Resum de l'any 2004

Gener

En les seves cartes als Reis d'Orient, els més petits demanaven millores per Ripollet. A més, esperaven amb il·lusió les novetats de la cavalcada, ja que les carrosses estaven decorades amb dibuixos animats i el nou recorregut arribava fins a la plaça dels Vinaters.

El president local d'ERC, David Guimerà, va presentar la seva dimissió per no estar d'acord amb el fet que els republicans hagin accedit a formar un tripartit a la Generalitat. Després de la dimissió, el nou president d'ERC és Xavier Caballé.

El jutge va arxivar el cas del "cuponazo" de l'ONCE. Així es donava la raó a Antonio Lloreda, que defensava ser l'únic afortunat, tot i que el grup de treballadors de la Sintermetal reclamava que s'havien de repartir els diners per un acord verbal.

L'edició dels Tres Tombs, organitzada per la comissió Sant Antoni Abat, es va celebrar amb èxit d'assistència i de participació. El banderer va ser Joan Llargués Roca, mentre que l'abanderat del 2005 serà Josep Mogas.

El Museu Casa Verdaguer-Museu d'Història de la Ciutat va trobar 63 dibuixos que Andreu Solà va fer l'any 1888. Es tracta de dibuixos de tinta sobre paper que l'artista local va realitzar per il·lustrar "Dietari d'un pelegrí a Terra Santa", de Jacint Verdaguer.

 

Els afectats per l'amiant formen una associació

Els representants de l’entitat es van reunir amb l’empresa Uralita i els Ajuntaments de Ripollet i Cerdanyola. A més, van presentar una pàgina web dedicada a l’amiant. Els afectats per l'amiant van crear “L’associació d'afectats per l'amiant", que pretén fomentar la investigació sobre aquest material cancerígen, defensar els drets dels col·lectius afectats, així com elaborar un cens oficial, entre d'altres objectius. El seu president, l'escultor Salvador Mañosa, va destacar que aquest era "un camí sense retorn".
A més, durant aquest mes, els representants dels afectats es van reunir amb l'empresa Uralita S.A. i els Ajuntaments dels dos municipis implicats, Ripollet i Cerdanyola. L'objectiu era reclamar a l'empresa responsabilitats amb aquells afectats que mai van treballar a la fàbrica, però que en van patir les seves conseqüències. Mesos després, el bufet d'advocats Roca Associats va representar els malalts d'asbestosi, que van presentar una demanda col·lectiva d'una cinquantena de veïns que van agafar la malaltia sense haver treballat mai a la fàbrica.
D'altra banda, l'historiador Miquel Sánchez va presentar una pàgina web (www.asbestosi.com) dedicada a l'asbestosi, "per solidaritat amb els malalts que pateixen asbestosi, per donar a conèixer la informació i perquè vaig treballar durant molts anys a la Uralita i m'indignava que aquí es digués que l'amiant no era mortal".
No només l'historiador va contribuir amb els afectats, sinó que també el músic caalà Pep Sala va oferir un concert al Pavelló Municipal d'Esports de Cerdanyola. La recaptació d'entrades es va destinar íntegrament a l'associació.

 

Febrer

El Compromís per Ripollet denuncia que les obres d’un nou edifici al carrer del Sol cantonada amb carrer la Palma i els moviments de terres a la Timba de Can Tiana s’estan fent sense llicència, que es trobava en suspensió.

Després que el jutge decidís arxivar la querella per sedició que l’Ajuntament havia interposat contra els portaveus de la Plataforma Vallés Net, Eduardo Giménez i Francisco Guerrero, ambdós volien denunciar l’alcalde per “danys i perjudicis”.

Es presenta el llibre “Todos o Ninguno. Mir Miró: 20 años después” del ripolletenc Francisco Enciso. Recull el conflicte viscut a aquesta fàbrica tèxtil entre 1981 i 1982, tant a nivell social com polític.

