L’oblit sistemàtic
Les dades, després del darrer diumenge d'eleccions estan sobre la taula. I canten. Més de la meitat de la població va declinar l'opció al vot i va preferir "romandre a casa". D'excuses, o explicacions / versions oficials, n'hi ha tantes com vulgueu. La més divertida de totes és aquella que aparella l'èxit d'assistència a les urnes amb la meteorologia de la jornada electoral. Com si hi haguessin dies esplèndids per anar a votar en funció del sol que fa. Si plou, la justificació de l'abstenció és clara: la gent decideix quedar-se a casa, en família, llogant unes pel·lícules o seguint la crònica electoral des de la comoditat del sofà. I si fa sol, l'opció de la platja o el cap de setmana a la muntanya s'imposa per sobre de la d'emetre el vot. És que la gent, mira que en som, de peculiars!! En qualsevol dels casos, les explicacions són ben banals i queden a l'ombra de titulars com "Guanya Fulanu", "Ajustat resultat" o "Arrasa Menganu". Una altra justificació oficial és la de l'esgotament electoral: "Clar, ens consulten tant", he arribat a sentir en boca d'algun tertulià, "que la gent al final es crema". Punyeta! Ara serà que els polítics i els governs ens tenen en compte, al poble. També arriba el moment de titllar-nos de burros, quan s'argumenta que l'electorat no té ni idea del que fan, faran o deixaran de fer els polítics un cop ocupin el seu nou càrrec (sobretot en un parlament tant llunyà i abstracte com l'europeu), i per tant, per què anar a votar si no se sap què s'està votant? Ara també serà que les campanyes fan efecte i tots els vots són ben meditats, amb el programa de l'opció escollida ben après... En qualsevol cas, s'ensuma certa intenció d'eludir tot tipus de manifestació que contradigui el bon funcionament del sistema. I en el cas del seu màxim aparell legitimador, unes eleccions, l'abstenció és un gran termòmetre indicatiu de la salut del sistema democràtic parlamentari. Fa aigües. No ens els creiem. Guanya l'abstenció i ens diuen que ha estat una festa de la democràcia.
Alir