Torre del Dr. Jaume (II)

Època de construcció: reformada a mitjans s. XIX .
Tipologia original: Masia.
Estat actual: Desapareguda.
Situació: Camí de la Serra de la Salut.
Descripció: (Prové de la passada setmana)
Un cop descrit l’edifici amb totes les reformes i ampliacions que s’hi van realitzar, voldríem fer un petit comentari del seu entorn.
La masia se situava prop del antic camí medieval que comunicava Ripollet amb el Santuari de la Verge de la Salut. Just quan aquest camí abandonava el nucli de cases i s’endinsava camps a través, enfilant-se per la Serra de la Salut es podia divisar la masia, que quedava a la banda dreta del camí, propera als Pinetons.
Les terres que eren propietat de la masia-torre en època del Doctor Jaume Lacoma eren considerables, però segurament més minses del que havien estat en un principi, quan la masia original les gestionava i feia produir.
A l’última època aquestes terres ja no eren actives agrícolament, tret d’un hortet situat a tocar de la residència i que, conreat pels masovers de la família Lacoma, assortia de productes frescos a la casa. Al costat de l’hortet existien dos diposits d’aigua que s’abastien dels aqüifers subterranis gràcies al bombeig d’un molí de vent de gran alçada, i que era característic de la imatge de la torre-masia des de molt lluny.
Per últim, uns quants ametllers vorejaven el caminet particular que envoltava l’edifici.
Les terres que formaven la finca de la torre del Dr. Jaume eren veïnes amb les de la masia de Can Grasses, que eren molt més extenses i agrícolament més actives . Ambdues finques se situaven a una alçada tal respecte del riu que només les feia aptes per a conreus de secà, tot i que eren molt riques en aqüifers subterranis. Així, van ser durant molt temps cobertes per extenses vinyes conreades per parcers i rabassaires de la vila.
(contínua la propera setmana)

De portes endins

En Jaume i la Francisca van tenir onze fills. L'hereu d'aquesta nombrosa descendència, en Josep M. Lacoma i Buxó, aviat demostraria la seva independència instal·lant-se pel seu compte a Barcelona, ja de molt jove. A ciutat va aconseguir feina en una empresa dels Passeig Sant Joan, dedicada a la fundició i que també fabricava sanitaris.
Amb habilitat i perseverança, en Josep M. va arribar a ser el propietari de la fàbrica, i es va convertir en un poderós empresari. De fet, va participar en la financiació de la construcció del Palau de Pedralbes, que va ser un regal que els grans prohoms de Barcelona van fer al rei Alfons XIII, a qui Josep M. Lacoma Buxó coneixia personalment. Fins i tot el monarca li va arribar a concedir, com a mostra d'apreci, el títol nobiliari de Baró de Minguella. Aquestes simpaties amb la reialesa li van comportar a en Josep M. alguns problemes amb els obrers de la seva fàbrica, entre els que s'havien estès les corrents de pensament anarquistes de l'època.
Efectivament, la convulsió social d'aquells anys acabaria desencadenant l'esclat de la Guerra Civil. En Josep M. va anar a exiliar-se amb la seva família a Itàlia, tot i que el seu fill gran, en Josep M. Lacoma i Daubrenet acabaria tornant per lluitar en el bàndol nacional. El jove Josep M. fill ja havia batallat anteriorment amb l'exèrcit espanyol a Àfrica, on havia arribat a Capità gràcies a les seves gestes bèl·liques. En la Guerra Civil, però, va participar en les dures batalles del Front d'Aragó.
Finalment es va acabar la guerra, i tot i que el bàndol amb que s'identificava la família Lacoma s'havia fet amb la victòria, el fet és que l'estat en que havia quedat el país els va esperonar a marxar a l'estranger. La família es va traslladar a Montevideo, Uruguai. Per llavors en Josep M. pare ja comptava amb força edat, i en Josep M. fill ja estava casat i amb fills. Aquest últim, llicenciat en Ingenieria Industrial i amb força experiència al capdavant de les empreses del seu pare, va trobar feina, en aquell nou país, dins d'una fàbrica de motos.
(continua la propera setmana)