L’artista català, Josep Guinovart, exposava una vintena d’obres al Centre Cultural i visitava el nostre municipi. La seva mostra, “Memòria del Blau”, era un recull dels seus treballs el·laborats entre començaments dels anys 90 i els dos últims anys.
.
Ripollet normalitzava el seu escut amb una proposta que no satisfeia a ningú. Mesos després s'obriria un concurs públic per presentar propostes de disseny de l'escut, la bandera i la imatge corporativa de l'Ajuntament. Malgrat els projectes presentats, el jurat el va declarar desert.

 

PSC, IC-V i CIU pacten ‘per un govern estable’

Finalment, el PSC va aconseguir el que es va marcar des dels resultats electorals: pactar amb CIU i IC-V i deixar les portes obertes a altres forces, preferentment EUiA i ERC. Des que les urnes van deixar el PSC sense majoria absoluta, el passat mes de maig, els socialistes buscaven aliats per poder governar amb estabilitat. Trencades les negociacions amb el Compromís per Ripollet, volien formar govern amb CIU i IC-V. I malgrat la reiterada oposició de la formació d'esquerres de pactar amb una de dretes, finalment van arribar a un acord. L'alcalde de Ripollet, Juan Parralejo, també deixava les portes obertes a altres forces, preferentment EuiA i ERC, que junt amb el COP formen el CpR. Amb el pacte de govern, CIU es responsabilitzava de les regidories d'Esports, Seguretat Ciutadana i Mobilitat; i IC-V d'Educació, Polítiques d'Igualtat (Dona i immigració), Medi Ambient i Transport.
La primera conseqüència del tripartit va ser la dimissió del regidor d'IC-V, Jordi Rodríguez, que, en un comunicat, mostrava el seu desacord amb el pacte signat. 9 mesos després explicaria a la Revista de Ripollet que la decisió del pacte havia estat de la cap de llista de la seva formació, Malika Zedjaoui, i no del gruix del partit.
El portaveu del COP, Jacint Padró, afirmava que el pacte "estava cantat". La portaveu d'ERC, Lourdes Serra, no es manifestava sobre l'oferta de Parralejo, però mostrava la seva satisfacció per la valoració positiva que es feia del seu grup. El coordinador d'EuiA, Modesto Olivera, es negava a formar part de l'acord de govern; i el regidor del PP, Pere Calviño, criticava el canvi de decisió d'IC-V de "deixar tots els principis pel camí".

 

Març

El PSC derrotava al PP a les eleccions generals. Més de la meitat dels ripolletencs que van votar van donar el seu vot als socialistes.

S’aprovava el projecte de construcció de l'escola bressol municipal, amb cost superior a l'inicial. S'establia un cost de 504.000 euros, 40.000 més del que s'havia pressupostat.

Montse Figueres prenia possessió del seu càrrec com a regidora d'IC-V en substitució a Jordi Rodríguez.

El Servei d'Atenció Primària Cerdanyola-Ripollet disposava d'una nova Unitat Bàsica Assistencial de Pediatria.

Tres associacions de veïns lliuraven a l'alcalde 3.752 signatures per millorar les ambulàncies.

La Gresca realitza un Estudi Diagnòstic Participatiu i engegava un esplai diari pels nens.

Es celebrava la primera edició del Ripostock amb un gran èxit de participació. En total van ser 22 els establiments comercials que van participar.

La Olla Music Rock Magazine, una publicació que edita l'entitat Ripollet Rock, arribava al seu número 20.

La Penya Barcelonista de Ripollet, feia 30 anys.

Regidors i exregidors van celebrar el 25è aniversari dels Ajuntaments Democràtics en un acte institucional al Teatre Auditori. La trobada va concloure amb el reconeixement de la tasca feta pels prop de 80 regidors que ha tingut el consistori local.

Es va presentar als pares la nova escola pública del nostre municipi, que es varen mostrar preocupats per l’elevat trànsit dels carrers que envolten el centre. La solució proposada per l’equip de govern era l’obertura del vial del Riu Ripoll i, fins llavors, la instal·lació de bandes reductores.

Es va constituir a Ripollet el grup de les Joventuts d’Esquerra Republicana amb l’objectiu de formar part de les activitats culturals i juvenils del nostre municipi.

