Can Font

Any de construcció: Principis del segle XX
Tipologia original: Habitatge i comerç
Estat actual: Habitatge i comerç.
Situació: C/ Calvari núm. 42
Descripció: Tot i que situem la “construcció” d’aquest edifici a principis del segle XX, el fet és que la seva fesomia va ser fruit d’una profunda reforma practicada a una antiga casa del marge sud del carrer Calvari. La casa original deuria datar-se un o dos segles enrere, i deuria tenir la tipologia rural (planta baixa i pis, amb façana de còdols encalada) de les cases originàries d’aquest carrer.
Després de la reforma, l’immoble va mantenir les dues plantes però va guanyar en alçada. Als baixos s’hi va col.locar un local comercial, que encara avui realitza aquesta funció, quedant el primer pis per a l’habitatge.
La decoració de la façana, el més vistós de la casa, es d’inspiració academista, amb detalls ornamentals força eclèctics: les obertures del local (una porta rectangular flanquejada per dues finestres) se situen per sobre d’un sòcol i s’emmarquen en quatre columnes jòniques; per damunt, quatre mènsules sostenen la llosana del balcó; l´obertura del balcó, al primer pis, també s’emmarca en dues columnes que “sustenten” una arcada de dovelles. Cal dir que tots aquest elements estructurals són falsos o merament ornamentals, però fan la funció de monumentalitzar la façana.
A nivell de cornisa hi ha dos òculs com a respiracles. El conjunt el remata un ràfec suportat per un embigat de fusta i coronat per dos gerros sobre dos pedestals.

De portes endins

La reforma de l’antiga casa que ocupava aquest solar va arribar a mans de Joan Escursell i Vaqués, propietari de l´immoble i carnisser d’ofici. El senyor Escursell, conegut com a Matxamarro va fer muntar un local a la planta baixa i es feu una vivenda al pis, dotant la façana d’una vistosa decoració per a atraure l’atenció dels adinerats estiuejants barcelonins cap al seu negoci. Ja feia uns anys que aquest carnisser els abastia de carn, i es va apropiar dels seus gustos refinats per a embellir casa seva. La propietat es va mentenir a mans de la família Escursell fins a la mort de l’últim descendent.
L’altre nom amb que es coneix l’edifici, Ca la Valenciana, prové d’una antiga llogatera de la vivenda d’orígen llevantí.