Ripollet no és un poble maco arquitectònicament parlant. I bé... si que n'era antigament (ja que encara queden alguns vestigis del passat) però avui, estem parlant d'un dels pobles amb menys gust pel disseny de tota l'àrea metropolitana.
Ripollet, poble densament poblat i amb molt poc territori on pisos, pisos i pisos cohabiten entre si, lluita per respirar entre els pocs forats que li queden.
Aquí, només sabem fer blocs i, es clar, parcs completament encimentats (de ben segur que li deu sobrar ciment a alguna constructora del poble).
No hi ha espai vital i la gent de fora, que no està acostumada, nota l'ofec i si no... alceu la vista qualsevol dia que passegeu pel final de la Rambla de Sant Jordi. Només trobareu enormes blocs de pisos amb tot de finestretes.
És sorprenent, d'altra banda, que qui té la paella pel mànec i és responsable de tanta aglomeració, encara es queixi quan, per exemple, els paradistes del mercat no volen estar separats mentre durin les reformes. "Ah! Ja em direu l'espai on podem posar tots junts els paradistes!- va espetegar el polític.
Renoi, quina perversió!!! Si els mateixos que maneguen el bé més preuat de les administracions municipals entren en contradicció, malament rai. És que... fins i tot, hem entrat en tal espiral destructiu que tirem cases a terra, per construir-ne d'idèntiques al mateix lloc (això, senyors... ha passat!!!).
La solució no passaria per dissenyar un pla global d'urbanisme per tot el municipi consensuat per tots els agents afectats, contemplant espais oberts i construccions més baixes?
En fi, com no canviem la dinàmica bé que podrem recordar Ripollet pels seus bars, pels bans i per les seves immobiliàries, tant arrelades al poble.

Que Déu ens agafi encimentats!

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com