Els funcionaris acusaven l’Ajuntament d’haver-los enganyat en el pacte salarial. Amb pancartes i diferents protestes van mostrar la seva pèrdua de confiança en el consistori.

Més de 40 entitats participaven al Sant Jordi a la Rambla. Entre elles l’Associació Ràdio Ripollet, que celebrava el seu 22è aniversari.

Vuitè aniversari de Vailets de Ripollet amb una exhibició castellera.

25è aniversari del Centre Excursionista de Ripollet.

 

Milers de ripolletencs es manifesten contra l’11-M

Durant molts dies Ripollet va ser l’escenari de diverses mostres de suport a les víctimes del brutal atemptat, entre elles, una manifestació espontània amb 4.000 persones.
Uns 4.000 ciutadans de Ripollet van sortir al carrer el 12 de març per manifestar la seva solidaritat amb les víctimes del tràgic atemptat que va patir la ciutat de Madrid l’11 de març, conseqüència dels atacs terroristes de l’organització Al Qaeda. Es van convocar dues concentracions a la Plaça del Molí i a la Plaça Font, a banda i banda de la Rambla de Sant Jordi. En realitat, ningú sabia qui havia organitzat aquelles mobilitzacions, van ser els mateixos ciutadans que, espontàniament, van decidir sortir al carrer per expressar el seu dolor. A mesura que els grup avançaven s'anava afegint cap cop més gent. A la Plaça del Molí es va improvisar un espai per deixar espelmes enceses, que van cremar durant molts dies. Al capdavant de la concentració, no hi havia cap pancarta, només la població que caminava en silenci. Finalment els dos grups de gent es van unir a la cruïlla del carrer Pau Casals amb la Rambla de Sant Jordi per dirigir-se cap al Parc del Riu Ripoll, on tothom va arrencar a aplaudir. Alguns dels crits que es van poder sentir van ser “assassins”, “ja n’hi ha prou, no més morts”. La concentració va durar força estona, ningú volia marxar a casa. Només es va haver de lamentar un incident d'aquest acte i és que un home de 66 anys va morir, víctima d'un atac de cor.
Al llarg de tota aquella setmana Ripollet va ser l'escenari de diverses mostres de suport al dolor de Madrid. Instituts i escoles es van convertir en llocs de concentració d'estudiants que es van manifestar contra la violència i es van instal·lar seus temporals de bancs de sang. A l'Ajuntament també es va fer una altra concentració i es va llegir un comunitat que firmaven tots els membres de la Junta de Portaveus i el Comitè d'Empresa. Finalment, alguns ripolletencs van participar en la massiva manifestació que es va fer a Barcelona.

 

Abril

S'aprova un pressupost de 19.565 milions d'euros

El pressupost del 2004 ha estat marcat per la contenció i l’austeritat. Els motius, segons la regidora d’Hisenda, són la congelació de les ordenances i la disminució de l’IAE.
La congelació de les ordenances fiscals, la disminució de les llicències d'obres i la supressió de l'IAE van condicionar, segons la regidora d'Hisenda, Imma Viera, els pressupostos aprovats per a l'any 2004. L'equip de govern va destacar l'augment del 9,5% a la partida de Serveis Socials, i d'un 55,80% a la de Medi Ambient. També s'apujava la dotació per a la regidoria de Comerç i per als Patronats de Cultura i Joventut i d'Esports. Quan a les inversions, es destinava 1.697.942 euros, dels quals un 40% han estat subvencionats per administracions supramunicipals. Uns diners per a projectes com la reforma de la Plaça Pere Quart, Mercat Municipal i entorn; la remodelació de la Rambla de Sant Jordi i les millores al parc Maria Lluïsa Galobart. Aquesta partida també cobriria el manteniment de les escoles, vies públiques i parcs i jardins; l'expropiació de l'antic casino; la construcció de la primera escola bressol municipal i la primera fase de climatització del poliesportiu.
El principal grup de l’oposició, el CpR, es va abstenir en la votació perquè els pressupostos recollien propostes del seu programa electoral com l’expropiació del casino per crear un nou equipament cultural. També van valorar positivament que es destinés una partida per a l’escola bressol municipal.
El PP va ser l’únic partit que va votar en contra dels pressupostos perquè consideraven que no potenciaven el comerç local, la indústria, la seguretat i l’educació. A més, segons els populars, els impostos “no es corresponen amb la baixa qualitat dels serveis que reben”.

