Sobreviure a l’agost
Sobreviure l'agost és allò que fem els que ens quedem
al poble en aquest tòrrid mes de l'any. No és cert que
se converteixi en un poble fantasma, com passava anys enrera, però
per uns dies regna més silenci i hi ha més espai, així,
en general. És divertit passar el mes d'agost aquí. És
com viure en un altre indret. La primera aventura és trobar un
quiosc on comprar el diari. Sort que tenim temps per fer peregrinació
pels pocs establiments que queden oberts.
L'agost és demanar hora al metge i comprovar que està
complint fil per randa les hores concertades, sense retards i només
amb algun parell d'avis que parlen del temps, o dels fitxatges de futbol.
Sobreviure a l'agost és fer una llarga cua a la farmàcia,
perquè la meitat d'elles estan tancades.
L'agost és calma, és gaudir de la migdiada sense veïns
que passen l'aspiradora. L'agost és anar a plaça i comprovar
que és un cementiri, anar al supermercat i sentir-se dins una
nevera, anar al cinema i haver de dur jaqueta.
És voler aparcar i poder triar lloc al centre del poble. És
xerrameca nocturna a les terrasses del bar, és cruspir-te un
gelat gegant o ennuegar-te amb un granissat de llimona.
L'agost acaba amb la Festa Major, amb la munió de gent que torna
bronzejada, amb la tempesta de l'últim diumenge i amb la sensació
de que comença un nou cicle de la vida. I Sant Tornem-hi, que
no ha estat res.
Alir