Hi ha coses de la vida municipal que passen de legislatura a legislatura. S'arrosseguen
inexorablement, i el que en un principi semblava una promesa exemplar, acaba sent un lastre de difícil realització. Bona part dels programes electorals acaben sent un exemple d'aquest tipus "d'herències". Els ripolletencs tenim la nostra, d'herència-promesa-no-realitzada: el museu del poble. I com no, el tripartit ripolletenc, fent valoració dels cent dies de govern, l'ha tornat a treure a la palestra. La premsa local municipal així ho diu: "quant al futur, l'equip de govern va avançar la pròxima obertura del Museu de Ripollet". Caram! Pròxima obertura! Un mes? Dos? Sis? Un any?, aquest museu, amb la que tant s'omplen la boca els nostres polítics, és gairebé una fal·làcia, un miratge, una promesa d'aquelles que s'arrosseguen als programes electorals, legislatura a legislatura, com us deia al principi. Si l'escola bressol corria pressa i ha trigat un bon grapat d'anys (entenent que la qüestió també depenia de la Generalitat), imagineu-vos quina celeritat pot requerir un projecte que no implica cap urgència social, que senzillament és una oda a la memòria col·lectiva i a les ganes (o no) de que no es perdi. Si no tinc mal entès, crec que el museu ha d'anar ubicat al costat de la futura escola bressol (quines ironies!). I si mal no penso, deu ser aquella mena d'esquelet de ciment a la qual fa mesos que ningú no hi posa un maó. Però és que un museu no és només fer un edifici i omplir-lo de coses, sinó que requereix un projecte ferm de recopilació d'informació, d'història i d'històries, de catalogació i de documentació. Ja s'està fent tot això? O en comptes de fer un museu farem un magatzem d'andròmines? Per quan la renombrada "pròxima obertura"?

Alir

alir@ripollet.vilaweb.com