No sé si és la calor
No sé si és la calor, però ens estovem. I no com diu la cançó aquella de ‘estic tou perquè plou’, al revés, sembla que arriba la calor i ens aixafem. De l’hivern només queda el record de quan vam pujar país amunt i vam tocar la neu, o (d’acord que és una mania personal) els perfums del Nadal (colònies obertes el matí de Reis). I les trifulques polítiques. Però tornem al tema. Ja ha arribat l’estiu i, de sobte o no, ens veiem forçats a aclimatar-nos de seguida: la suor esdevé fidel companya de viatge. Facis el que facis. A casa, treballant, fent el dinar, al carrer i també al llit. La xafogor clàssica ripolletenca ja fa estralls. I el poble en va ple. Com amb les trifulques polítiques. Però no tot és com sembla, ni al consistori ni a la meteorologia. Ara bé, la capacitat d’oblidar és en tots dos casos el ‘quit’ de la qüestió. Oblidem fàcilment l’estiu passat, les suors passades, els polítics passats, les desfetes electorals... Avui el servei meteorològic de TV3 oferia una comparativa de la temperatura mitjana durant el mes de juny d’enguany i de l’any 2003. Ho adivineu? Sí, tornem a suar i a passar calor, ens aventurem a realitzar hipòtesis meteorològiques i... errem! El juny de 2003, a Catalunya en general (la comparativa oferia gairebé 10 punts diversos de la geografia catalana) aquest mes de juny no està sent tant calurós com l’anterior ni de bon tros. No sé si és la calor, però trobo a faltar un servei meteorològic local. És cert que a Cerdanyola tenen un punt de recollida de dades ben potent (una gàbia, que en diuen). Però que caram! També en volem un aquí, a Ripollet. Si més no per a poder aportar algun tipus de dades contrastades a les clàssiques converses d’ascensor que tant m’inflen el cap aquests dies. ‘Quina calor, eh? Més que mai, tu!’. Mira, doncs no ben bé.
Alir