Can Samaranch (II)

Època de construcció: finals del s. XIX.
Tipologia original: Residència d’estiu.
Estat actual: Desaparegut.
Situació: c/ Calvari núm.
Descripció: (prové de la setmana passada)
Una de les coses que fa especial aquest edifici és el fet que al ser reconvertida pel Dr. Mario Capella en clínica privada, va esdevenir el primer equipament d’aquestes característiques existent a Ripollet.
Per primera vegada, els pacients greus van poder ser ingressats i sotmesos a un seguiment mèdic adient. Ja no calia que passessin la convalescència a casa.
Can Samaranch i la torre del davant, on s’havia traslladat el matrimoni Capella-Samaranch, van ser requisades durant la Guerra Civil per les milícies del Comitè. La clínica de Can Samaranch es va reconvertir en magatzem de material bèlic i demés abastos. La poca cura amb la que es va tractar la torre en va malmetre considerablement els interiors, mentre la família Capella-Samaranch restava exiliada al Masnou.
Quan les tropes franquistes es van acostar a Catalunya, el Comité va fugir de Ripollet deixant la torre i el seu jardí darrer a l’abast de vàndals i de canalla curiosa. l’enorme jardí va ser utilitzat per a fer fogueres on es feien esclatar bales i demés munició.

(continua la propera setmana)

De portes endins

(prové de la setmana passada)
Després de l’etapa de residència a l’Argentina, el Dr. Mario Capella i la seva família van tornar a Ripollet. Aquí en Mario va poder tornar a exercir de metge. Tot i això, no es va limitar mai a atendre pacients, si no que va desenvolupar una interessant tasca d’investigació en l’àmbit de l’ortopèdia, molt poc desenvolupada en aquella època. Així, va inventar un novedós model de cama ortopèdica articulable que posteriorment, durant la Guerra Civil, seria molt utilitzat per a soldats mutilats.
A més, el Dr. Capella mantenia una nombrosa correspondència amb altres metges, cosa que li permetia estar al dia en les innovacions en medicina. Aquest tarannà emprenedor va ser el que el va portar a dirigir per uns anys l’Hospital St. Joan de Déu.
A arribar l’ambient prebèlic que desembocaria en la Guerra Civil, en Mario va preferir no apropar-se a cap dels dos bàndols, ja que se sentia més còmode atenent a tothom a la seva consulta, fos quina fos la seva ideologia.
Desgraciadament aquesta actitud, lluny d’aportar-li neutralitat, el va convertí en una víctima potencial d’ambdós extrems polítics. De fet va estar a punt de ser afusellat injustament per els anarquistes per haver atès a un ferit partidari de l’Alzamiento Nacional. Finalment el Dr. Capella se’n va salvar, però va ser obligat a marxar de Ripollet amb la seva família. El seu destí d’exili fou Mataró.
(continua la propera setmana)