Can Roqueta Vell (II)

Època de construcció: aprox. 1830.
Tipologia original: Casal residencial.
Estat actual: Desapareguda.
Situació: c/Calvari núm. 7
Descripció: Aquest edifici complia les característiques del casal residencial construït per famílies ripolletenques amb bona situació econòmica. És a dir, constava de tres cossos o crugies, estructurada amb planta baixa, pis i golfes, i coberta amb teulada a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.
Aquesta façana comptava amb una gran porta d’accés de fusteria i vitralls, rematada amb arc carpanell. A l’alçada del primer pis s’obrien tres balcons de línies rectes, i a les golfes es situaven tres finestrals circulars, que hi aportaven llum natural.
A la part posterior s’obria un gran jardí poblat d’espècies exòtiques d’arbres i plantes, com magnòlies, palmeres, cedres o bambú. Allà també s’hi situava el pou que abastia d’aigua tota la casa, juntament amb un safareig i un gran dipòsit d’aigua.
Si parlem de l’interior de la casa, hauríem de destacar el menjador i les sales de la planta baixa, molt riques en decoració, quadres, mobles nobles, sostres i portes de gran alçada, i amb una llar de foc i un piano.
(continua la propera setmana)

De portes endins

Als inicis del segle XIX ja hi havia una pila de casetes rurals aixecades a la banda dreta del carrer Calvari en direcció Montcada, però no més de mitja dotzena a la banda esquerra. En aquesta banda esquerra s’hi trobava la caseta que pertanyia a la família de pagesos Clos, i que potser utilitzaven com a magatzem per al gra. La caseta va ser venuda en 1817 a un metge que no residia a Ripollet, en Pere Puig. Deu anys més tard, el fill del Dr. Puig va vendre l’immoble en qüestió, juntament amb la caseta veïna, a Andreu Solà Gorchs, un fuster de St. Andreu del Palomar.
L’Andreu ja feia uns anys que arrendava el molí d’en Xech a en Baldiri Buxó, on fabricava paper d’estrassa, i potser va tenir la necessitat d’assentar-se definitivament a Ripollet. De fet, es va acabar casant amb la filla del citat Baldiri Buxó, el gran terratinent del poble, i amb els anys va fer enderrocar les dues casetes del carrer Calvari per a construir-s’hi un sol casal on passaria a residir en les condicions que demanava el seu estatus econòmic. Hem de dir que Francisca Buxó, la filla d’en Baldiri, va aportar una valuosa dot al seu matrimoni amb Andreu Solà. Aquesta dot incloïa el dret del cobrament dels censos de bona part dels immobles del mateix carrer Calvari, és a dir, un bon pessic del patrimoni que els Buxó tenien en rendes.
Amb els anys, l’Andreu Solà Gorchs es va convertir en un influent prohom, arribant a ser comandant del sometent durant la primera Guerra Carlina, i a formar part del Consistori local, com a regidor i també com a batlle entre 1835-36.
A la nova residència dels Solà-Buxó, que era coneguda com Ca l’Ametellera per raons que desconeixem, s’hi van criar els fills del jove matrimoni: en Leonardo, que de gran marxaria a Montroig del Camp a a exercir de metge, i en Joan, que es quedaria al casal de Ripollet un cop casat.
En Joan Solà Buxó va morir jove, deixant vídua a Adelaida Vidal Ros amb tres fills: Francisco, Caterina i Andreu (el nostre famós pintor local Andreu Solà i Vidal). Per solucionar la seva precària situació, Adelaida es va haver de tornar a casar, ara amb un notable farmacèutic d’origen valencià, en Baldomero Sales i Balasch, que es va traslladar a viure a Ca l’Ametllera.
(continua la propera setmana)