Josep Gabarra va passar a ser regidor del grup mixt, després que l'assemblea local de CiU li obligués a deixar tots els seus càrrecs.

Creix l'alarma entre les entitats del poble per la presència d'skinheads, que es reuneixen per intentar acordar una pauta d'actuació.

El museu de Ripollet estarà enllestit al 2005 i s'ubicarà al Molí d'en Rata. Estarà finançat en un 100% per la Diputació de Barcelona.

"Quatre per quatre" és la triomfadora de la quarta edició del Concurs de Teatre Amateur Valentí Velilla, amb la "La bona persona del Sezuan". Enguany era la primera vegada que dues companyies locals havien estat seleccionades: "La Marfanta" i "Amics del Teatre".

El ple de maig aprova el pla parcial del sector El Martinet, amb el vot desfavorable de l'oposició.

 

Maig

L'Ecoparc-2 s'inaugura després de molta polèmica

La planta es posa en marxa amb la promesa de tancar l'abocador del Garraf al 2006 i permet el tancament de la incineradora de Montcada al setembre.
La planta de tractament de residus de Montcada, l'Ecoparc-2, es va inaugurar després de mesos de molta polèmica i amb la promesa de tancar l'abocador del Garraf. La planta, que portava funcionant en proves des del 16 de gener, està preparada per tractar 240.000 tones a l'any.
Tot i que el conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, va assegurar que "aquest tipus d'infraestructures no són un problema sinó la solució", algunes entitats no han compartit aquesta opinió. Aquest és el cas de la Plataforma Vallès Net que denunciaria, mesos més tard, l'incompliment del protocol que van signar l'Entitat Metropolitana de Medi Ambient i l'Ajuntament sobre l'Ecoparc-2, ja que havien comprovat com entraven camions d'escombraries de municipis que no tenien implantada la recollida selectiva.
No obstant, l'Ecoparc-2 va permetre el tancament de la incineradora de Montcada al mes de setembre, un fet que portava ja molts anys de reivindicació.

 

Juny

L'oposició suspenia els 100 dies de l'equip de govern

Mentre que el tripartit local destacava la seva transparència i treball conjunt, el CpR criticava ‘el desgovern’ i el PP manifestava que havien estat cent dies de ‘desgavell’.
Els tres partits que configuren l'equip de govern de l'Ajuntament, el PSC, CiU i ICV, valoraven els 100 primers dies de feina del tripartit local. El grup es mostrava molt satisfet del 3 mesos que portaven de feina conjunta. El govern destacava "la seva transparència" i manifestava que tots els conflictes que havien tingut lloc fins a aquell moment els havien superat amb una qualificació força alta. Un fet que no compartien la resta dels equips de l'oposició. El regidor del CpR Jacint Padró assegurava que el pacte tripartit ja estava fet "abans de les eleccions de 2003". A més, el Compromís també declarava que "el pacte és un atac molt fort contra la democràcia i la manca de transparència arriba a límits extrems". El PP també carregava contra l'equip de govern i feia referència als diferents conflictes que s'havien viscut a la nostra població fins aleshores, com la manca de seguretat, el malestar entre els comerciants i els problemes al barri de Can Tiana-Pont Vell.

Només un 33,13 % dels ripolletencs voten al Parlament europeu.

L'Associació Ràdio Ripollet organitzava una xerrada amb els periodistes Eduard Voltas i Martxelo Otamendi.

L'entitat Kanyapollet i el PMCiJ signaven un conveni de cogestió per als nous locals d'assaig municipal.

Wenceslau Soler deixava la presidència de l'Associació d'Espectadors després d'11 anys.

La pluja obligava a suspendre la festa de la Gibrelleta que s'havia de celebrar al Parc dels Pinetons.

Una exposició sobre Sarajevo del grup Taska donava el tret de sortida al 9è Festival Músiques del Món.

