Molí d´en Buxó/Calvet

Època de construcció: anterior al segle XVII.
Tipologia original: molí hidràulic.
Estat actual: Desaparegut.
Situació: Annex a Can Buxó, tocant el C/ d’Isabel C.
Descripció: L’orígen del molí es perd en la nit dels temps, però sabem que fou un dels seus antics propietaris qui, cap al segle XVII, es va fer construir una digna residència a tocar del molí, paret per paret, i que avui coneixem com a Can Buxó. Per tant la situació de la casa es deu a l´exitència prèvia del molí, que fou bastit en aquest indret degut al pas de Rec Monnar.
El Rec Monnar, que encara existeix soterrat, data del segle X. Tenia per objectiu desviar les aigües del Riu Ripoll per regar horts i camps, i per a fer rodar les moles dels molins.
En el cas que ens ocupa, el rec provenia del molí d´en Rata i es dirigia cap al molí d´en Buxó, al que entrava tot fent rodar les moles, que convertien el gra en farina, un producte que després es venia en sacs als habitants de Ripollet i de més enllà. L´aigua discorria seguidament pels soterranis de la casa annexa (Can Buxó), caient per un salt d´aigua que feia rodar una altra mola situada entre les bodegues i corrent per sota l’empedrat de les cavallerisses fins a marxar en direcció del molí d’en Ginestar.
L´aparença originària del molí d´en Buxó era provablement semblant a la d´altres molins medievals: una construcció senzilla de planta baixa i pis, amb gruixuts murs de pedra i coberta a una aigua. Amb tot, l’edifici va anar ampliant-se i reformant-se amb el temps per allotjar nova maquinària. L´any 1896 el molí s’adaptà per a fabricar cartró. Fruit d´aquest canvi fou la construcció d’una xemeneia de maó, que s’alçava sobre les naus del molí. Aquesta xemeneia, però, resulta ridícula si la comparem (dibuix) amb la que es va construir més tard en una altra renovació, a mitjans segle XX, i que avui dia és l’únic element del molí que ha sobreviscut a l´enderroc. A més, s’ha convertit en un símbol de la història industrial de Ripollet.

De portes endins

Els primer propietaris documentats del molí, com en el cas de Can Buxó, són el Llobateres, al segle XVII. Amb tot, el més provable és que el molí ja hagués passat prèviament per altres mans, ja que la data de la seva construcció és segurament més remota. Cal tenir en compte que els molins foren unes de les primeres construccions fermes realitzades al terme, i que conformen l’origen mateix del poblament estable de Ripollet.
El molí, des que en 1712 fou comprat per Joan Buxó, va pertànyer durant aproximadament 200 anys a aquest llinatge, tot i que hi ha intervals en que era arrendat (llogat) a altres famílies, que es posaven al capdavant de la producció. Precisament, una de les famílies que va arrendar, no aquest, sinó un altre molí, el d’en Coll, va ser qui finalment va comprar el molí dels Buxó l´any 1913. És així com va passar a anomenar-se “molí d’en Calvet”. Els Calvet són els que porten a terme les últimes i més importants modernitzacions del molí (amb la construcció de la xemeneia) fins que als anys 70 desmantellen l’edifici per traslladar la producció a La Llagosta.