Cinema Coliseum
Cafè Faró (II)

Any de construcció: 1912.
Tipologia original: Sala de cinema.
Estat actual: profundament reformat.
Situació: C/ Padró cantonada amb C/ St. Joan.
Descripció: Tot i que costa de creure, el dibuix de la setmana passada i l´actual mostren el mateix edifici, però en èpoques diferents. Desde la seva construcció va ser objecte de continues reformes per adaptar-se a les novetats tecnològiques sorgides en el món del cinema ( Technicolor, Cinemascope) o per augmentar l´aforament. La reforma més important va arribar el 1973 (dibuix inferior) de la mà d´Encarnació Morera (néta del fundador del cinema Joan Morera) i Xavier Pijoan. Aquest matrimoni estava desde 1952 al càrrec del negoci del cinema, i el trasllat del Cafè Faró a un altre local de la Rambla de St. Esteve, els va permetre de realitzar el seu projecte somniat d´ampliació i modernització total de la sala. Així el recinte va passar de 620 a 1300 butaques, es va equipar de les últimes prestacions (pantalla, so, aire acondicionat) i va obrir un gran vestíbul d´accés al carrer Padró. La nova sala va funcionar fins tancar les portes el 1988.

De portes endins

(prové de l´anterior setmana). Durant la Guerra Civil, el comité revolucionari que es va instal.lar a Ripollet va incautar el cinema al llavors empresari Antoni Falcó. Aquest en va recuperar la tutela quan va arribar l´exècit nacional comandat pel general Franco. Un cop instaurat el Règim, al Coliseum es va fer sonar l´himne nacional abans de cada pel.lícula, per ordre gubernamental, mentre el públic assistent l´havia d´escoltar aixecant el braç segons la salutació feixista. Més tard va arribar el NO-DO i la censura. Tot i això el cinema continuava sent un lloc d´evasió dels problemes reals d´un país en posguerra.
En aquella època la sala també va oferir alguna representació del grup teatral del Centre Parroquial, que estava en obres de reconstrucció rera la guerra. Quan en 1953 l´Encarnació i en Xavier van rebre el traspas del negoci del cinema per part d´Antoni Falcó, en Josep Pons encara continuava regentant el local-cafeteria i vivia amb la seva família en la vivenda situada a l´immoble. El Cafè Faró s´havia ja convertit en un lloc molt conegut pels ripolletencs, un lloc on retrobar-se amb els amics o també per a banquets de boda. Va ser arran del trasllat de la cafeteria a un altre local, que es va esdevenir la reforma definitiva del cinema, negoci que va passar a ocupar tota la finca.
La història de l´edifici atresora moltes anècdotes: desde patir desperfectes per l´explosió del polvorí militar a Montcada, fins tallades de llum per les inundacions i les nevades del 1962 . La sala va allotjar, per cert, el primer ple municipal de la democràcia, en què es va constituïr el nou Ajuntament . I molts més fets que conformen la petita història d´un edifici molt emblemàtic de la nostra memòria col.lectiva.