‘Els ganivets i les pistoles no han pogut amb la cultura en aquesta guerra’
El grup Taska ha inaugurat aquest any la novena edició del Festival de Músiques del món a Ripollet amb la xerrada La ciutat, testimoni cultural i amb una exposició sobre Sarajevo. Aquest festival aposta per la multiculturalitat i per la convivència entre diferents ètnies; una idea que també defensa el grup Taska. Els seus membres volen canviar la imatge de Sarajevo i presentar-la al món des d'una altra perspectiva, la de la seva història.

Revista de Ripollet: En què consisteix el grup Taska?
Elias Milojevic: El grup Taska és un col·lectiu internacional, format per tres membres bosnis, Tatjana Neidhardt (l'autora de les aquarel·les de l'exposició), Asim Abdurahmanovic i Semka Guso, un membre alemany, Rainer Schmied, i un xilè, que sóc jo. El grup Taska neix amb els tres membres bosnis fa cinc anys i al ser jo amic de tots tres, m'he incorporat al grup i posteriorment Rainer. Jo m'incorporo perquè he passat molts anys a Sarajevo, tant durant la guerra com després, treballant primer a tasques de solidaritat durant la guerra i en tasques de cooperació internacional posteriorment.
RdR: Quina és la principal idea?
E.M.: El grup sorgeix amb la idea de donar a conèixer Sarajevo i Bòsnia no només als estrangers, sinó també als propis bosnis. En aquesta terra es va anar creant una cultura de guerra i aquestes cultures mai són bones. La idea és donar a conèixer una sèrie d'elements històrics, culturals, tradicionals que el país ha tingut a la seva història. Tots aquests valors reflecteixen, en certa manera, com és el país i com s'ha anat desenvolupament. La idea és destacar el pas de diverses cultures i les marques que han deixat al país.
RdR: Però aquesta iniciativa va sorgir perquè faltava al país o perquè era una iniciativa pròpia?
E.M.: Faltava. Després d'una guerra, hi ha moltes prioritats que atendre i, de totes, la cultura normalment és la que està al final de la llista. Tampoc hi havia iniciatives similars; de fet les iniciatives que va haver-hi a Sarajevo són a partir de la guerra. No vull dir amb això que siguem els únics que impulsen activitats d'aquest tipus, però sí que som un grup bastant complet, perquè ens complementem entre nosaltres: arquitecte, dissenyadora gràfica, cartògraf, enginyer d'arts gràfiques i sociòleg.
RdR: En el teu cas, que no ets del país, perquè Sarajevo i no una altra regió?
E.M.: Sóc un gran admirador de la història multicultural i multiètnica i amb aquesta tasca el que defenso és el dret a viure en un país, sigui quin sigui. També per les experiències viscudes aquí. Jo vaig sortir de Xile el 1975 i al ser d'origen iugoslau, em va ser més fàcil venir aquí. A principis dels 90, vaig venir a Espanya, a la corresponsalia d'un diari, però va començar la desintegració d'Iugoslàvia, vaig prendre partit i aquí estic ara.
RdR: Al grup Taska teniu uns objectius de cooperació. No teniu por de que us comparin amb una ONG?
E.M.: La veritat és que no ens ho hem plantejat. Som un col·lectiu, en alguns llocs ens diuen que som una mena d'ambaixadors de Sarajevo, i la nostra activitat no és de caràcter monetària, cadascú té la seva feina. No obstant, creiem que aquesta és una tasca important per conèixer el país; fins i tot, creiem que això pogués contribuir a fomentar el turisme de la zona. De fet, nosaltres estem planificant muntar un viatge des de Catalunya a Sarajevo, fent un recorregut més històric i cultural i no un recorregut de guerra.
RdR: El vostre objectiu és canviar la imatge de zona de guerra que té Sarajevo. Sempre defenseu que no es pot reduir la història d'una zona al període de guerra. Quina és la vostra opinió al respecte?
E.M.: De cap manera es pot reduir la història de Sarajevo exclusivament a la passada guerra. No obstant, Sarajevo té una sèrie de valors i una història molt rica, amb la multiculturalitat i la convivència multiètnica, amb la tolerància... Un detall que a mi sempre m'agrada comentar és que a Sarajevo, en 400 metres, hi ha quatre temples de quatre religions distintes: una església ortodoxa, la catedral catòlica, una sinagoga jueva i una mesquita. Això és el que es va intentar destruir durant la guerra, perquè esborrar la cultura d'un país, és esborrar la seva història, ho esborres tot. Com nosaltres diem, els ganivets i les pistoles no han pogut amb la cultura i no han pogut amb la història en aquesta guerra. La nostra tasca és contribuir a que les pistoles, els canons i els ganivets no puguin mai amb la cultura.
RdR: A més de l'edició en castellà del llibre, Sarajevo pas a pas en el temps, i aquest viatge que comentaves, teniu algun altre projecte entre mans?
E.M.: Sí, estem treballant en l'edició de l'agenda del 2005, així com un calendari. També tenim previst l'edició de material gràfic del país que contribueixi a la nostra tasca. Això a curt termini, perquè per desenvolupar més projectes, necessitem que funcionin primer aquests.
RdR: Per continuar amb la vostra tasca, necessiteu de la col·laboració de la gent. Què nivell de col·laboració teniu?
E.M.: La gent és molt receptiva amb el tema, per exemple amb l'exposició, que té una bona acollida. La resposta aquí és molt positiva. El que no és tant positiu és la venda de les aquarel·les. La resposta material no la volem per nosaltres, sinó per la preparació de projectes futurs.
RdR: Com us agradaria veure Sarajevo d'aquí a 10 anys?
E.M.: Ens agradaria veure-la com a seu olímpica, com ja ho va ser; ens agradaria veure-la reconstruïda, que ja s'està reconstruint, amb un sistema sanitari, educatiu, que s'apropi més al model d'Europa. Ens agradaria veure Sarajevo havent rescatant aquests valors tradicionals i multiculturals i practicant-los a la vida quotidiana. D'aquí a deu anys, doncs, ens agradaria veure un Sarajevo que segueixi mirant cap al futur, que segueixi construint, integrant i que segueixi manifestant tot aquest afecte cap a la diversitat.

Elias Milojevic, membre del grup Taska

 

 

 

 

 

 

 

‘La idea és donar a conèixer una sèrie d'elements històrics, culturals, tradicionals que el país ha tingut a la seva història’