La zona on es trobava el molí d’en Xech, fins no fa massa
anys, compta amb la presència ininterrompuda de molins com a
mínim des de el segle XI. En efecte, hi ha documents del cartulari
del monestir de Sant Cugat que parlen d’un Molí d’Arca
Nova des de l’any 1086. Aquest nom d’Arca Nova significaria,
segons l’historiador Agustí Palau i Codonyers, resclosa
nova, referint-se a la resclosa medieval construïda en el riu a
l’alçada del molí i que conduiria l’aigua
fins aquest per mitjà d’una sèquia.
Si us parlem del molí d’Arca Nova abans del molí
d’en Xech és precisament perquè tenim sobrats motius
per pensar que en realitat són el mateix molí que en un
moment donat de la història canvia de nom, com passava sovint
amb moltes masies.
Anem per parts: molts d’aquest documents medievals parlen també
de la Domus o casal d’Arca Nova, cosa que ens fa pensar que el
molí en qüestió deuria comptar amb dependències
per a l’habitatge del moliner i la seva família. A més,
segons l’historiador Manel Mogas, també hi ha testimonis
escrits a l’arxiu episcopal que parlen d’una capella anomenada
Sant Pere d’Arca Nova, on s’hi detalla l’existència
d’una talla de fusta de la Verge i el nen situada a l’altar
major.
Doncs bé, si analitzem tot això, resoldrem que la Domus
o Molí d’Arcanova deuria tenir certes dimensions i fermesa
per a ser considerada casal moliner i per a poder incloure, potser,
una petita capella. I si tenim en compte que les últimes referències
al Molí d’Arcanova són de finals de segle XVI, i
les primeres notícies del Molí d’en Xech, situat
exactament a la mateixa zona, daten de 1712 ... no us sembla poc marge
de temps per a que un gran edifici desaparegués sense deixar
rastre i fos substituït per un de diferent? Tenim raons fonamentades,
doncs, per sospitar que parlem d’un mateix casal moliner amb diversos
noms.
De fet a aquest edifici no se l’anomena Molí d’en
Xech fins a mitjans del segle XIX, però està documentat
com a propietat de la família Buxó des de l’any
1712 en que Joan Buxó, ciutadà distingit de Barcelona,
el compra a Eulàlia Duran, vídua de Miquel Puig, agricultor
i moliner de Ripollet.
(continua la propera setmana).