‘La societat pensa cada vegada menys en els sentiments’

Avui dia el número de separacions augmenta, en molts dels casos aquestes ruptures de parelles són conflictives i, per aquest motiu, s’ha de tenir especial cura amb els nens, per tal que no pateixin. Per aquesta raó, Meritxell Colell i Montse Samper han posat en marxa el servei de mediació familiar, que pretén aconseguir un diàleg entre les dues parts, sempre pensant en el benefici del menor.

Revista de Ripollet: Perquè vau decidir posar en marxa el servei de la mediació familiar?
Meritxell Colell: A través de l'experiència que he adquirit al centre, m'he adonat que cada vegada són més els nens que tenen problemes familiars deguts a separacions. Montse es va posar en contacte amb mi i vam decidir que era una bona ocasió per plantejar aquest servei i poder oferir als pares un camí millor per tal que els nens no pateixin tant. Montse és l'experta en mediació familiar..
RdR: La mediació familiar va dirigida a adults o a nens?
Montse Samper: Va dirigida als pares, els nens, en mediació, no entren a no ser que els pares vulguin que nosaltres els hi expliquem alguna cosa. Els nens no poden decidir res, son els pares els que han de decidir.
RdR: Concretament, en què consisteix la mediació familiar?
M.S.: La mediació és un procés de gestió de conflictes, basat en el diàleg de manera que s'equilibrin les posicions entre les dues parts. L'objectiu és arribar un acord on les dues parts surtin beneficiades, que un no obtingui més benefici que l'altre. El més important és el menor, ja que de vegades s'utilitzen com a moneda de canvi per afavorir-se individualment. El principal objectiu és que els nens no surtin perjudicats.
RdR: Com vas entrar en contacte amb aquest tema?
M.S.: Jo vaig conèixer la mediació familiar a través d'un postgrau i em va sembla un tema molt interessant. L'opinió general que és te sobre les separacions és conflictiva. A través de la mediació parlem d'una cultura de diàleg, d'arribar a un consens entre les dues parts.
RdR: En quins aspectes pot perjudicar la separació al nen?
M.C.: Molts, des de trastorns de conducta a regressions, és a dir, que tornin a orinar-se, canvis de personalitats, problemes a l'escola, etc. Depèn molt de l'edat de cada nen, de quan toca la separació i de com els pares assumeixen la separació. Hi ha pares que per ells mateixos arriben a un bon acord i els nens no pateixen tant, però hi ha separacions més conflictives, en les quals una de les persones no vol el divorci i acostuma a atacar a l'altre davant dels nens. Si hi ha algú que els pugui ajudar a què això no perjudiqui ni als nens ni a ells mateixos, tot serà més fàcil.
RdR: El servei de mediació familiar, ja està en marxa?
M.S.: Si, ja està en marxa. Estem esperant a que la gent el conegui. És important que es diferenciï de la teràpia de parella. Quan s'arriba a la mediació familiar és perquè ja està decidit que es separaran. En el cas que s'observés que encara hi ha una possibilitat d'arreglar les coses i continuar junts, se'ls enviaria a teràpia de parella.
RdR: Si aquests problemes no es solucionen durant la infància quines conseqüències pot tenir?
M.C.: Si el nen és molt petit pot anar introduint tots els problemes en la seva personalitat i anar adquirint una manera de fer les coses que no és la correcta. Quan aquest nen sigui adult pot reproduir el mateix amb la seva parella.
RdR: El número de divorcis augmenta cada vegada més, perquè creieu que passa això?
M.C.: Són molts els motius: econòmics, de no enteniment amb la parella, de no tolerància. Jo penso que de vegades les persones no aguanten moltes coses, cada vegada són més independents ja que tant l'home com la dona treballa. Quan no són feliços tenen moltes facilitats per trencar la relació. I això no és dolent, l'aspecte negatiu és com es trenca aquesta relació...
RdR: Les persones encara són reticents a anar al psicòleg o s'ha avançat molt en aquest aspecte?
M.C.: Encara queda per avançar i més en un poble com Ripollet, a Barcelona potser és tot una mica diferent. Encara queda per fer però cada vegada la gent és menys reticent, a més els psicòlegs oferim cada vegada més serveis: treballar en alteracions del llenguatge, psicomotricitat... I ja no és el mateix dir vaig al psicomotricista, al logopeda o a aprendre tècniques d'estudis.
RdR: Quin és el paper que té actualment la psicologia?
M.C.: La societat cada vegada pensa menys en sentiments, moltes vegades pensem només en nosaltres mateixos i en tenir béns materials, com més millor. Aquesta és la societat que ens estan venent, una societat material. S'oblida la part més espiritual.
M.S.: La societat de consum està creant en molta gent un buit. Tu vols una cosa i la tens, però realment quan penses en tu t'adones que ho tens tot però potser et falta el més important. Potser el paper del psicòleg és ajudar a algú quan està perdut i ensenyar tot el que pot arribar a fer sense necessitat de tenir tot el que és material a l’abast.
RdR: Per tant, és necessària la figura del psicòleg...
M.C.: Jo crec que és important, tothom necessita en algun moment que l'orientin perquè de vegades ens perdem. Igual que per fer gimnàstica necessites que t'ensenyin com ho has de fer per no lesionar-te, doncs quan es tracta de pensaments i sentiments, encara és més important.

Meritxell Colell i Montse Samper,
psicòlogues

‘El principal objectiu és que els nens no surtin perjudicats’