 

Juliol

ERC trenca l’acord amb el Compromís per Ripollet

Després de cinc anys com a socis, primer del COP i en la darrera legislatura del Compromís per Ripollet, els republicans decidien caminar sols. Una separació anunciada.
La formació local d’ERC va decidir abandonar el Compromís per Ripollet. De fet, la crisi ja feia temps que durava però els republicans no van donar el pas fins al mes de juliol. Els membres d’ERC ja no van assistir a l’assemblea del CpR del mes de juny. Aquesta decisió va comptar amb el suport de l’executiva local i nacional i, segons van esplicar els republicans, es va prendre per l’augment de militants i la decisió de “fer oposició constructiva més enllà d’enfortir o debilitar el PSC”.
D’aquesta manera, el partit encapçalat per Lourdes Serra al consistori torna a tenir grup municipal propi a Ripollet, quelcom que no succeïa des de fa quasi 70 anys.
Des del CpR lamentaven l’abandonament d’ERC després de més de 5 anys de treball conjunt i consideraven que a qui més beneficiaria aquesta ruptura seria a l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo, “que des del començament de la legislatura no ha parat de pressionar per trencar la coalició del Compromís”.

Tornava la polèmica de les ambulàncies. El vehicle sanitari trigava més de mitja hora en un cas d’angina de pit d’una veïna de Ripollet. Just 8 mesos abans un jove de 32 anys va morir després d’esperar 40 minuts l’ambulància.

Uns individus robaven a la Fundació Equus i s’enduien material amb un valor de més de 1.800 euros. El robatori va obligar a la Fundació a suspendre l’activitat fins al setembre.

S’aprovava la col·locació al parc del Riu Ripoll d’una escultura de 12 metres per recordar les riuades de 1962. L’obra, de l’artista Ferran Capdevila, porta el nom “Llevantada”.

Es celebrava una emotiva missa en record a les víctimes del fatídic accident de Sòria, ocorregut fa quatre anys i en el que van morir 28 persones, entre ells escolars de Ripollet.

El mossèn Josep Maria Mora celebrava mig segle de sacerdoci i 32 anys al capdavant de la Parròquia de Sant Esteve de Ripollet.

Dimitia el president de Vailets de Ripollet, Carles Tubau, i es formava una junta gestora amb Pili Santana com a presidenta.

S’iniciava el 6è Certamen de Curtmetratges. El guanyador va ser “Àlvar es desperta”, d’Uri Garcia.

 

Agost

La Festa Major de Ripollet canvia la seva ubicació

Malgrat la pluja i el tancament de la festa sense confetti, la participació a la Festa Major es manté. Per primera vegada, es van habilitar autobusos gratuïts.
La Festa Major es va traslladar enguany a la zona del parc dels Pinetons, una ubicació que, en principi, es mantindrà per a les edicions dels propers anys. Donada la llunyania d'aquesta zona respecte al centre del municipi, per primera vegada es van habilitar autobusos gratuïts per acostar als ripolletencs al recinte firal. No obstant, molts van agrair aquest canvi, ja que es va guanyar en accessibilitat i en quantitat d’aparcament i es va reduir la intensitat del soroll, molestant menys als veïns.
El canvi d'ubicació de la fira i dels xiringuitos no va ser l'única novetat; enguany es va realitzar una enquesta entre els ciutadans per tal que aquests valoressin la festa gran del poble. Tot i que encara no es coneixen els resultats, la queixa majoritària era que la festa s'havia allunyat massa del centre del poble, però molts van agrair aquesta ubicació per la reducció del soroll.
"Hem apostat per la qualitat i no per la quantitat", amb aquestes paraules el regidor de cultura, Alberto Castro, definia la Festa Major, que finalment va tenir un cost de 173.400 euros. The Chanclettes, Dover, Mònica Green, els Vailets o la Cercavila Infernal van ser alguns dels plats forts de la Festa Major, a la qual no va faltar la companya habitual de cada any: la pluja.
Precisament la pluja va ser la culpable d'alguns canvis d'última hora, com l'ajornament del gran ball previst pel diumenge, que finalment es va realitzar dilluns al vespre al Pavelló Municipal. A més, el final de festa no va ser el de sempre, ja que al ball no es van poder llençar els típics petits paperets blancs, per motius de seguretat en un recinte tancat.
Finalment, molts van quedar decebuts perquè la festa no va poder ser tant participativa com es pretenia, però esperen poder-ho solucionar per l’any vinent.

