Can Mas

Època de construcció: segle XVIII
Tipologia original: masia.
Ús actual: Vivenda i comerç.
Situació: C/ Sant Jaume núm. 97.
Descripció: No podem deixar de destacar dos característiques que fan d’aquesta construcció un patrimoni valuós. Per una banda representa l’únic exemple local de la típica masia catalana de l’edat moderna, més evolucionada que la masia medieval, i amb unes proporcions més belles. Aquest prototipus de masia, que Can Mas compleix notablement, consisteix en una construcció de pedra (còdols de riu) i maó, de tres crugies i coberta a dues aigües; planta baixa amb estances de dia (cuina, menjador, safareig, entrada, cavallerisses), primer pis amb dormitoris, i golfes; obertures simètriques i adovellades amb pedra a la façana principal. Altres característiques són l’escala central de dos trams per planta i que comunica els tres nivells, i una gran llar de foc.
L’altra característica destacable de Can Mas es l’exel.lent estat de conservació en que es troba. Les mínimes reformes interiors que ha patit, concentrades en la planta baixa, permeten que hagin arribat als nostres dies els paviments, les fusteries de les finestres, les portes, els sostres, l’escala i les golfes originals.

De portes endins

Les dades més antigues conegudes sobre Can Mas la descriuen com una edificació pertanyent, juntament amb les terres que l’envolten, a una finca més gran: la del Mas Duran. Tot i això és provable que, en els seus inicis, Can Mas fos una propietat independent, amb unes terres de conreu dependents de la masia central. Aquestes terres, per cert, sempre es van regar amb les aigües del Rec Monnar. Una altra hipòtesi donaria a l’edifici un antic ús com a fonda per a viatgers, ja que no oblidem que se situava en la cruïlla d’antics camins que comunicaven tota la comarca. Fins i tot seria possible que la masia hagués complert ambdues funcions. De fet no fa massa anys que Can Mas encara era una casa oberta a tothom, que garantia un plat a taula per a tothom que estava de pas. Va arribar a allotjar famílies senceres de la Barceloneta que fugien dels bombardeigs durant la Guerra Civil.
La casa, ara ja sense terres, i envoltada pel creixement urbanístic, és propietat de la família Grau desde 1955, qui n’havia fet de masovers anteriorment.