Can Font

Any de construcció: 1926
Tipologia original: Habitatge
Estat actual: Desapareguda.
Situació: C/ Balmes amb C/ Molí
Descripció: L’arquitecte Joan Baptista Serra, en col·laboració amb l’enginyer Francesc Izard i Bas, va idear aquesta torre en un estil indefinit, però clar i funcional. La torre estava formada per un sol volum cúbic d’uns 16m d’amplada per façana, coronat amb coberta a quatre aigües. Per què us feu una idea de les dimensions de l’habitatge, descriurem les estances albergades a cada planta: Garatge, magatzem isafareig al nivell inferior; cuina, rebedor, menjador, escriptori, obrador i un gran “hall” central amb escales de marbre blanc al primer pis; sis dormitoris i tres banys al segon pis; i habitacions per a les minyones i una sala de billar a les golfes. Totes les estances comptaven amb llum natural gràcies a les obertures practicades al les quatre façanes. Aquestes obertures eren de diversos tamanys, alternat-se balcons amb finestres sense cap simetria. Hi havia fins i tot una galeria d’arcs de mig punt que il·luminava les golfes. El que més destacava de la imatge exterior de l’edifici era el seu revestiment en pedra vista, un material poc habitual a la zona i que li va donar el sobrenom de “La torre de pedra”. Cal també fer esment de l’escalinata exterior que donava accés al vestíbul del primer pis des del jardí familiar, així com del drac de ferro forjat que aguantava el fanal que il·luminava l’escalinata.

De portes endins

Fins la construcció d’aquesta gran torre, la família Font havia residit en un habitatge habilitat dins el mateix molí dit de Can Coll, molí del que n’eren els propietaris. Però Esteve Font, va decidir per fi a mitjans dels anys 1920 de bastir un nou habitatge més noble i espaiós, tot encoratjat per la bona marxa del negoci familiar en la fabricació de cartró.
Efectivament, les instal·lacions de l’antic molí paperer aixecat al pas del Rec Monnar s’havien modernitzat fins aconseguir elaborar un producte d’alta qualitat. Expliquen que les antigues i enormes rodes de granit del molí restaven en un racó del jardí.
La nova torre, acabada de construir l’any 1926, comptava curiosament amb un túnel subterrani que discorria per sota del rec i que la comunicava amb el molí. Aquest túnel va quedar inservible arrel de les inundacions de 1962.
L’entorn de la casa es va veure fortament transformada amb l’obertura del carrer Balmes, que va obligar a cobrir el Rec Monnar que fins llavors discorria a cel obert.
La casa, que ha vist passar quatre generacions de la família Font, així com incomptables visites de veïns de la vila, va ser finalment enderrocada lúltima dècada del segle XX, éssent aprofitada gran part de la seva finca per a construir l’actual parc de Ferran Ferré.