The Chanclettes van ser les pregoneres de la Festa Major. Amb el seu peculiar sentit de l'humor, van combinar talls de veu de personatges coneguts per tal d'explicar idees.

Saratoga, Irónica i Dreamaker van omplir el camp de futbol en la 18a edició del concert de rock.

La Cercavila Infernal reuneix a les Bruixes de Ripollet, a l'Infernal de la Vallalta, als Diables de Canovelles i als Diables de Ripollet. Precisament aquests últims van encarregar-se com sempre del seus tradicionals versots que enguany van referir-se al canvi d'ubicació de la Festa i a la guerra d'Iraq, entre d'altres temes.

La banda de rock madrilenya, els Dover, eren el plat fort del Gran Concert de Festa Major. No obstant, només van oferir un concert de 55 minuts que incloïa les seves cançons més conegudes. Els teloners de Dover, el grup ripolletenc Ron de Caña, van saber connectar ràpidament amb el seu públic.

Dos reputats artistes es combinen a la perfecció al Teatre Auditori. El concert de jazz va córrer a càrrec del pianista Luki Guri i de la vocalista nord-americana Mònica Green.

Els ripolletencs van poder opinar sobre la Festa Major, tot i que encara no coneixem els seus resultats.

 

Setembre

El regidor del CpR, Antonio Pastrana, presentava la seva dimissió per motius de salut. La seva trajectòria política es va iniciar al Partit Comunista i ha format part del PSUC, el PPC, EUiA i el Compromís.

Partits polítics i entitats commemoraven la Diada de Catalunya. Membres d’ERC penjaven l’estelada en el monument a Rafael Casanova i l’Ajuntament retirava la bandera mitja hora després.

Es decidia la ubicació de la comissaria dels mossos d’esquadra al número 84 del carrer Sant Jaume. El PP s’abstenia i el CpR votava en contra.

Un terratrèmol de 4,2 graus sacsejava Ripollet. El sisme va fer que els mobles es moguessin, però no va causar danys personals. L’epicentre es va localitzar a la comarca del Ripollès.

Començaven els cursos del Centre Cultural amb una nova normativa que estableix que els alumnes que porten més de 3 anys assistint al mateix curs entren a formar part d’un sorteig per tornar-se a apuntar.

L’Agrupació Pessebristes de Ripollet iniciava els actes de commemoració del seu 25è aniversari.

María Jesús García, nova directora de la Revista de Ripollet.

 

La nova escola pública marca l'inici del curs

Malgrat el retard en les obres, els alumnes del nou CEIP van començar les classes el 15 de setembre. Més de 4.400 estudiants van començar el curs escolar a la nostra vila.
La nova escola a Ripollet, que posteriorment es va anomenar CEIP El Martinet, va obrir les seves portes amb l’inici del curs escolar, malgrat el retard en les obres. Dies abans, els pares, professors i la direcció del centre van estar col·locant el mobiliari (cadires, taules i petits armaris) perquè tot estigués enllestit. El nou centre educatiu té dues classes de P-3, dues de P-4 i una de P-5. Les aules s’augmentaran en una segona fase prevista per l’any 2005, encara que els pares van mostrar la seva preocupació pel possible retard. Un altre problema pels pares era la seguretat vial a la zona del carrer Sant Jaume, on està ubicada l’escola. A l’espera de l’obertura del vial del Riu Ripoll per desviar el trànsit, es van instal·lar bandes per reduir la velocitat dels vehicles i es va assegurar la presència policial a les hores d’entrada i sortida del centre. Els pares també demanaven un servei de transport escolar per la llunyania d’alguns estudiants amb el centre. El curs passat, tots ells el van realitzar a les aules provisionals dels CEIP Ginesta i Enric Tatché, malgrat que havien fet la preinscripció al Martinet. Mesos després s’aprovaria un conveni amb la companyia d’autobusos Font.

