‘Abans hi havia el costum d'anar a veure pessebres a les cases’

Per Salvador Clota el Nadal no finalitza el dia de Reis. En acabar, ja ha de començar a pensar els pessebres per l’any vinent. Aquesta és una afició que li acompanya des que tenia cinc anys quan ja començava a fer pastors i altres peces per col·locar als pessebres. Aquest any podrem visitar els seus pessebres a la Rambla Sant Jordi nº 16 fins el pròxim 2 de febrer, així com a l’Església de Cerdanyola.

Revista de Ripollet: Quant de temps ha trigat en preparar els pessebres que s’exposen aquest any?
Salvador Clota: En aquest moment ja estic pensant què faré el proper any, mentalment ja ho estic treballant, busco informació per formar-me una idea del que vull fer i preparar un dibuix per anar madurant la idea. Pel març o l'abril ja començo a fer el muntatge.
RdR: Normalment quant es triga en preparar un pessebre?
S.C.: Aquesta pregunta me la fan molt i és una pregunta que no es pot contestar. Perquè si fos un pessebre de poca feina pots dir els dies o hores que has trigat però quan fas un pessebre gran poden ser tres mesos y no precises les hores que has treballat cada dia. No vas a un jornal de vuit hores establertes, hi ha dies en que no pots fer res y així fins que ho tens fet.
RdR: A l’hora d’idear un pessebre, on busca les idees?
S.C.: Per exemple en llibres. Jo tinc diversos llibres sobre Catalunya, o llibres com "Los pueblos más bellos de España". També treus idees d'anar a veure pessebres importants. Per exemple fa dos anys vaig anar a un congrés nacional al Puerto de Santa Maria y sempre que es fa un congrés, el poble que l'acull fa un pessebre gran y el més maco que poden per exhibir-se, ja que venen pessebristes de tot arreu. Allà veus coses que et fan caure els ulls. I jo vaig venir d’allà amb la idea de fer un pessebre hebreu, de canviar, de deixar de fer-ho pairal o del Pirineu. Ho he fet aquest any i ha agradat molt.
RdR: Abans de passar a construir el pessebre fa grans dibuixos, on va aprendre a dibuixar?
S.C.: Mai he anat a cap curs de dibuix. He après jo amb el temps.
RdR: Amb quins materials treballa?
S.C.: Bàsicament amb porexpan. Normalment el pessebristes ho fan amb guix o porexpan recobert de guix. Jo utilitzo el porexpan y de vegades massilla, per als arrebossats de les parets. Treballo directament amb el porexpan gravat amb una punta calenta.
RdR: Quan va començar a fer pessebres?
S.C.: Jo vaig començar quan tenia cinc o sis anys, ja feia pessebres al mes d'Agost o Juny. Sempre estava jugant amb uns suros que tenien els meus pares, posava uns camins i feia figuretes, deia que eren pastors.
RdR: Fa algun altre tipus de treball manuals?
S.C.: També he fet muntatges de vídeo, tinc a casa les fotos col·locades amb àlbums des de que vam néixer la meva senyora i jo. Tinc més de setanta àlbums. També he tingut molta mà en fer disfresses per Carnaval. Sempre que feia disfresses i anàvem a Platja d'Aro, Lloret o Salou, guanyava.
RdR: També ha fet figures de sorra a les platges?
S.C.: Si, vaig estar durant molts anys fent escultures de sorra, i castells. Tinc fet als Reis, el Rodrigo de la Fuente... I castells més grans que jo
RdR: Com aconseguia fer aquestes escultures a la sorra?
S.C.: No és tan difícil com sembla perquè si la sorra és ben fina, està ben mullada amb aigua de mar i l'estrenys bé, s'aguanta. Si la poses ben compacta i comences des de dalt i vas treballant fins abaix, aguanta bé. Feia gairebé cada dia i venia molta gent a veure-les.
RdR: Tornant als pessebres, la gent respon molt bé a l'exposició que organitzen cada any...
S.C.: Cada vegada més i aquest any m'ha sobtat molt la quantitat de gent que ha arribat a entrar. De vegades em poso a escoltar a la gent, per si pregunten alguna cosa explicar-los. Et trobes coneguts, gent que et coneix d'altres anys i et felicita i això és molt estimulant.
RdR: També li agraden els pessebres vivents?
S.C.: No he participat en això. A mi m'agrada fer-los així, artístics, treballats. En un pessebre vivent no pot haver-hi massa coses perquè és molt voluminós, són persones vives. Ho assimilo més al teatre, és una reproducció en viu. No es poden fer gaire coses perquè són pocs dies, en canvi en el tipus de pessebre que jo faig t'expresses plenament.
RdR: Hi ha molta gent que es dedica a fer pessebres?
S.C.: Desgraciadament no. Trobarem molta gent que compra figures y fa el pessebret de casa. Però hi ha molt poca gent que faci pessebres artístics. Abans hi havia el costum del dia de Nadal, Sant Esteve i Cap d'any, anar a les cases i veure els pessebres que havien fet. Hi havia quatre o cinc cases que els feien important, no d'aquesta talla perquè es feien més humils però per mi eren espectaculars.
RdR: La gent va deixant les tradicions...
S.C.: La televisió ha tret aficions com anar al teatre, corals que es reunien per assajar... Però avui un dia donen la pel·lícula, l'altre el futbol... i tot això ha anat desapareixent. Ha canviat la societat. Ara hi torna a ver un impuls d'introduir Internet i tots aquests aparells a la canalla, només tenen temps de fer els deures de l'escola i estar en Internet. I això menja a la gent.

Salvador Clota,
pessebrista de l’Ass. Amics del Pessebre de l’Ass. Cercle de Cultura de Ripollet

‘Hi ha molt poca gent que faci pessebres artístics’