L’escut municipal continua canviant per adaptar-se a la normativa oficial
L’Ajuntament de Ripollet ha tornat ha convocar el concurs de disseny de l’escut, la bandera i la imatge corporativa del consistori. A la nostra vila hi ha poca tradició heràldica però hem recuperat alguns dels símbols utilitzats anys enrera per representar el nostre municipi.
L'origen de l'heràldica prové del món de les armes, quan els cavallers es fundaven dins l'armadura i el casc, quedant irreconeixibles. Per això pintaven símbols identificatius, com animals, vegetals o figures geomètriques, en els seus escuts per ser reconeguts. Quan aquests objectes van deixar d'ésser armes defensives van ser utilitzats per distingir un país o ciutat amb els distintius propis de la zona. Les poblacions petites van trigar a usar segells i escuts perquè si pertanyien al Rei els representava la Cancelleria reial, si eren de l’església depenien d'un monestir i les baronies utilitzaven el distintiu del senyor feudal. Ripollet, com altres viles, depenia de la ciutat Comtal, era un dels anomenats "Carrers de Barcelona", i estava representat amb l'escut dels comtes barcelonins. Una llei del 2 de febrer de 1837 va abolir aquestes jurisdiccions i tots els municipis van passar a formar part de l'estat. Va ser llavors quan les corporacions municipals van començar a confeccionar els seus escuts com a garantia que els escrits que remetien els alcaldes dels pobles eren d'autèntica procedència. L'únic escut del que es té constància a Ripollet, segons l’historiador local Manel Mogas, està esculpit a la pedra dels pedestals de la Parroquia de Sant Esteve i encara avui es conserva. Aquest símbol està format per un pollet sobre unes pedres en el riu dins un medallò renaixentista de forma oval, la mateixa composició que es troba en el segell que l'any 1700 estampava l'Ajuntament en els seus documents.
Evolució
dels segells
Els primers segells que van emprar els municipis, tenint en compte l'analfabetització
de la major part de la població, utilitzaven símbols que
representaven el nom de la vila de manera fonètica. D'aquesta manera
va sorgir la ceba a Sabadell, la mà a Manlleu, el corb a Corbera
i, com no, el pollet de Ripollet. Per tant, aquest au tant conegut per
nosaltres té una relació amb el poble més fonètica
que no pas d'origen.
El primer segell que es va utilitzar a la nostra vila, o del que es té
constància, data de principis del segle XVIII (A). Des de llavors
s'ha mantingut la forma ovalada però han variat les composicions.
L'any 1852 el pollet es converteix en un gall (B) i la variació
més important es va donar l'any 1894 (C), quan el poble va rebre
el nomenament de Vila. En aquest moment el segell es va dividir en quatre
parts: el pollet sobre les pedres i el riu a la part superior, la representació
de la indústria i l'agricultura a la banda dreta i esquerra i la
representació de les quatre barres a la part inferior. Aquest segell
va patir canvis en les diferents èpoques posteriors però
és molt semblant al que utilitza actualment el consistori. Curiós
també el segell que es va utilitzar l'any 1939 (D), amb el canvi
de règim, quan es va tallar l'oval central amb una línia
horitzontal i es situava, a la part de dalt l'àliga imperial i
a la de sota un pollastre en el riu. Tot envoltat per la llegenda "Ayuntamiento
Nacional-Ripollet".
Regulació
de l’heràldica
La Generalitat de Catalunya va adquirir l'any 1981 les competències
per oficialitzar els escuts dels municipis i van adoptar la forma caironada
(rombe) de llarga tradició a Catalunya i València. Després
de moltes consultes a especialistes, juristes, catedràtics i institucions,
es va crear el Reglament de Símbols dels Ens Locals de Catalunya,
ja en època de democràcia. Aquesta és la normativa
que adopta l'Institut d'Estudis Catalans per a proposar un escut reglamentari
per a cada municipi. Arran aquesta llei, l'Ajuntament de Ripollet ha tornat
a convocar el Concurs de disseny de l'escut i elements complementaris
oficials (bandera del municipi i símbols de la imatge corporativa,
insignes i segell del consistori), desprès que la primera convocatòria
quedés deserta. Els treballs es podran presentar, de manera anònima
i a títol individual o formant equip, abans del 25 d'octubre. El
primer premi pel disseny de l'escut té una dotació de 1.500
euros i el segon de 750. Quan a la proposta d'imatge corporativa i de
bandera municipal el primer premi, per a cada convocatòria, és
de 1.000 euros i el segon de 500. Els treballs acceptats inicialment s'exposaran
al públic durant 15 dies perquè els veïns puguin donar
la seva opinió respecte a les propostes que considerin més
idònies.
Aquesta és la descripció formal de l’escut aprovada
per l'Ajuntament, arrel la proposta realitzada per l’Institut d’Estudis
Catalans: "Escut caironat: de porpra, un pollet d'or acostat a la
destra d'una roda dentada d'argent; el peu ondat d'or amb quatre pals
de gules, sostenint un riu en forma de faixa ondada d'atzur. Per timbre,
una corona mural de vila".
Al quadre de sota reproduim la imatge i el perquè de la simbologia
de l’escut de Ripollet: 1. El timbre; en aquest cas és una
corona mural que anuncia la categoria de vila otorgada al municipi. 2.
L´escut en forma caironada, propia dels escuts civils. 3. Faixat
atzur (blau) representatiu del Riu Ripoll. 4. L’antiga jurisdicció
reial del municipi permet incluir en l´escut l´emblema del
comte-rei de barcelona, és a dir, els quatre pals de gules (vermells)
sobre fons d´or (groc). 5. El pollet, històric símbol
de la vila, que des d’uns inicis relacionava fàcilment la
pronúncia fonètica del nom del municipi amb la imatge del
segell. 6. Fons de color porpra, considerat neutral pels heraldistes.
7. Roda de molí, representativa de l’agricultura local. 8.
Roda dentada, representativa de la indústria assentada al poble.
L’escut es pot veure als pedestals de l’esglèsia
Alguns segells significatius
L’Ajuntament ha tornat a convocar el concurs de disseny de l’escut, la bandera i la imatge corporativa del consistori
Simbologia de l’escut aprovat per l’Ajuntament