‘Els nens han d’evolucionar com a jugadors, però també com a persones’

Ciscu Inglada porta 25 anys com a entrenador de futbol. Va començar a la escola de futbol U.D. Maragall i enguany, per tercer cop, torna a ser el míster del primer equip del C.F. Ripollet. Sempre ha estat vinculat a l’entitat com a soci i amb el futbol base. En tot aquest temps, diu que l’esport a canviat molt per la quantitat de nens que ho practiquen i perquè els entrenadors s’han convertit també en educadors a temps parcial. Una educació que, segons diu, també han de rebre els pares, per respectar més la tasca dels àrbitres i dels entrenadors.

Revista de Ripollet: Fa 25 anys que ets entrenador de futbol...
Ciscu Inglada:
Tot ha canviat molt en l'esport. En el cas de Ripollet ara hi ha una gran afluència de futbol base que ens fa demanar una millora de les instal·lacions. Estem consolidant el camp de gespa, que és una innovació feta a molts pobles del voltant, i una necessitat, perquè al C.F. Ripollet hi ha 250 jugadors de 4 a 27 anys i a més els veterans. Per tant, és un tema no només esportiu sinó també social, d'educació.
R.R.: Com vas començar a entrenar?
C.I.:
A una entitat de futbol base de Ripollet, la U.D. Maragall, i vaig tenir l'honor de portar el primer infantil del municipi. Ara també caldria una fusió d'entitats, una única escola de futbol amb educadors, que permetria que tots els clubs tinguessin una continuació. Els nens rebrien una educació global perquè cada dia és més difícil entrenar-los. Arriba un moment que el nen sent que té molts drets i poques obligacions. També permetria tenir millors instal·lacions perquè l'Ajuntament té un problema en fer el camp de gespa aquí perquè hi és una entitat i llavors les altres també ho demanaran
R.R: I a nivell personal?
C.I:
El que va començar com una distracció ara ho considero un treball. He estat a molts equips i, per sort, durant molt de temps, senyal que has fet una bona feina. I després de 25 anys entrenant torno a portar el primer equip del C.F. Ripollet, però sempre he estat vinculat a l'entitat com a soci i amb el futbol base.
R.R.: Serà una temporada difícil pel primer equip?
C.I:
Estem entrant en una categoria de molta lluita i nosaltres estem en desavantatge perquè només hi ha 4 camps que no son de gespa, entre ells el nostre, i això es nota. Fa dues setmanes vam anar a Cassà, vam fer un bon partit però vam notar les condicions del camp. És una temporada en que la gent ha d'entendre que s'ha baixat de categoria i tenir paciència. Moltes vegades soc jo qui ha de tenir paciència perquè soc de Ripollet i tothom em coneix. Tinc detractors i persones a favor, però m'agradaria que els detractors aportessin coses que beneficiessin l'equip, jo escolto les crítiques però s’ha de fer una oposició constructiva.
R.R.: Demanaries també que la gent s'acostés al camp de futbol?
C.I:
És difícil perquè abans només hi havia futbol i ara hi ha més activitats. Ara el futbol arrossega els pares dels nens del futbol base, que també han de rebre una educació i tenir un canvi d'actitud
R.R.: Quin canvi d'actitud?
C.I:
Els pares cada dia són més egoistes. Volem que els nostres fills siguin els millors al col·legi, al futbol,... I avui s'ha d'evitar que els nens siguin tan problemàtics, intentar que al menys al camp sapiguem conviure. I ser més tolerants amb els arbitres, que es poden equivocar i els pares no ho entenen. Els pares han d'entendre que els nens han d'evolucionar no només com a jugadors sinó també com a persones. No demanar resultats ja i educar a les persones en el respecte i ser dialogants. Un dia un pare em va portar al seu fill perquè el canviés. Difícilment jo puc canviar la seva educació en una hora i mitja d'entrenament. L'educador complert d'un nen és la família i l'escola.
R.R.: Ser entrenador no és fàcil...
C.I.:
Si l'equip va malament la culpa és de l'entrenador, encara que el davanter no hagi estat encertat. Jo també he madurat en aquest aspecte i vull que la imatge de l'equip sigui bona, independentment que es guanyi o es perdi. Nosaltres ara representem a Ripollet a les províncies de Catalunya. Hem de demostrar que som un bon equip, una bona entitat, i que els jugadors donin una bona imatge de Ripollet. El que passa és que si els resultats no són bons, la imatge que puguem donar es deixa de banda.
R.R.: A quins equips has estat?
C.I:
Vaig començar a Ripollet. Després a La Llagosta 3 anys, 3 a Canovelles, 1 any a Poble Sec, 3 a Lliçà i 5 anys a Mollet.
R.R.: 25 anys, això és passió pel futbol?
C.I.:
Fins i tot massa. Estic tota la setmana entrenant i els caps de setmana puc veure 8 partits de futbol, els de futbol base i els dels equips amb que hem de jugar amb el primer equip. Totes les coses que t'agraden et demanen sacrificis però els sacrificats sempre són els mateixos. Per sort, he tingut una dona molt comprensiva. I ho poses a la balança i amb la família estic molt bé i les satisfaccions que m'ha donat el futbol també són importants.

Ciscu Inglada,
entrenador del primer equip del C.F. Ripollet

 

 

 

 

 

 

‘Al C.F. Ripollet hi ha 250 jugadors i ja no és un tema només esportiu sinó també social, d’educació’

 

 

 

 

 

 

 

 

‘No podem demanar resultats ja i hem
d’educar a les persones en el respecte
i ser dialogants’