'Ens agradaria que la gent de Ripollet s'animés a realitzar més curts’

En Vídeo Ripollet i X-pressió Juvenil són els organitzadors del Certamen de Curtmetratges que enguany ha arribat a la seva sisena edició. Un Certamen que ha aconseguit consolidar-se i que anima a molts a complir un dels seus somnis: la realització d’un curtmetratge.

Revista de Ripollet: Aquesta ha estat la sisena edició del Certamen de Curtmetratges de Ripollet. D'on va sorgir la idea de fer aquest certamen?
Juan García: Va ser amb Javier Suárez, parlant.... Teníem temps lliure i va ser a ell a qui se li va ocórrer, abans del boom dels certàmens de curts. Poc a poc vam anar fent, vam parlar amb el Patronat de Cultura i vam muntar l'associació... La veritat és que el primer any va ser quasi un àpat entre amics, per passar-ho bé. Després vam conèixer a l'Albert d'X-pressió Juvenil i ara ja fins i tot ens truca gent del poble que vol col·laborar.
RdR: I com va anar la primera edició?
J. G.: La primera va ser al 1999 i vam passar quatre curts. Fins i tot no va ser ni concurs i vam donar de premi un llibre i una pel·lícula de vídeo per cadascú.
RdR: És a dir, que heu evolucionat molt fins aquesta sisena edició?
J. G. : Teníem 39 curts seleccionats dels 145 que es van presentar. Des de fa tres anys, gairebé sempre rebem aquesta entrada de curtmetratges, entre 140 i 160.
RdR: Aquest any heu introduït el cinema de barri, el jurat popular... Per què aquests canvis?
J. G.: La idea del jurat popular, clar, el volum de curts que arribaven era molt alt i si ho has de fer entre quatre persones, acabes saturat de curts...
Albert Martos: També volíem veure el grau d'implicació del poble. I aquest any no ha sortit malament del tot, per ser la primera experiència.
RdR: I entre les 13 persones que formàveu el jurat, quins criteris primen?
A. M.: Ho vam deixar una mica en cadascú, confiant en el seu criteri...
J. G.: L'únic que demanàvem era mirar que el curt tingués una imatge i un so acceptables per ser projectades. La resta, el criteri que té cadascú... Sinó seríem nosaltres sempre el jurat.
A. M.: Si a tu mateix, no t'agrada un curt, hi ha una probabilitat molt alta de que tampoc li agradi a qualsevol altre.
RdR: D'aquests quatre curts inicials fins ara, heu crescut molt. Ara hi ha curts que arriben de tot arreu, oi?
A. M.: Hi ha un circuit pels curts de tot arreu. Però ha crescut molt el volum de rebuda de curtmetratges, però...
J. G.: Has de tenir en compte que Internet des de fa cinc anys va molt ràpid. I tu penges tot això a Internet i ho rep molta gent.
A. M.: Tu al google només has de posar "certamen" i "curtmetratges" i et sortiran, a part del nostre, un munt de festivals.
J. G.: A més, amb les tecnologies digitals que hi ha ara... amb una camera digital es pot fer bons treballs amb pocs diners.
A. M.: I la gent fa força còpies del mateix curt i comences a enviar i, mira, si et toca i guanyes, això que tens. Però el que més notem que ha crescut és la repercussió, ja que l’administració del poble ens té més en compte, el públic és més fidel i mica en mica més nombrós...
RdR: Però com valoreu vosaltres aquesta participació?
J. G.: Jo crec que hem arribat a un sostre, que això està bé pel que volem nosaltres...
A. M.: Com a molt podem ser més populars fora del poble i sobretot hem de ser populars aquí al Vallès. Aquesta és una assignatura pendent.
RdR: Creieu que la realització de curts respon més a una moda o és una forma d'expressar les inquietuds del director?
J. G.: Als primers anys, el que més rebíem eren treballs de fi de carrera. Però ara la majoria són treballs fets fora d'això.
A. M.: A més, no és concebible el fet de que algú provi de dedicar-se professionalment a fer curtmetratges, perquè no dóna diners. Ara bé, si el que vols fer és contar la teva història, que la vegi el màxim nombre de persones possible i ja està... I si et cau alguna cosa, doncs millor i per fer un altre curt, que és el que fa la majoria.
RdR: Participació hi ha molta. Però la gent del poble no s’acaba d’animar...
J. G.: Aquest any només hi havia un, però altres anys hi havia 6 o 7 curts...
A. M.: Ha baixat molt. Jo crec que el problema va estar en que l'any passat vam aplicar el mateix criteri de selecció a tots els curts, inclosos els de Ripollet. I alguns van quedar fora i no hauria d'haver estat així. Jo crec que pel simple fet que fos del poble, hauria d'estar seleccionat, perquè el que volíem des del començament amb el certamen és potenciar que la gent agafés la seva camera i sortís al carrer. És un error que assumim i potser això va desanimar a molta gent de cara a aquest any. Però aquest any ja ho havíem canviat.
RdR: I com valoreu al públic que ve al certamen?
A. M.: Estem contents, perquè veus els tres dies del certamen, les mateixes cares, encara que el dia de l'entrega de premis ja no les veus, perquè ja han vist els curts.
RdR: Ara que ja esteu consolidats com a certamen, com veieu el futur?
A. M.: Aquest any, m'ha sorprès que la premsa local digués que el certamen havia assolit un nivell molt alt... perquè nosaltres no hem fet res. Rebem molts curts, però això és perquè la gent els fa. Ara l'aspiració que tenim és polir detalls, perquè ja ho tenim per la mà i fer-lo tan relaxadament i tan bé com hem aconseguit fer-ho aquest any.
J. G.: A nivell d'organització, aquest any ha estat el millor. Perquè l'any passat, a última hora sempre faltava alguna cosa.
A. M.: Potser les fites que ens proposem per assolir seria de cara a la premsa, per divulgar més el certamen, sobretot de cara al Vallès. Però per això necessitem gent suficient per aconseguir-ho. Si ho fan sincerament, seran ben rebuts. Però el que ens agradaria que la gent de Ripollet s'animés a realitzar més curtmetratges.

Juan García, d’En Vídeo Ripollet, i Albert Martos, d’X-pressió Juvenil

‘No és concebible el fet de que algú provi de dedicar-se professionalment a fer curtmetratges, perquè no dóna diners’