Can Minguella

Època de construcció: últim terç segle XIX
Tipologia original: residència d’estiu.
Estat actual: Desapareguda.
Situació: C/ Calvari núm. 80 (numeració antiga).
Descripció: La que fou segurament la residència més important i amb un presència més imponent de tot el carrer calvari no ha deixat, curiosament, cap rastre de la seva existència. Bé, tan sols el caminet que conduia al seu jardí posterior desde el carrer, i que avui dia es conserva com a Carrer del Molí. En la seva antiga finca avui s’aixequen els “pisos vermells” i el carrer Cot, que comunica els carrers Balmes i Calvari, i que es va obrir un cop enderrocada la torre, durant el anys 70 del segle XX.
La construcció, bastida com a torre d’estiueig de tres plantes, era d’un tamany descomunal fins hi tot per a una família benestant amb servei. Un exemple: al llarg del carrer la seva façana ocupava tres vegades el que ocupa la façana de Cal Muç, una casa veïna i ja de grans dimensions. Per la resta era força austera: façanes de murs arrebossats i coberta a dues aigües, destacant-ne una bonica galeria d’arcs a la façana sud, tot i que no dubtem que a l’interior deuria allotjar mobles i decoració sumptuosos.
Pel que fa a obertures, la casa estava oberta totalment a la cara oestn (dibuix), per mitjà de grans balcons. Aquesta cara donava al gran jardí posterior cobert de frondosos arbres, contigu a una gran horta que s’extenia fins al Riu Ripoll.

De portes endins

Aquesta gran torre se situaria dins del grup de les primeres torres d’estiueig que es van construir a Ripollet a l’últim terç del segle XIX, (com Cal Galobart o la torre del Dr. Jaume) i que resultaven considerablement més grosses que les que s’aixecarien més tard. Cal recordar que en aquella època el tamany de la propia residència era un mesurador directe de la fortuna de la família promotora, que en aquest cas van ser els Minguella.
La finca completa, però, va ser adquirida per Joan Almirall i Vidal en 1880 i va passar a mans de la seva vídua Maria Torras Olivé al morir ell. La senyora Torras va ser un personatge molt determinant per al progrés local al sufragar algunes infraestructures municipals. La torre va passar en engrandir el patrimoni del Buxó arrel del casament de Joan Batista Buxó amb la filla de Maria Torras, i amb els anys es va alternar entre vivenda i torre d’estiu per a aquesta família.
La casa encara va tenir temps d’acollir un grupet de monges benedictines, foragitades de Sant Benet de Montserrat per la Guerra Civil, durant un temps. Els últims anys es va parcelar l’interior per a llogar-hi quatre vivendes a famílies com els Troses, els Vidal o els Cardona, abans de que l’immoble fos venut i enderrocat