Can Vidal i Valls

Època de construcció: segon terç segle XIX.
Tipologia original: Residència d’estiueig.
Ús actual: Desaparegut.
Situació: C/ Anselm Clavé, núm. 2.
Descripció: Essent projectat com un gran casal d’estiueig, aquest edifici fou un dels primers que es van construir al carrer del Sol. S’estructurava en tres cossos i en tres plantes; quatre si comptem amb la torreta de guaita situada enmig de la coberta a dues aigües. El casal, que era cantoner, mostrava la façana frontal i l’accés principal pel carrer del Sol, quedant la façana lateral (dibuix) al carrer Anselm Clavé. Ambdues façanes eren de factura austera, ja que ni finestres ni balcons mostraven la més mínima decoració. En contraposició, la façana que donava al jardí comptava amb una sumptuosa galeria d’arcs conopials i baranes realitzades amb motllures de motius vegetals.
A més d’un jardí exuberant, ple de vegetació i amb un brollador d’aigua, la finca tenia també en propietat un hortet a l’altra banda del carrer per abastir de productes de camp els exigents paladars dels propietaris quan venien de la ciutat. L’hortet era cuidat pels masovers, que també tenien cura de l’immoble tot l’any, i que residien en una caseta annexa del mateix carrer.

De portes endins

Abans de la construcció de la torre d’estiueig, el solar on se situa va tenir una utilitat industrial per al seu propietari, en Francesc Vidal i Farreras. El Sr. Vidal, natural de Capellades, va traslladar-se a Ripollet atret pel negoci paperer. Així, va arrendar el molí d’en Xec i va comprar els terrenys que dèiem per a posar a assecar al sol el cartró provinent del molí.
En Francesc Vidal, que es casà amb la ripolletenca Paula Valls, va iniciar un llinatge familiar força important. Ell mateix va ser batlle en tres ocasions, i va aconseguir relacionar-se amb les famílies poderoses del poble, gràcies a matrimonis com el de la seva filla Josefa amb Pere Tiana Buxó, hereu de Can Tiana de la Riba. Un altre fill, en Joan Vidal i Valls, amb títol d’advocat, va aconseguir arribar a diputat provincial a les Corts, dins del partit republicà, així com conseller de l’Ajuntament de Barcelona i director del diari “La Publicidad”.
Amb el temps, en els terrenys familiars del carrer del Sol es va bastir la grandiosa torre que ens ocupa. Per a en Joan Vidal, traslladat a viure a Barcelona, la torre es convertí en residència per a les vacances, i potser va ser per la influència d’aquest poderós personatge dins la societat benestant barcelonina, que es posa de moda el nostre poble com a destí d’estiueig.
De fet, la torre comptava amb totes les comoditats necessàries: hort propi, celler, amplies golfes amb un petit teatret per a representacions privades, un frondós jardí i nombroses habitacions per familiars, convidats i per a les minyones.
L’immoble va caure en decadència quan la família deixa d’estiuejar al poble, i fou finalment enderrocat la passada dècada.