 

Ocrtubre

La incineradora de Montcada tancava el 3 d'octubre després de 30 anys de funcionament.

El CpR continua insistint que la demanda interposada per les regidores socialistes Rosa Martín i Rosa Espàrrach contra la PVN reprimeix el moviment veïnal.

Els treballadors de l'empresa Urbaser, concessionària de l'Ajuntament pel servei de recollida d'escombreries i neteja viària, iniciava una vaga que duraria poques hores.

S'obrien les preinscripcions per als 21 pisos de lloguer per als joves.

Començava a funcionar el Patronat de Comunicació amb l'aprovació dels estatuts i algunes entitats van iniciar la retransmissió dels seus programes a Ripollet Ràdio.

El PMCiJ posava en marxa una campanya de sensibilització contra la violència. Durant tot el mes es van fer xerrades sobre la violència juvenil, l'esportiva i la domèstica, entre d'altres. Diverses escoles i entitats de Ripollet van participar.

Les Festes de la Tardor del barri de Can Tiana-Pont Vell comptaven amb un gran èxit de participació. Durant la celebració es va retre un homenatge a la dona del fotògraf local Santiago Piñol.

 

S’aprova el projecte de remodelació del mercat

Les obres duraran 3 anys i la remodelació afectarà, a part del mercat, a la plaça Pere Quart i al seu entorn. Els paradistes demanen un trasllat conjunt i més participació.

El ple aprovava la primera i segona fase del projecte d’adequació del mercat municipal, plaça Pere Quart i entorn amb un import de 4.472.806 euros, malgrat els vots en contra del CpR, el PP, el regidor no adscrit Josep Gabarra, i l’abstenció d’ERC. El projecte és d’una gran envergadura i durarà uns 3 anys, ja que integrarà el mercat en una gran plaça, amb zones de vianants als carrers Nou i del Sol i l’accés directe a l’aparcament del Molí. A més, també es duran a terme diverses millores a l’interior del mercat.
Aquesta remodelació, però, no acaba de satisfer als paradistes ja que està previst que, un cop començin les obres, es divideixin en dos grups per ser traslladats a un espai alternatiu per un període de 6 mesos. A més, els comerciants també han lamentat la manca d’informació.
Pel que fa als partits de l’oposició, tots estan d’acord en millorar el mercat; tanmateix, aquests han lamentat la manca de participació, i han mostrat els seus dubtes respecte a les obres que s’han de dur a terme en els propers mesos.

 

Novembre

L’equip de govern proposava una pujada generalitzada del 7% de les ordenances municipals. Una proposta que s’aprovaria al desembre malgrat els vots en contra de l’oposició i prop de 1.000 al·legacions veïnals.

José Luís Muñoz, nou regidor del CpR en substitució d’Antonio Pastrana. En el seu discurs encoratjava als ripolletencs a participar de la vida política i pressa de decissions a la vila.

El CpR denunciava l’ús indegut dels diners que rep l’Ajuntament de Ripollet pel conveni amb l’Entitat Metropolitana de Medi Ambient per l’Ecoparc 2 de Montcada i Reixac.

Unanimitat de les forces polítiques per presentar un projecte de millora de Can Mas dins un Pla de la Generalitat per a barris que requereixen una atenció especial.

La Coordinadora Ciutadana en Defensa d’una Sanitat Pública de Qualitat recollia enquestes per conèixer la situació de les llistes d’espera d’hospitals i ambulatoris i demanava un hospital comarcal.

Es presentaven 121 sol·licituts per als pisos de lloguer per a joves.

L’Associació de Col·laboradors de la Ràdio organitzava una xerrada sobre ràdios lliures i continuava buscant noves vies per a fer ràdio.

