‘Volem que la gent sàpiga que es poden fer coses sense cobrar’

Enguany fa 20 anys que Diables de Ripollet va néixer. Rifer, com el coneix la gent, va ser un dels fundadors. També està vinculat, des de fa més de 20 anys, amb la Comissió de Festes de la Tardor. Recorda que als inicis els diners van sortir de les seves pròpies butxaques i que es va engegar amb molta il·lusió que encara avui no han perdut. A Diables es diverteixen treballant de manera conjunta, col·laborant amb les diferents festes que es fan al poble i, sobretot, sortint al carrer i fent festa.

RdR: D'on va sorgir Diables de Ripollet?
Josep Rifer: L'any 1985 sortien moltes colles de diables. Aquí a les Festes de la Tardor va venir una colla de diables convidats per la Comissió de Festes de la Tardor i els hi faltava gent que toqués i alguns del barri vam tocar amb ells. Al cap d’uns mesos es va fer la primera reunió per fer una colla de diables, entre la Comissió de Carnaval i la nostra. No va sortir d'una única persona que digués de fer la colla, sinó que hi havia molta gent que feia diverses coses que va engegar la colla de Diables. Al principi vam posar diners de la nostra butxaca per comprar la tela, fer masses...
RdR: Vostè tenia ja una trajectòria en el món de la pirotècnia?
J.R.: No, a mi m'agradava, de petit ja feia pólvora a casa meva. Els que érem una mica entremaliats fèiem pólvora amb pastilles de clorat de potassi de la farmàcia.
RdR: La primera sortida va ser durant el Carnaval...
J.R.: Si. Alguns dels que vam formar la colla també estaven dins de la Comissió de Carnaval, doncs vam fer la primera sortida en carnaval. Vam sortir des del barri de Pont Vell perquè els vestits es van fer a la Comissió de Veïns i alguns de nosaltres érem d'aquí.
RdR: Quins actes teniu pensats per celebrar el 20è aniversari?
J.R.: Farem una mini-trobada de diables de Catalunya. La idea es portar vint colles de diables i estar tot el dia al carrer fent coses: diables, bestiari... Que tot el poble s'adoni que és un dia important. A més farem una colla de tots els que han passat per aquí, dels fundadors que ja no hi són.
RdR: Darrerament van posar en marxa una nova activitat: El quinto. Quina ha esta l'experiència?
J.R.: Ha estat divertit, tot i que hi ha hagut feina. Hi ha coses a millorar, potser l'espai no era l'adequat perquè estava molt amagat i potser faltava una mica de propaganda. L'any que ve esperem tornar-ho a fer. Ja no tant per diners sinó per arrelar aquesta tradició del quinto, que és molt maca. A més així nosaltres també ens reunim, parlem i surten coses bones.
RdR: Amb quin esperit es fan els versots de carnaval?
J.R.: Nosaltres ens reunim, fem els versots i riem molt. Però no tenen cap intenció política. S'ha de seguir la línia dels versots que és una línia crítica y satírica del que passa al poble. Naturalment s'ha de criticar als que manen, sigui qui sigui.
RdR: Potser hi ha gent que no acaba d'acceptar aquesta línia crítica...
J.R.: Si, però si els llegissin s'adonarien que les crítiques no són a la persona sinó al càrrec. Els polítics haurien de saber que la seva feina és criticable. No criticarem per com van vestits o com van amb la seva família però si els criticarem per tot el que hagin fet de cara a la cultura o el poble. Nosaltres no hem volgut ficar-nos en política. De vegades se'ns ha criticat que no ens integrem dins dels problemes polítics del poble i és que no ho volem fer. Només ho hem fet quan ha estat alguna cosa per consens de la majoria, com per exemple el tema de la incineradora.
RdR: La gent s'implica y s'anima a apuntar-se a Diables?
J.R.: Nosaltres fem reunions assamblearies, no som tres persones que decidim. La gent pot donar la seva opinió, proposar coses... Interessa que la gent faci coses, que et proposin una cosa i la tirin endavant. Hi ha èpoques en que potser ve un grup de nois i porta els seus amics... Al cap d'un temps només et queden dos perquè la resta s'ha avorrit. Perquè la gent es pensa que fer correfoc és només anar i llençar carretilles, quan no és només això. S'han de preparar les masses, arreglar les coses que es fan malbé, trucar a les colles, preparar sopars, s'ha de netejar, recollir... Hi ha un treball abans i després .
RdR: En aquests vint anys han canviat molt les coses?
J.R.: Si, abans era més entre amics. Ara tothom que fa una festa vol Diables i no té diners per pagar-ho i demanen ajuda. Nosaltres ho fem, anem a barris, escoles... Però ara el material val molts diners, abans era més barat i hi havien més diners, podíem fer correfocs més grans, amb més materials. A més, abans hi havia més bon rotllo, ara s'ha de vigilar molt perquè les denúncies 'van que volen'. La gent no és tan solidaria com abans, protesten perquè han de treure els cotxes del carrer, perquè fa soroll... Abans la gent entenia que la gent que feia coses pel barri o pel poble es mereixia un reconeixement.
RdR: Cap a on s'encamina Diables de Ripollet?
J.R.: Bàsicament el que volem és continuar com estem. Jo personalment desitjo que continuï venint gent nova, que la gent s'adoni que encara hi ha qui fa coses desinteressadament, que no tot es basa en rebre alguna cosa a canvi. Aquí les coses es fan amb il·lusió i de vegades t'has de barallar amb el regidor de cultura, que han passat molts i de molts tipus. Volem que la gent sàpiga que es poden fer coses sense cobrar, per divertir-se, per fer poble i barri.

Josep Rifer,
membre de Diables de Ripollet

‘Els polítics hauríen de saber que la seva feina és criticable’