Cal Caballé

Any de construcció: dècada de 1880.
Tipologia original: Habitatge-Residència d’estiueig.
Estat actual: Desapareguda.
Situació: C/ Calvari núm. 82.
Descripció: L’edifici es pot incloure en la tipologia de casal (edifici unifamiliar de grans dimensions), encara que desconeixem si originàriament era un casal d’estiueig o era utilitzada per la família Caballé com a residència permanent . Les característiques de la construcció responen a la de la resta de casals presents al poble: edifici adossat de grans dimensions amb estructura de tres cossos, amb planta baixa i pis i coberta plana amb terrat. Comptava, a més, amb una amplia planta subterrània amb accés al pati posterior gràcies al desnivell existent entre el carrer Calvari, on dóna la façana principal, i el carrer posterior de Sant Enric.
Pel que fa a la citada façana principal (dibuix), aquesta comptava amb totes les obertures situades de forma simètrica, i amb un frontis per als respiracles coronat per una balustrada. Els acabats de l’arrebossat pretenien monumentalitzar l’aspecte de la casa, tot simulant carreus, sòcols i entaulaments.
Totes les estances estaven assortides de luxosos mobles que es van conservar fins al dia de l’enderrocament de l’edifici, fa un parell d’anys.

De portes endins

Can Caballé s’encaixava entre Cal Muç i Can Minguella.. La construcció d’aquests tres immobles, que es va realitzar en dates properes (últim terç del s. XIX) va significar un fort trencament de l’aspecte humil que fins llavors presentava el carrer Calvari, conformat des d’antic per casetes de petits pagesos.
Si ens centrem en els orígens de Cal Caballé, només podem parlar de l’existència d’un tal Tomàs Caballé Prat, citat en un document de 1887 en el que es nombren prohoms del poble, com a possible propietari de la casa.
La família propietària del casal va residir molts anys a Barcelona, mantenint la casa de Ripollet com a residència d’estiueig. Eren molt comentades entre els veïns les festes que organitzaven al jardí de la casa, a les que assistia un selecte públic barceloní, entre els que s’hi comptava en Lerroux.
És molt curiosa l’anècdota d’una de les últimes propietàries, la sra. Conxita, que fa referència precisament a l’origen del seu nom. Resulta que la seva família posseïa una taverna a Barcelona, freqüentada per Lluís Companys i d’altres personalitats polítiques afins al president. El fet és que la Conxita va néixer sense que els pares s’haguessin decidit per quin nom posar-li. Així que van proposar a tota la clientela del local d’escriure diverses propostes per al nom de la nena en paperetes, per triar finalment una papereta a l’atzar. El nom triat a l’atzar va ser precisament el que va escriure en Companys, qui havia proposat el mateix nom de la seva mare, Conxita Jover.