Cal Buxó (II)

Època de construcció: segle XVII.
Tipologia original: Residència - molí hidràulic.
Estat actual: Residència.
Situació: C/ Padró núm. 1 (banda esquerra).
Descripció: (ve de la setmana passada) A finals del segle XIX els dos cossos més antics de la casa van ser objecte de reformes: es va variar la distribució de les habitacions i l´entrada principal va canviar d´ubicació, juntament amb l´escalinata d´accés al primer pis. Aquesta nova escalinata es va decorar amb finestres gòtiques de pedra, provablement originàries d´algun altre edifici desconegut. La porta de l´antic accés va passar a donar pas a una capella familiar de nova factura. A més de les reformes es va procedir a ampliar la casa tot construint-hi un tercer cos contigu, de dues plantes amb coberta a dues aigües, i amb portes i balcons acabats en fàbrica de maó.
Un altre element d´interès de la propietat dels Buxó era (ja no existeix) la porta monumental (dibuix) que permetia l´accés a uns horts tancats, situats entre la casa i el carrer Padró, i que en un principi arribaven fins al Riu Ripoll. La porta, que segurament contemplava més de dos segles d´existència, estava bellament decorada amb esgrafiats d’estil setcentista, que simulaven carreus de pedra al voltant de l´obertura i un escut a la part superior que potser representava el llinatge dels Buxó. Ho coronava tot una misteriosa escultura que representava un animal (potser un felí, potser un mico) que custodiava l´entrada.

De portes endins

Des del moment en què la família Buxó es va establir definitivament en aquesta residència, va participar activament en la vida política de Ripollet, en defensa dels seus interessos com a terratinents. Baldiri Buxó, Josep Buxó o Joan Batista Buxó foren batlles al llarg del segle XIX i principis del segle XX. Al llarg de la seva història els Buxó van establir parentescos amb altres famílies influents del poble. És així com van aconseguir refermar i engrandir les seves possessions per mitjà d´herències, a més d´alguna compra. També s´han de comptar, però, nombroses contribucions de la família en el finançament d´algunes obres civils realitzades per l´Ajuntament local, entre les que s´inclou la actual Plaça de l´Onze de Setembre, que durant uns anys es va anomenar Plaça Buxó.
La Guerra Civil va irrompre, tot forçant als Buxó a l´exili. La casa del carrer Padró va ser incautada per a allotjar refugiats del bàndol republicà, i les seves terres van passar a mans de la Unió de Rabassaires. Acabada la Guerra, la família va recuperar les propietats, tot i que van acabar venent-ne moltes degut a les penúries de l’època. Els actuals propietaris de la casa són els Gassó, descendents directes dels Buxó.