‘Malgrat que sembli senzill, darrera hi ha moltes hores d’assaig i de treball’

Aquestes dues ripolletenques porten 3 anys ballan country line-dance, un ball que sembla senzill però que mou tot un món de tècnica, competicions i moltes hores d’assaig. Malgrat que han assolit un gran nivell, ambdues tenen una cosa clara: ballar country serveix per a passar-ho bé i fer amics. Nosaltres tindrem l’oportunitat de veure-les ballar en una exhibició que faran el proper divendres al Centre Cultural.

Revista de Ripollet: Per què vau decidir començar a ballar country line-dance?
Teresa Truyols: Vam començar per una amiga nostra, la Glòria, ella estava en un grup que ballava country a un curs que es feia al Centre Cultural. Va començar ella i al cap de tres mesos nosaltres ens hi vam afegir. Vam començar a mig curs, per agafar el nivell de la resta vam haver de treballar de valent.
Rosa Termens: Anteriorment nosaltres ja havíem vist una exhibició que havien fet al Centre Cultural.
RdR: Com són les classes?
T.T.: Hi ha una part teòrica on ens ensenyen a posar correctament els peus, aquesta part potser és una mica pesada. Els professors que tenim ens ensenyen a tenir una bona base, això és molt important quan vas a altres llocs a ballar. Després també fem pràctica. El country és una cosa constant que no pots deixar perquè sinó s'oblida.
R.T.: També ens donen una fulla de ball que hem de traduir. Totes les posicions estan en anglès.
RdR: A part de les classes, aneu a ballar a fora?
T.T.: De vegades hem anat a Tarragona, a Vilassar, a Barcelona... en tots aquests llocs hi ha locals on es balla country.
RdR: No us dóna la sensació que darrerament aquest ball està molt de moda?
R.T.: Realment, el cantant Coyote Dax va posar el country de moda. Va fer que molta gent conegués el country i volgués aprendre a ballar-lo.
T.T.: També és veritat que ara aquest boom ha passat una mica i ara la gent que balla és perquè li agrada.
RdR: I dins del country hi ha diferents estils?
T.T.: L'estil que nosaltres ballem es diu country line-dance perquè ballem sols, sense parella i en línia. Hi ha alguns balls que són en parella però a nosaltres ens ho ensenyen sol. Quan hem anat a ballar fora veus que hi ha nois que ballen però també hi ha moltes parelles de noies soles, els nois sovint són més reticents. D’altra banda, hi ha diferents categories dins del country line-dance, nosaltres estem al new comer, que seria un nivell intermig. Per passar de categoria has d’arribar a uns punts i per assolir aquests punts has de participar en algún campionat. En aquest campionat has de ballar 4 balls que són obligatoris. Normalment, la música tampoc la saps fins 2 minuts abans. La modalitat que segueix a la nostra és el nobis, però aquest ja és per gent que hi dedica moltes hores. Jo reconec que si ens entrenessim més i participessim als campionat, segurament passaríem aquest nivell.
RdR.: Quina complexitat...
R.T.: Ara fins i tot el volen convertir en una modalitat dins dels balls de saló. A més, dins del line-dance també hi ha diferents estils, com les polques, el cha-cha-cha, fins i tot valsos i funky.
RdR: I vosaltres heu participat en algun campionat de country?
T.T.: L'any passat jo vaig participar en un campionat a Sant Just Desvern. Hi ha el campionat d'Espanya i l'Internacional, el d'Espanya té unes normes que potser no són tan estrictes, en canvi a l'Internacional les normes són més exigents. És molt diferent ballar com a aficionat que ballar per un campionat perquè has de tenir més cura dels moviments. Cada vegada s'està valorant més l'expressivitat i la motion, que és l'expressivitat de la cara. Malgrat que quan tú ho vegis sembli senzill, darrera hi ha moltes hores d'assaig i de treball. D’altra banda, dins dels campionats s’han establert categories per edat i per sexe.
R.T.: Als campionats has de cridar molt l’atenció dels jutges perquè sinó no et miren.
RdR: S’estableixen normes també en el vestuari?
R.T.: Sí, normalment ballem en pantalons i amb botes i barret però al Campionat Internacional et fan posar un vestit per segons quins balls. A les classes que fem al Centre Cultural no cal que portis botes, però t’acabes engrescant. Pel que fa a la camisa, no està permès portar res brillant, també ha de tenir el coll en forma de pic. De vegades, els balladors fins i tot es dissenyen ells mateixos les camises.
RdR: Fins a on us agradaria arribar amb el country line-dance?
T.T.: Per mi el line-dance és una cosa per passar-m’ho bé. Fem sortides, sopars tots junts i també fas amics. Vam anar a Sant Just a veure un campionat i vam veure una exhibició d’un ballador de 60 anys de Calella de Palafrugell que és dels més importants del món.
R.T.: A mi m’agradaria assolir un nivell de nobis. Un cop ens vam ajuntar amb gent de Tarragona i vam anar a ballar tots a Vilassar, és molt divertit.
T.T.: En aquest món la gent es mou molt. L’11 de setembre fem una concentració de molts grups.
RdR: Ballar country us ha servit per millorar la vostra expressivitat en altres activitats de la vostra vida?
R.T.: La veritat és que sí, t’ensenyen a posar millor les mans per exemple.
T.T.: Agafes més naturalitat, malgrat que no ho posis tot en pràctica, és cert que pots aplicar algunes coses, jo per, exemple, faig teatre i em va molt bé.

Teresa Truyols i Rosa Termens, balladores de country line-dance

‘És molt diferent ballar com a aficionat que ballar per un campionat perquè has de tenir més cura dels moviments’