‘S’ha de conscienciar a la gent que no és una cosa perillosa’

Ignacio Ruiz va entrar a la colla castellera Vailets de Ripollet impulsat per la seva filla, ara fa vuit anys. Actualment és president de Vailets de Ripollet i el principal objectiu que tenen és créixer. Vailets va ser la primera colla castellera que va sorgir al poble, van començar des de zero. Ara ja són una colla consolidada, la gent ja els coneix i els va a veure per animar-los. Ignacio Ruiz es posa la seva camisa groga als vespres per poder practicar i així aconseguir gaudir i fer gaudir a la gent amb els castells.

Revista de Ripollet: Per vostè què són els castellers?
Ignacio Ruiz: Són cultura. Hi ha qui ho defineix com esport però per a mi és cultura. Té de tot, l’organització interna és un reflex de la societat i toca molts elements tradicionals com les gralles, etc. que passen de generació en generació. Sí que es veritat que també cal una bona forma física.
RdR: Què va ser el que li va impulsar a entrar al món casteller?
I.R.: La meva filla petita quan tenia sis anys va veure els Vailets en una actuació de Festa Major i em va dir que es volia apuntar. Així que es va apuntar ella, però al cap d'uns mesos ens vam apuntar tota la família.
RdR: Qualsevol persona té les qualitats necessàries per fer-se casteller?
I.R.: Qualsevol persona pot ser casteller, està clar que cadascú farà i es situarà en un lloc segons les seves característiques. Però qualsevol persona pot ser casteller, sempre hi ha alguna cosa a fer.
RdR: Per part del poble percebeu un bon clima?
I.R.: S'està evolucionant favorablement però encara no existeix la cultura castellera que si que hi ha a les zones tradicionals, com pot ser Tarragona. La gent ja ens coneix però encara falta donar un petit pas. És difícil enganxar la gent.
RdR: Realment Vailets va sorgir com un element totalment nou al poble....
I.R.: Suposo que hi hauria un grup concret de persones que si que coneixerien els castellers però en general era una cosa nova.
RdR: A nivell de colles hi ha un ambient d'amistat o guanya la competència?
I.R.: Hi ha de tot. En general sempre hi ha companyonia però després hi ha una sèrie de competències. Per exemple amb Cerdanyola hi ha competència, amb Sant Cugat també... Totes les colles són amigues però sempre hi ha més competència entre Cerdanyola i nosaltres per la proximitat.
RdR: Vailets és una colla molt ben considerada...
I.R.: Si, perquè sempre complim. Vailets és una colla que no va als llocs a fer el mínim sinó que sempre intentem donar el màxim. La gent ens valora.
RdR: Com és una diada castellera amb Vailets?
I.R.: En una diada sempre venen dues colles invitades, una superior a la teva i una altra que s'aproximi al teu nivell. Hi ha diferents diades, però per exemple la diada de la colla, que es celebra a principis de novembre, és una festa. Es comença amb una cercavila, els grallers toquen pel poble tot el matí, després fem l'actuació. En acabar anem a dinar, fem quintos... És tot un dia de festa.
RdR: Què és l'aspecte més dur de ser casteller?
I.R.: Anar a un lloc a fer una actuació on veus que tens possibilitats però et fallen una sèrie de persones clau i no pots fer res. Llavors tot el treball fet es queda allà, et quedes amb les ganes. Les caigudes també són dolentes, però no perquè físicament siguin un problema, és un mite que hi ha. Al acabar un partit de futbol, de vint-i-dos jugadors, tres o quatre s'han fet mal i en una diada castellera hi ha menys lesions. S'ha de conscienciar a la gent que no és una cosa perillosa, no entenen que les caigudes entren dins una lògica, que és normal que hi hagi caigudes.
RdR: Les caigudes són el que més frena a la gent a fer-se castellera?
I.R.: S'ha de reconèixer que és espectacular veure un nen petit a dalt de tot, la gent pensa que els pares d'aquell nen estan bojos. Quan veritablement si aquell nen puja és perquè tant ell com la colla estan preparats.
RdR: Potser caldria donar a conèixer els avantatges que té?
I.R.: Si, hi ha molts avantatges. Els nens aprenen a conviure amb tot tipus de gent. Dins una colla hi ha persones de 70 anys, joves, nens... La convivència d'un nen de cinc anys amb un de setanta és molt important. El dia a dia amb tota aquesta gent fa que els nens estiguin més desperts que no pas altres nens que surten de l'escola i van a veure la televisió. Molts nens que abans no eren molt sociables al passar per la colla canvien.
RdR: Com es presenta el futur de Vailets?
I.R.: La idea és créixer i tenint en compte que al 2006 és el desè aniversari, el plantejament és que sigui el millor aniversari que hem tingut. Per això cal treballar el tema de captació ja. A nivell econòmic també hem de créixer ja que vivim de subvencions i de les actuacions que ens paguen. Per això aquest any posarem en marxa el soci col·laborador. Serà una cosa voluntària, no caldrà fer castells però totes les persones que estiguin interessades en col·laborar ho podran fer. Anualment aportaran una quantitat de diners, per tal d'ajudar. Primer ho farem a nivell de colla i si funciona es presentarà públicament.

Ignacio Ruiz, president de Vailets de Ripollet

‘Els nens aprenen a conviure amb tot tipus de gent’