‘Hi havia objectes i persones que, malgrat viatjar molt, no veuries mai’

Jacobo Torres ha conegut l’interior del Fòrum de les Cultures, treballant a l’espai de la Haima i El Cabaret. Aquest ripolletenc
condicionava els escenaris segons els espectacles i els artistes. Malgrat l’esgotador de la feina, ha extret una valoració molt positiva
perquè el treball l’ha permès relacionar-se amb gent de diferents països i conèixer les seves maneres de fer. Ell també forma part de Diables de Ripollet i és un boig de la pirotècnia, una afició que l’ha portat a treballar amb La Fura dels Baus, Comediants o La Companyia del Foc.

Revista de Ripollet: Com ha estat l'experiència de treballar al Fòrum?
Jacobo Torres: Per ser la primera vegada que treballo en un espectacle així, molt positiva. He estat amb gent de diferents països, artistes i companys de feina, coneixes diferents professions i veus les coses des de dins. El treball ha estat distret, però continu i fort. Quan venia algun personatge important havies d'adaptar-te no només en la feina sinó també en el tracte: uns eren molts exigents, altres molt entregats...
RdR: Tenies relació amb artistes...
J.T.: Jo directament no, però havies de facilitar la feina a la companyia i algunes eren filipines o vietnamites, gent de diferents països i cadascú amb la seva manera de fer. Havia gent molt humil, gent que portava molt de temps fent espectacles i d'altres que actúen als seus pobles. I els van treure d'allà i els van portar al Fòrum, i molts no imaginaven la seva envergadura.
RdR: Què feies a la Haima?
J.T.: Preparar els actes del matí: concerts i la cuina de la diversitat. Allà es feien moltes xerrades amb personatges que havien de contestar 141 preguntes. Eren autoritats, gent de la política, de la cultura... La que més em va agradar va ser l'escriptora xilena Isabel Allende, que va tenir el coratge de dir el que pensava sobre les dictadures. I a última hora preparava l'escenari pels concerts de música ètnica o folk.
RdR: I al cabaret?
J.T.: Era una barreja d'artistes de diferents països. Per allà va passar el artistes diversos, uns més coneguts que d'altres, com el Pavlosky. També va actuar un provocador mexicà molt polèmic, gent d'Argentina, de Macedònia... era molt divertit.
RdR: Podíeu veure els espectacles?
J.T.: No, allà es treballava molt, sobre tot entre artista i artista, perquè cadascú demanava coses diferent. Un volia un tamboret, l'altra una cadira, o una tarima... Havies de córrer i ens ajudava un grup de treball.
RdR: Si no haguessis treballat al Fòrum, hauries anat?
J.T.: Crec que no, o potser per acompanyar algun amic. Tothom ha acabat anant perquè estava a prop. Sabem el que hi ha darrera i que es parla de l'especulació, però també s'ha de tenir en compte que hi havia l'esforç de moltes persones per crear un espai que s'havia de gaudir. A més, havia coses que, malgrat viatjar molt, no veuries mai, objectes i persones extretes d'un lloc concret i que després del Fòrum han tornat allà. Jo estava treballant però li buscava el cantó positiu.
RdR: Què ha estat el més positiu?
J.T.: La convivència entre els que treballàvem allà. Constantment rotaves d'espai i de companys i hi havia molt bona relació. Els treballadors érem de diferents punts d'Espanya i d'altres països, gairebé de tot el món. I també els artistes. Potser et trobaves amb un grup que venia d'una selva i feien balls rituals amb roba d'animals. I venien a saludar-te al matí amb un cop a la mà i al pit...
RdR: I el més negatiu?
J.T.: Problemes en algunes situacions. Per exemple, un dia es va caure un mirall del sostre al mig de la platea i fins a la tarda no es van decidir a treure la resta del mirall, encara que era un perill. Nosaltres vam acordonar la zona però no ens van deixar retirar-ho fins que no va venir la persona que havia dissenyat l'escenari. Quan podríem haver solucionat el problema ràpidament. I a més, van haver amonestacions a les persones que van acordonar la zona o que van prendre iniciatives pròpies, malgrat que ho feien per seguretat.
RdR: Com et vincules amb la pirotècnia?
J.T.: Vaig començar l'any 1995 amb Diables de Ripollet, però ja des de molt petit els seguia als correfocs. Vaig veure que no només era tirar carretilles sinó que també hi havien muntatges de focs artificials i vaig començar amb el Manuel Osuna. L'any 2000 em van contractar per treballar a L'Home del Mil·leni, amb La Fura dels Baus. També he treballat amb Comediants i La Companyia del Foc. A més, sóc soldador d'estructures metàl·liques i aprofito el que se per aplicar-ho a la pirotècnia.
RdR: Què et van semblar els focs de cloenda del Fòrum?
J.T.: Amb el pressupost que van destinar faltava creativitat. No era el típic piromusical, sinó un foc adaptat a la distància i a l'envergadura. Els organitzadors un dia abans ja sabien que tot aniria bé.

Jacobo Torres,
treballador del Fòrum de les Cultures

‘S’ha de tenir en compte l’esforç de moltes persones per crear un espai que s’havia de gaudir’

‘Potser et trobaves amb un grup que venia d’una selva i feien balls rituals amb roba d’animals’