Cal Boniquet

Any de construcció: 1871
Tipologia original: Residència d’estiueig.
Ús actual: Doble vivenda.
Situació: C/ Sol núm. 34
Descripció: Cal Boniquet es va construir contigua al -llavors- gran solar de Can Vidal i Valls, quan encara el carrer del Sol no estava quasi urbanitzat. Ambdues torres representaven els dos únics exemplars de residència d’estiueig en aquest carrer, ja que a partir de llavors tan sols s’hi van bastir petites cases rurals de planta baixa i pis, que avui conformen la característica imatge del lloc.
La torre que ens ocupa, tot i ser d’estiueig, no compta amb un jardí que la rodeja, sinó que va ser projectada a mode de casa urbana amb una façana frontal a peu de carrer, una façana posterior que dóna a un pati, i les altres dues façanes cegues. De fet es podria emmarcar en una tipologia típicament barcelonina, degut a les seves grans dimensions, poc comunes en el Ripollet de l’època, i al fet de comptar amb coberta practicable (terrassa) equipada amb cambra d’aire (visible pels respiracles de les façanes).
La casa estava equipada amb estances suficients per a acollir la família Boniquet en les seves estades estiuenques, juntament amb les minyones i, potser, els masovers. Anys més tard es va adaptar per a allotjar dues (i en algunes èpoques, tres) vivendes independents gràcies a les seves gegantesques proporcions.
Les galeries a la façana posterior, que són molt comunes en les vivendes catalanes, resulten especialment boniques en aquesta construcció (dibuix). També podem destacar una escultura femenina vuitcentista i una font construida de còdols com a principal decoració del pati.

De portes endins

En Baltasar Boniquet Buhigas es va fer construir una residència d’estiueig a Ripollet potser aconsellat per altres famílies burgeses conegudes com la família Vidal, que li recomanaven l’ambient reposat d’aquesta vila rural. Els descendent del sr. Boniquet, però, van acabar per no tornar a Ripollet i llogar l’immoble per treure’n algun profit. Quan, en 1915, en Jaume Diviu Joana, veí de Cerdanyola, va comprar la torre, va mantenir-la en règim de lloguer. De les famílies que la llogaren, potser la més coneguda fou la dels Badia, amb nombrosos fills. Un d’ells, l’Antoni Badia, fou director i articulista de la històrica publicació local “Talaia”. Alguns dels articles d’aquesta publicació li van causar l’enemistat de sectors anarquistes, obligant a la família Badia a fugir durant la Guerra Civil.
La torre ha continuat a mans dels Divui fins avui, essent actualment residents d’una de les vivendes de l’immoble.