Cal Forner d’allà baix

Època de construcció: inicis dels s. XX.
Tipologia original: Habitatge i local comercial.
Ús actual: Habitatge ( molt reformat ).
Situació: C/ del Calvari núm. 157.
Descripció: Edifici construït a la primera dècada del segle XX, just en el període de més influència modernista en la construcció local. L’immoble en sí tan podria haver estat bastit del no res com ser el resultat d’una profunda reforma d’una construcció originària més modesta. Això estaria corroborat pel fet de que les proporcions del solar són les mateixes que les de les cases veïnes, d’estil popular. En canvi, a diferència d’elles, l’edifici presenta uns sostres de més alçada, sobretot el del primer pis, i una coberta plana practicable, és a dir, amb terrat i no pas de teula.
Pel que fa a les diverses estances originals, el primer pis allotjava els dormitoris, i l’espai de la planta baixa era compartit pel menjador, la cuina i el local on es venia el pa, amb accés directe des del carrer Calvari. La fabricació del pa, en canvi, es duia a terme en un obrador situat en el pati interior de la casa.
Amb tot, el més destacable era la façana (dibuix) que, com ja hem dit, era de factura totalment modernista. Això queda palès en la decoració floral realitzada en baix relleu que envolta les obertures, i en el ferro forjat treballat en motius vegetals present a les baranes del balcó i la terrassa i a la finestra de la planta baixa.
D’aquests elements decoratius descrits, però, només resta la barana del balcó, ja que les successives reformes que ha patit la casa (afegiment d’una nova planta, redistribució de les obertures, arrebossat de la façana...) han borrat qualsevol rastre de l’aspecte modernista original.

De portes endins

La família Marlés residia a la casa a principis de segle, alhora que regentava el seu forn de pa i el local on es dispensava. No podem assegurar, però, si els Marlés van fer construir la casa o la van comprar a una altra família que hi residís anteriorment. El que sí que podem dir és que l’embelliment de la casa-comerç per mitjà de la decoració modernista va estretament lligada a la intenció de representar un bon reclam per a la clientela, sobretot la d’estiuejants adinerats. Per tant es podria relacionar amb altres cases-comerç del mateix carrer, com Cal Matxamarro. Precisament per situar-se al capdavall del carrer, que representava l’extrem sud del poble per aquella època, va rebre el nom popular de “cal forner d’allà baix”.
Als inicis de la dècada dels 30, en plena República, la família Marlés va marxar a Palau de Plegamants i va vendre la propietat a Lola Call Rovira. Va ser el germà de la Lola, en Pau Call, qui es va instal·lar amb la seva família a la casa i va continuar el negoci del forn. Els Call, però, van traslladar-se a una altra finca del mateix carrer als anys 50, on hi van dur el negoci del forn amb tota la maquinària i mobiliari. Els següents habitants que ha tingut la casa ja només l’han utilitzat com a residència.