 

Unanimitat per demanar el soterrament de la C-58

Tots els partits polítics aprovaven una moció per sol·licitar a la Generalitat que inclogui en els pressupostos del 2005 una partida pel projecte de soterrament de l’autopista. Al ple municipal del mes de novembre, s’aprovava per unanimitat una moció per demanar a la Generalitat que inclogui en els pressupostos del 2005 una partida econòmica per a començar amb urgència el projecte de soterrament de la C-58 al seu pas per Ripollet. Malgrat la unió de les forces polítiques, el president del Fòrum Soterrem l’Autopista, Manel Pérez, ho considerava “un fracàs perquè els estaments públics no han sapigut donar empenta a un projecte aprovat fa 7 anys”. Per Pérez, l’aspecte positiu era que es renovava la voluntat de solucionar l’impacte de l’autopista quan a contaminació acústica i efecte barrera, “però ha d’anar acompanyada d’una voluntat decidida de tirar-ho endavant”.
L’opció del soterrament va ser considerada d’interès municipal fa 5 anys i, des de llavors, les forces polítiques han incidit en el projecte però no conjuntament.
Al mes de març de l’any 2003, el Fòrum va presentar un projecte que preveu soterrar 250 metres de l’autopista, que corresponen a la part on es troben els pisos del carrer Verge de Montserrat, situats a 3 metres de la C-58, i que són els que pateixen més directament l’impacte de l’autopista. El projecte també contempla el cobriment de 300 metres, just a l’alçada del carrer Sant Sebastià; i la instal·lació de pantalles acústiques al carrer Tarragona. A més, es recuperaria el riu.
L’ equip de govern demanava que en aquesta legislatura es trobi una solució; el CpR considerava la unió de les forces polítiques “una fita històrica”; el PP ho veia com “un punt de partida per aconseguir el soterrament” i ERC demanava que la petició a la Generalitat “no sigui només una declaració d’interessos”. Mentrestant, els veïns presents al ple deien que ells estaven abans que l’autopista.

 

Desembre

Ripollet tindrà un hospital lleuger abans del 2008

La possible ubicació d'aquest centre seria el sector Redosa. La consellera de Salut, Marina Geli, respon així a molts mesos de reivindicacions.
La consellera de Salut de la Generalitat, Marina Geli, va anunciar que Ripollet, Cerdanyola i Montcada i Reixac tindrien un hospital lleuger abans del 2008. Després de molts mesos de reivindicacions i amb una població creixent, finalment es construirà un centre sanitari que atendrà les urgències, tindrà una unitat de diagnosi per radiografies i ecografies, un espai per rehabilitació i que, fins i tot, comptarà amb el material necessari per a fer cirurgia menor, és a dir, intervencions que no requereixen l'ingrés del pacient, ja que el centre no comptarà amb llits.
Es tracta, doncs, d'un hospital lleuger, que és un punt intermig entre els centres d'atenció sanitària i els hospitals, que ja funciona amb èxit a altres comunitats autònomes, però que és una iniciativa pionera a Catalunya.
Tot i que encara no és definitiva, la possible ubicació d'aquest hospital seria el sector Redosa, al costat de la carretera N-150, prop del CAP II de Ripollet, ja que aquest és un punt proper per als tres municipis.
La consellera dóna resposta així a mesos i mesos de reivindicacions: al ple de gener s'aprovava una moció que demanava un hospital comarcal i al mes de novembre la Coordinadora Ciutadana en Defensa d'una Sanitat Pública de Qualitat repartia una enquesta ciutadana per recollir dades i opinions sobre les llistes d'espera als centres de la zona.

200 persones van participar als actes de commemoració de l'Any Dalí a Ripollet.

El Nadal va arribar amb noves llums i amb dues campanyes: la UdB sortejava sis premis de 400 euros mensuals durant tres mesos, mentre que els paradistes del Mercat sortejaven un Fiat Panda.

La Galeria d'art "Segle XXI" tancava les seves portes el dia 15 per motius de salut del responsable de l'espai, Josep Isern.

La Proposta d'Esquerra Verda i Alternativa va néixer amb la voluntat de crear corrents d'opinió, alhora que pretén ser la "resposta de l'esquerra crítica a les actuacions municipals del tripartit ripolletenc".

Ignacio Ruiz va ser escollit nou president dels Vailets de Ripollet, després de la dimissió de la Junta Directiva al mes de juny.