|
Qüestió de civisme |
|
Aquesta tarda he viscut una experiència curiosa. Concretament he estat a la Plaça Onze de Setembre. L’escenari és el següent: jo esperant un amic a un portal. A la meva dreta queda el caixer que fa cantonada amb el carrer Sant Joan. A la meva esquerra, el carrer Montcada. Davant el caixer hi ha un noi pujat a una moto, aturat, que espera un company que està traient diners. De cop i volta apareix un cotxe de la policia local, s’atura, baixen dos agents i li demanen la documentació al noi. El xaval és dels que alguns anomenarien “mala pinta”: botes, roba malgirbat, cabell rapat pels laterals i grenyut pel mig del cap... però sense cap actitud sospitosa de res. Un dels agents treu el bloc de posar multes. Lògicament, l’escena em crida l’atenció i intento trobar una raó que justifiqui la més que previsible sanció: potser no duu el casc? Potser la cilindrada de la moto no permet que hi circulin dues persones? El pitjor pensament de tots: potser la mala pinta del xaval fa preveure alguna futura actitud irresponsable al volant del vehicle? He estat testimoni d’un possible cas de “sanció preventiva”? Vés per on. A l’altra banda de la plaça, fent cantonada amb el carrer Montcada, apareix un senyor amb un gos esplèndid, gros, llanut, ben pentinat. L’animal, seguint els seus instints, deixa anar sobre la vorera una pixarada rotunda, enorme, directament proporcional a la mida de l’animal. Un cop acabada la “feina”, el senyor, amb el seu gos fantàstic, continua el passeig, tant tranquil. Els DOS agents continuen engrescats amb el noi grenyut brandint el bloc de multes a la mà. A l’altra banda de la plaça, la pixada del gos queda com a testimoni impune d’un acte d’irresponsabilitat ciutadana que passa absolutament desapercebut pels nostres estimables policies. No sé si al final al noi el van multar per alguna cosa, o el van alliçonar per incomplir alguna normativa. La mateixa lliçó que li podrien haver donat al senyor de l’espectacular gos. Alir |