‘Al principi erem un grup d’amics que ens ajuntàvem per veure espectacles’

Antonio Toro és una persona marcada per la casualitat. I és que l’atzar l’ha portat a les dues entitats de les que ha format part:: l’Escola de Bàsquet Ripollet (ESBAR) i l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell. Fa onze anys que forma part de l’Associació i actualment és el tresorer. Sempre vinculat als números, abans d’arribar a aquesta entitat reconeix que no era molt aficionat a les arts escèniques. També recorda els difícils inicis de l’Associació, sobre tot el primer any, quan no arribaven les subvencions i l’entitat va poder mantenir-se per la il·lusió dels seus integrants. I és aquesta inquietud la que farà que l’Associació es mantingui per molts anys.

Revista de Ripollet: Com vas entrar a formar part de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell?
Antonio Toro: De casualitat, com vaig entrar també a l’Escola de Bàsquet Ripollet i vaig estar deu anys. I aquí ja porto onze. La persona que havia de portar els números de l’Associació no va poder i un dels socis fundadors de l’entitat, el Joan Ramón Gordo, m’ho va demanar. Vaig venir a una reunió i em vaig començar a encarregar dels números quan l’Associació recollia diners de la quota dels socis però no havia espectacles. Així vam estar un any abans que comencés la programació estable.
RdR: I com funcionava l’Associació?
A.T.: Era un grup que creia necessària una programació estable a Ripollet i com que estava buit l’antic mercat municipal es van fer diferents dissenys i es va construir allà el teatre. Jo recordo haver anat amb el Wenceslau Soler quan encara estava tot ple de ciment.
RdR: Tu abans ja tenies afecció pel teatre i la música?
A.T.: No, a mi el teatre no m’atreu molt i m’agrada més el d’aficionats que el de professionals perquè la tensió de poder equivocar-se o de conèixer un paper només per una o dues funcions, només es troba en el teatre aficionat.
RdR: Però participes en l’elaboració de la programació de l’Associació?
A.T.: Jo vaig anar a Barcelona a veure una de les primeres obres que es van portar a Ripollet: “Havies de ser tu” i també a Gemma 4, que ens han visitat un parell de vegades. Jo els hi vaig dir que aquest grup musical estaria bé per un grup reduït, no pel teatre, però em vaig equivocar perquè va ser un èxit.
RdR: És difícil tenir criteri?
A.T.: Pots dir que és una obra entretinguda o que pot agradar, però no ho saps. De vegades els mateixos actors li donen la volta a l’obra. Per exemple, El Brujo és un actor que t’absorbeix i ho hem comprovat les vegades que ha vingut a Ripollet. En canvi vam portar un monòleg, “El gos d’en Shakespeare” i l’actor no va aconseguir connectar amb el públic.
RdR: Ha canviat molt l’Associació en tots aquests anys?
A.T.: A nivell personal, el que ha canviat és que en un principi érem un grup de gent que ens ajuntàvem per veure els espectacles amb l’Angels, el Puig, la Milagros, el Mon, jo i la meva dona, i ens anàvem a sopar, com amics. Jo ara vinc al teatre, liquido l’operació i marxo a casa.
RdR: I l’ambient del teatre?
A.T.: Aquest teatre hauria d’haver atret a un grup de població més diversa, però s’ha estancat en un grup petit. La resta de població sembla que ha quedat marginada, com si no tinguessin lloc. Però no perquè ningú els hi hagi dit, sinó perquè la gent s’ha autoexclòs, no se per quins motius. Em dona la sensació que el teatre ha quedat com un vedat tancat i sempre veus les mateixes cares, a excepció de les obres en que participen actors coneguts o de la televisió.
RdR: És difícil quadrar els números?
A.T.: Per la meva part, l’Associació s’hauria dissolt al Nadal de la primera temporada perquè sense les subvencions no podem funcionar. Nosaltres comencem la programació a l’octubre però rebem les subvencions al març o l’abril i has d’aconseguir diners per pagar les actuacions. Al principi funcionàvem amb préstecs personals que avalaven els propis membres de la junta. Llavors jo pensava que la millor idea era dissoldre l’Associació però els anys següents ens va anar millor econòmicament perquè ja fèiem previsions.
RdR: I a l’Esbar què feies?
A.T.: Aquesta escola al principi entrenava a les escoles públiques i després es van fer les pistes de la Rambla Sant Esteve. Jo feia de tot, cursets d’àrbitres, d’anotadors, d’entrenadors, també portava alguns equips. Allà també vaig arribar de casualitat, per substiuir la persona que portava els números que va tenir un accident. Jo coordinava l’Esbar i cobrava uns diners de l’Ajuntament que cedia a l’escola. Aleshores el president era el Carmelo Vera i teníem moltes iniciatives. Vam estar a punt de fer una delegació de la Federació Catalana al Vallès i jugàvem amb molts equips de la comarca. Va arribar un moment que a Ripollet teníem 63 equips.

Antonio Toro, tresorer de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell

El teatre hauria
d’haver atret a un grup de població més diversa però la gent s’ha autoexclós

El primer any no teniem subvencions i funcionavem amb préstecs personals que avalaven els propis membres de la junta