‘El principal és l’empatia: posar-se en el lloc de l’altre i dir allò fonamental’

Matilde Martínez és professora de francès a l'IES Palau Ausit de Ripollet. Des del setembre, però, té una nova tasca professional: ella és la tutora de l'aula d'acollida que hi ha en aquest institut. Es tracta d’un element que s’ha implantat aquest curs dins el pla LIC (Llengua, Interculturalitat i Cultura) de la Generalitat. Per ella és un repte professional responsabilitzar-se d’aquesta classe amb alumnes nouvinguts i amb diferents edats i coneixements educatius.

Revista de Ripollet: En què consisteixen les aules d'acollida?
Matilde Martínez:
La filosofia és que els nens que arriben de fora aquest any i han d'entrar al sistema escolar, s'incorporin amb una preparació a les classes, perquè el xoc no sigui tan fort. No només es tracta de que hi hagi un servei d'acollida personalitzat i parlar amb els seus pares i amb ells, sinó també una atenció individualitzada. Alguns saben escriure a la manera occidental, altres no, hi ha que saben llegir o que parlen castellà però no català... Se'ls fa un programa individualitzat, perquè alguns poden anar a dues o tres classes i altres no. L'objectiu és que es puguin integrar en un curs, d'una manera paulatina, o almenys que siguin capaços de compartir amb els demés l'educació física, el dibuix o la tecnologia, que no necessiten tant la llengua. I que els altres estudiants els acullin. El tutor de l'aula d'acollida també ha de lligar aquests nens amb els professorat i ser un element dinamitzador dins el centre. És un repte social i educacional.
RdR: L’IES Palau Ausit disposava d'algun servei semblant?
M.M.:
Existia el TAE - Taller d'Acollida - que acollia als nens immigrants que arribaven a un institut, però no era tant un servei d'acollida, sinó més bé per aprendre la llengua. Quan dominaven el català, anaven a l'institut que els pertanyia. Però els professors que feien el TAE no eren de l'institut, sinó externs a la plantilla, i l'aula en què s'impartia no estava integrada al centre. Aquest any s'han implantat les aules d'acollida a tot Catalunya, suprimint els TAE en la mesura que ha estat possible. A Ripollet el TAE estava a l'IES Lluís Companys i ara les aules d'acollida estan als tres instituts i al CEIP Escursell.
RdR: Com afrontes el nou repte?
M.M.:
Suposa un esforç, perquè és molta feina i és molt complicat, però jo ho faig voluntàriament. El pla de les aules d'acollida pretén ser una resposta de qualitat al tema de la immigració a l'escola. I per primera vegada, la Generalitat ha posat mitjans: a Ripollet han posat tres professors més als IES i a l'Escursell un altre, i això pel Departament d'Educació és molt. La idea fonamental és el lligam d'aquests nens amb l'institut i amb la societat en general.
RdR: Quants alumnes tens ara?
M.M.:
Ara només tinc 6 alumnes i cadascú és diferent: un és xinès, que fa pocs dies que ha arribat de la Xina, una nena de Santo Domingo que fa un mes que ha arribat, un nen àrab, que acaba d'arribar, un noi de Guinea que fa deu mesos que va arribar, una romanesa que fa pocs dies aquí i un noi magribí, que parla molt bé el català, però té algunes dificultats. I també d'edats diferents i no els puc fer la mateixa classe. A més, els grans ja van a classes, com matemàtiques o geografia, perquè ja ho saben dels seus països, i amb mi fan llengua.
RdR: Com et prepares les classes?
M.M.:
No ens han donat materials i no hi ha llibre, perquè hauria de ser un diferent per cada nen. La Generalitat ens va fer un curs de tres dies, però la sort que tinc és que sóc professora de llengües estrangeres i sé com es pot fer una classe amb molts pocs recursos. La idea és treballar la llengua que necessiten a les classes: llapis, professor, pissarra, tanca la porta, no ho sé... I també la llengua de les assignatures: les hores, que són les matemàtiques, amb quin professor, a quina aula... I després els faig passejar per l'institut: el gimnàs, la consergeria... I ara començo un diccionari personal de coses que cadascú necessita. Als més petits els hi donem gravadores i han de fer unes lectures o explicant-me qui són, on viuen... Ara vindrà un assessor, per veure com faig la classe, i em donarà més idees i materials. Però la veritat és que tinc molta sort: són pocs nens, amb moltes ganes d'aprendre i molt motivats.
RdR: La feina és difícil?
M.M.:
Jo sóc professora de llengües estrangeres i estic acostumada a ensenyar llengua a gent que no la parla. Sé utilitzar els recursos per fer-se entendre. El principal és l’empatia: posar-se en el lloc de l’altre i dir allò fonamental. Jo aquí ensenyo i també aprenc moltes coses d'ells.
RdR: Els alumnes estan contents?
M.M.:
Si, perquè la majoria venen de famílies que valoren l'escola com a promoció i integració. Aquí poden estudiar en condicions i amb el seu títol d'aquí tindran un valor afegit al seu país. I si es queden aquí, seran una inversió molt gran a Europa.
RdR: Creus que les aules d'acollida són una bona proposta?
M.M.:
Jo penso que les aules d'acollida seran molt educatives per a tots. La Generalitat hi ha posat molt mitjans, però a vegades és insuficient. A una població estaran saturats a les aules d'acollida i en canvi a altres llocs no. També hi ha més problemes als centres, a més de l'acollida, com de conducta, i també s'ha de parlar de tot. Jo crec que han volgut superar els TAE, que estava més al marge. La idea és que sigui una activitat del centre i si en aquesta aula no va bé, que són pocs alumnes, és perquè no pot anar bé.

Matilde Martínez, professora de francès i responsable de l'aula d'acollida

 

 

 

 

 

 

‘El pla de les aules d’acollida pretén ser una resposta de
qualitat al tema de la immigració a l’escola’