‘Sempre he vist que es tractava d’una proposta molt innovadora’

Oriol Olivé ha estat 6 anys vicepresident de l'Associació d'Espectadors i ara pren el relleu a Wenceslau Soler com a president de l'entitat. Aficionat al món de les arts escèniques i defensor del moviment associatiu, aquest terrassenc emprèn una nova etapa amb ganes i il·lusió. Conscient que el camí no serà fàcil, ell i la seva junta tenen el repte de continuar programant espectacles de qualitat al Teatre Auditori i incrementar, cada cop més, el nombre de socis, i així arribar als 500... per què no?

Revista de Ripollet: Com i per què vas entrar a formar part de l’Associació d’Espectadors?
Oriol Olivé: L’any que es va començar a gestar el que seria l’Associació, va coincidir que jo vaig començar a venir per Ripollet. En aquella època s’estaven fent les negociacions per a convertir l’antic Mercat en un teatre. Em va interessar molt aquest projecte no només per l’edifici, sinó també el fet de gestionar una programació independent de teatre, música i dansa. Malgrat que jo abans vivia a Terrassa, venia a Ripollet a veure els espectacles, encara no era soci però sempre he tingut molta afició pel teatre. De seguida vaig veure que aquí hi havia una programació de qualitat. Crec que em vaig fer soci abans de venir a viure a Ripollet l’any 1996. A Terrassa jo havia fet teatre i em vaig convertir en un espectador molt asidu del Teatre Auditori.
RdR: Com vas entrar a formar part de la junta?
O.O.: Hi va haver un moment on l’entitat tenia necessitat d’incorporar gent nova a la junta, bé, aquesta necessitat sempre l’hem tinguda. Aleshores se’m va proposar entrar com a vicepresident, penso que era l’any 1998. No coneixia massa al Wenceslau, i el que menys m’esperava jo era que em proposés el càrrec de vicepresident. Però no m’hi vaig poder negar, ell té molt entusiasme i molt poder de convicció. Realment, tampoc m’ho vaig pensar massa.
RdR.: Com valores aquests anys?
O.O.: La primera etapa de l’Associació, el que són les negociacions, la vaig viure molt de lluny. Després ja em vaig implicar més. Sempre he vist que es tractava d’una proposta molt innovadora perquè associacions d’espectadors pràcticament no n’hi ha, és poc usual i té una filosofia de participació que em sembla molt interessant. El fet que estigui desvinculada de les administracions i que estigui gestionada des dels socis em va semblar molt bé. A més, sempre m’ha interessat el moviment associatiu, a Terrassa havia col·laborat amb associacions de veïns, l’Associació d’Espectadors reunia les dues coses: aquest moviment d’associació i la cultura. Sempre he pensat que és molt important fomentar l’associacionisme. És molt vàlid, ja des de petit, a casa, he viscut aquesta idea i els meus pares me l’han fet entendre. D’altra banda, vaig veure que la gent de l’entitat tenia molta empenta.
RdR: S'han produït canvis al llarg d'aquests anys?
O.O.: El nostre objectiu ha estat captar sempre cada cop més gent, el fet que això no ho haguem aconseguit massa, ha estancat una mica les aspiracions. Ens haviem proposat acostar-nos als 500 socis, això ha estat com una utopia i ens ha estancat en certa manera pel que fa als projectes i les innovacions, ens hem vist una mica limitats. A més, trobar gent que s'impliqui a la junta tampoc és fàcil. Amb això no vull dir que no s'hagin fet coses, hem inaugurat la nostra seu social i fem altres activitats al marge de la programació estable, però lògicament si fòssim més, hauriem pogut dur a terme més iniciatives. Actualment, estem a la barrera dels 200 socis, que ja la tenim més o menys consolidada, però ens costa captar a la gent que ve a Ripollet a viure. És cert que potser no acabem d'arribar prou a la gent que ve de fora. Això no només passa a Ripollet sinó també a d'altres indrets com Barcelona, és un consol però ara tenim aquest repte. És una feina de constància i d'anar fent amb el temps, també és una qüestió de mitjans que tampoc tenim. Amb tot, pensem que la via que tenim d'oferir una programació de qualitat és la bona. La veritat és que el món de l'associacionisme no és un món de multituds i, més, si es tracta de cultura.
RdR: Com prens el càrrec de nou president de l'Associació?
O.O.: El que està clar és que ara comença una nova etapa. El Wenceslau ha estat, durant tots aquests anys, l'ànima de l'Associació. Ell es va comprometre, en principi per a tres anys, i ha anat renovant aquest compromís fins a onze anys. Tanmateix, és un canvi relatiu perquè és un canvi de funcions però el grup de gent que estem a la junta continuem sent els mateixos. El que sí hi haurà és una redistribució de feines i, evidentment, omplir el buit que deixa ell, perquè en Wenceslau feia moltes tasques dins l'entitat.
RdR.: Ell aglutinava moltes feines, serà difícil ara coordinar-vos tots?
O.O.: Però en part això també pot anar bé perquè vol dir que ens haurem d'implicar més tots plegats. Des d'aquest punt de vista pot ser bo. Lógicament descarregar de feina una persona sempre és bo, encara que sigui el Wenceslau, que feia molt bé la majoria de les coses, però d'aquesta manera intentarem implicar-nos i coordinar-nos més tots. Els que hem entrat a la junta ja hi anem amb aquest compromís. Sempre cal mirar el cantó positiu de les coses, a veure si ens en sortim, almenys les ganes hi són i tenim molta il·lusió. El que ens agradaria és que entrés gent nova que aportés noves idees i fes les seves propostes.

Oriol Olivé,
president de l’Associació d’Espectadors del Teatre del Mercat Vell

‘Él que sí hi haurà és una redistribució de les feines i, evidentment, omplir el buit que deixa en Wenceslau Soler’