‘La gent està molt agraïda de tot el que els dones’

Lluís Villar va decidir entrar a Cárites Parroquial de Ripollet per tal de poder fer una obra benèfica. Des de Càrites ofereixen ajuda a tota la gent necessitada del poble, tant pel que fa al menjar com a la roba. Aquests dos tipus d’ajuda són els més coneguts però Càrites també ofereix ajudes burocràtiques i d’altres tipus.

Revista de Ripollet: Quin es el funcionament bàsic de Càrites?
Lluís Villar: Tots els divendres repartim els aliments a les persones que tenen els vals. Aquests vals són setmanals, quinzenals, mensuals... segons la necessitat de cada família. Hi ha persones que es presenten sense val, però nosaltres hem de portar un control ja que si a tots els que es presenten sense val haguéssim de donar-los coses no aniria bé. No es que no se'ls ajudi sinó que se'ls indica que primer han d'anar a l'assistenta i alguna cosa també se'ls hi dona abans de marxar.
RdR: Han de tenir molta cura amb l'estat de tot el que donen...
L.V.: Hem de controlar molt les caducitats dels aliments, no podem donar cap aliment caducat. Si hi ha algun aliment caducat el retirem i no el donem.
RdR: Per Nadal es dóna alguna cosa especial?
L.V.: Si, hem donat uns lots de Nadal molt bons que portaven de tot: cava, vi, galetes, formatge, cafè, torrons, pollastre....
RdR: A quantes famílies calcula que reparteixen ajudes?
L.V.: La setmana passada teníem 24 persones per venir a buscar menjar. Això vol dir que en total es beneficien 50 persones adultes i 24 nens.
RdR: Quins tipus d'aliments es donen?
L.V.: Hi ha aliments com l'oli o el sucre que no els podem donar sempre perquè és un aliment que costa. Tant l'oli com el sucre es donen una vegada al mes. Però a cada lot, tant si és setmanal com quinzenal o mensual, no falta ni arròs, ni llegums, galetes, formatge, sopa, macarrons, etc.
RdR: També donen ajuda en assumptes burocràtics?
L.V.: Si les persones van a l'assistenta social amb qualsevol problema judicial o d'aquest tipus, tenim un advocat que presta els seus serveis de manera gratuïta. Així si l'assistenta social ho creu convenient passa el cas a l'advocat.
RdR: Algun altre tipus de servei?
L.V.: També ajudem a pagar el lloguer d'habitatges a famílies que no poden. De vegades també se'ls ajuda a pagar el rebut de la llum, el del gas... Aquestes famílies paguen un 50% del rebut i entre Serveis Socials de l'Ajuntament i Càrites es paga la resta. Però aquests rebuts no es paguen directament a la gent sinó que anem nosaltres o bé al banc o a la companyia. Els diners no es donen mai.
RdR: Com decideixen quines famílies estan necessitades?
L.V.: És treball de l'assistenta. Primer ha de mirar si està empadronat a Ripollet, si ho està es demana la documentació necessària: número de fills, si treballen, ingressos, etc. A través d'aquestes dades l'assistenta social els hi obre una fitxa. Abans com que no hi havia tanta immigració a l'assistenta li donava temps de visitar a totes les famílies, però ara s'ha de guiar més per les dades. Aquesta assistenta treballa de manera conjunta amb Serveis Socials de l'ajuntament, es consulten a veure quines famílies estan necessitades o no. D'acord a aquestes dades l'assistenta els hi fa els vals. Dels vals setmanals i mensuals hi ha pocs, dels que més hi ha són quinzenals.
RdR: L'augment de la immigració ha fet augmentar el número de persones que demanen ajuda?
L.V.: Si, hi ha hagut dies en que hem donat més de quaranta lots. A més també hi ha el problema de l'idioma i de vegades resulta un embolic poder entendre's. Es podria millorar aquesta situació: quan la gent troba feina que no continuï venint a buscar ajuda. Perquè hi ha persones que treballen però a més venen a demanar. S'ha de pensar que hi ha persones que vindran després i que també necessitaran ajuda.
RdR: Com reben aquesta ajuda les famílies?
L.V.: La gent que va allà està molt agraïda de tot el que els hi dones. Algunes persones quan troben treball o milloren la seva situació són ells els que diuen que ja no fa falta que els hi donem res. Fins i tot alguns han tingut detalls i han estat ells els que després han vingut a portar coses per a la gent que ho necessita.
RdR: Es dona el cas de gent que necessita ajuda però els hi fa vergonya demanar-la?
L.V.: Si que es donen aquests casos, perquè normalment la gent que de veritat necessita ajuda és a qui més vergonya fa anar a demanar-la. De vegades és una amistat qui indueix a la persona a anar a parlar amb l'assistenta social. També es dona el cas invers de gent que es queixa perquè els hi dones poc.
RdR: A més del que dóna la gent rebeu aliments de més llocs?
L.V.: La Parròquia de Sant Esteve rep coses del Banc d'aliments que prové de la Comunitat Europea i Càrites ho distribueix. Càrites i la Parròquia de Sant Esteve treballen de manera conjunta, nosaltres som Càrites Parroquial. Si hem pogut donar els lots al Nadal ha estat en part gràcies al Banc d'Aliments, a més del que nosaltres rebem de la gent o comprem.

Lluís Villar, membre de Cárites Parroquial

‘La gent que de
veritat necessita ajuda és a qui més vergonya fa demanr-la’