'El millor de viatjar és la sensació de llibertat que et dóna'

En Jordi Font s’ha passat deu mesos viatjant per l’Argentina, Uruguai, Brasil i Xile. No és la primera vegada que creua l’Atlàntic per visitar el continent americà. Al 2000 ja s’hi va passar sis mesos. Cinc anys abans també havia visitat Xile i al 1994 va estar a Cuba. El que l’atrau és la manera de viure i els espais immensos de Sudamèrica. El millor de viatjar? Segons ell, la sensació de llibertat.

Revista de Ripollet: Quant temps has estat viatjant per Sudamèrica?
Jordi Font: Volia passar-m’hi un any, però al final he estat fora 295 dies. Els últims tres mesos els vaig passar a Buenos Aires i el cert és que ja no m’oferia res d’interessant, estava bastant avorrit. Allà sobrevivia amb 200 euros al mes, vivia en una pensió d’argentins i menjava per un euro.

RdR: Quin ha estat el recorregut que has fet?
J.F: Aquesta vegada he estat per Argentina, Uruguai, Brasil i Chile. Sempre he viatjat amb autobús, alguna vegada en barco i he agafat algun tren. Pocs perquè a Sudamèrica els trens estan destrossats, en canvi, les carreteres no estan malament. He intentat fer viatges curts, però a vegades per exigències del guió n’he hagut de fer algun de llarg, el més llarg va ser de 25 hores. A Xile només hi vaig estar quinze dies i hi vaig anar a veure un exiliat republicà amic meu, que té 85 anys. El vaig conèixer l’any 1995 en una altra visita a Xile que vaig fer. A Xile també vaig visitar la tomba de Víctor Jara, cada vegada que hi vaig la visito perquè hi tinc una relació afectiva.

RdR: Per què sempre Sudamèrica?
J.F: Sempre que hi vaig penso que m’hi quedaré. M’atrau molt la seva manera de viure, hi ha molta més llibertat que aquí. Hi ha més pobresa i no hi ha tants serveis, però d’altra banda la gent no està tan controlada. Tens molta més sensació de llibertat. La relació amb l’espai és molt diferent. Aquí ens movem en espais molt reduïts, allà tot és molt gran. Els rius, les montanyes, tot és molt més immens. Clar que pel que fa a les llibertats individuals és com aquí, qui té diners és molt més lliure.

RdR: I què és el que t’atrau de viatjar?
J.F: He conegut molta gent que viatja com jo. Vaig conèixer una noia israelita que portava quatre anys viatjant. Jo no planifico els viatges, sé que vull veure unes coses, però no tinc pressa ni tampoc gaire diners. Amb el que he gastat viatjant durant deu mesos no en tens ni per una tercera part de l’entrada d’un cotxe. Tampoc m’interessen els hotels amb piscina ni els restaurants cars. És una filosofia de viatjar diferent, el que m’agrada és patejar els carrers i conèixer gent. A més, tinc la sort que passo desaparcebut.

RdR:I viatjar sol no es fa dur a vegades?
J.F: És una prova per a un mateix. Però per mi no és res nou. El problema és que és molt difícil coincidir amb algú que tingui els mateixos interessos que tu, que estigui disposat a plegar de treballar i anar-se’n.

RdR: I en quin sentit és una prova per a un mateix?
J.F: En el sentit que trobes forces dins teu per tirar endavant i superar les dificultats que van apareixent. Es fa una mica pesat perquè només parles amb tu mateix. I encara és pitjor quan viatges a llocs on parlen altres llengües. Però també coneixes molta gent. Molta gent que viu al marge d’una vida convencional, que penja responsabilitats i se’n va. Clar que per conèixer gent també t’has d’espavilar, la gent és molt més oberta que en altres països però com que et vas movent de ciutat en ciutat tampoc tens massa temps per aprofundir les amistats.

RdR: Què ha estat el pijtor del viatge?
J.F: El pitjor és arribar a avorrir-se. Quedar-se massa temps en un lloc i veure com les teves expectatives es van defraudant. A l’anar-te movent agafes una dinàmica de buscar sempre coses noves. L’estabilitat t’avorreix.

RdR: I el millor?
J.F: La sensació de llibertat o el fet de creure’t que ets lliure. I conèixer gent i veure llocs que t’aporten coses.

RdR: I el que més t’ha sorprès?
J.F.: Una de les coses que m’ha decepcionat és que no m’ha sorprès res. Potser coses no gaire agradables, com a Buenos Aires on a la nit surt molta gent a buscar menjar per les escombraries o a recollir catrons. Veus famílies senceres dormint pels carrers, enmig de la via en zones comercials i cèntriques. Aquí veus gent que dorm al carrer però no famílies senceres

RdR: Hi tornaràs?
J.F: Sí, m’agradaria fer un viatge amb moto per la costa de Brasil. Conèixer Perú i tornar a Bolívia.

Jordi Font, viatger

‘M’atrau molt la seva manera de viure, hi ha molta més llibertat que aquí, allà la gent no està tan controlada i els espais són immensos’