NO!
Per
primer cop, en aquestes ratlles, parlaré d'una qüestió
internacional, tot i que de retruc ens afecti a nivell municipal. Parlo
de la futura Constitució Europea, una carta magna que sembla
que no ens condicionarà, però que al contrari, ho farà
i molt. Penso que no en som conscients del tot. Si!, els partits fan
campanya... els presidents socialistes demanen el sí... els socis
de govern demanen el no... però bé... res més que
això.
Potser el que hauríem de fer és un paral·lelisme
amb la malaguanyada Constitució Espanyola. És a dir, ara,
25 anys després d'haver-se aprovat, fixeu-vos el que costa canviar
qualsevol punt, fixeu-vos que encaparrats estan, sobretot la dreta,
en tenir la Constitució com a poder absolut, com la panacea de
les regles del joc (com si les regles no es poguessin canviar, com si
les regles no fossin per servir a les persones i adaptar-se als canvis,
aquest és el problema!!!) Vaja, la Constitució, n'hi tocar-la!
Si s'aprova l'europea... hem begut oli! Perquè si aquí
ja tenim problemes, imagineu-vos amb 25 països a decidir, que no
ens passi res; als obrers, als que tenim per país una nació
sense estat, als que no creiem en estats militars, a més a més
que una modificació de la Constitució, exigirà
la unanimitat dels 25 estats membres.
Resulta doncs absurd defensar un "sí crític".
No esgrimiré més raons pel no. No tinc prou espai i, a
més a més, ja no fan d'altres. Simplement animo a llegir
amb rigor i crítica aquesta Constitució i els seus articles.
Una Constitució, per cert, que al principat de Catalunya ens
ha vingut en la variant valencià, cosa paradoxal ja que al País
Valencià el seu govern, del PP, l'ha distribuït en castellà.
Vaja, uns defensen la llengua i després la distribueixen en castellà,
i altres demanen el vot afirmatiu perquè en un gest paternalista
del govern de Madrid ens envien la Constitució en valencià.
Tranquils, altres necessiten 26 anys per entendre-la, tot i que demanen
el sí!
Companys, votem NO!
Alir