Cal Barnola

Època de construcció: finals del segle XIX.
Tipologia original: Residència d’estiueig.
Estat actual: Desapareguda.
Situació: C/ del Calvari núm. 155.
Descripció: Aquesta gran torre es va alçar al final del camí que menava a Montcada (carrer Calvari). Dins de la línia de grans residències d’estiu, la torre presentava una façana frontal monumentalitzada per mitjà de motllures i entaulaments, on s’obrien les obertures de les tres plantes, destacant la balconada del primer pis. L’estructura era de dos cossos amb coberta plana de terrat. Les grans dimensions de l’immoble i les estances que contenia el dotaven d’un aspecte imponent.
S’afegia a la finca un jardí posterior que allotjava arbres fruiters, rosers i un pou en forma de torreta de maó, i una parcel·la d’hort situada just davant de la torre, a l’altra banda del carrer.

De portes endins

En Feliu Barnola Comas, un important empresari que tenia en propietat una fàbrica tèxtil a Sabadell, és el provable promotor d’aquesta torre, bastida a finals del segle XIX. Si més no, els equipaments d’aquesta torre havien de respondre a les necessitats d’una família adinerada estiuejant amb minyones.
Es coneix l’existència, anys més tard, d’un tal sr. Barnola com a propietari de l’immoble, el qual tenia en règim de lloguer. Aquest últim individu deuria ser fill d’en Feliu Barnola, ja que consta també com a propietari d’una fàbrica tèxtil de Sabadell.
La família més antiga de la que tenim notícia com a llogatera de la torre és la del sr. Turu, secretari de l’Ajuntament local entre els anys 1934-35. El fet d’ocupar aquest càrrec durant l’etapa de govern de dretes li va valer l’enemistat dels anarquistes, que el van acabar assassinant durant la Guerra Civil.
Ja en postguerra, es va instal·lar a la torre la família del General Ugarte, provinent de les casernes de Sant Andreu. Aquest militar, que va tenir molta vinculació amb el club de futbol local, va permetre que molts ripolletencs destinats centenars de quilòmetres enllà pel servei militar fossin traslladats prop del poble. Les dimensions de la casa van permetre que s’hi allotgés també la família d’un altre militar, en Luís Mendez, així com que la sala gran de les golfes servís de dormitori per a uns quants soldats que esperaven l’enllestiment de les obres de la granja militar a la zona de “El Martinet”.
Més tard, a la dècada dels 60, la torre va ser llogada per unes famílies immigrants acabades d’arribar del poble granadí de Caniles. El més curiós és que, tot i les condicions precàries amb les que van arribar, aquestes famílies van prosperar, amb esforç, en el negoci de la construcció, fins arribar a estalviar el suficient per acabar comprant la torre al Sr. Barnola, enderrocar-la i aixecar-hi un edifici plurifamiliar.