‘És important ser conscient que no estàs tú sol fent el castell, tens gent a d’alt i a baix’

Les dues formen part dels Vailets de Ripollet des dels seus inicis i han acabat d’estudiar 2on de Batxillerat de l’IES Lluís Companys. El seu treball de recerca sobre La Prevenció de Lesions en l’Activitat Castellera ha guanyat dos premis: el Baldiri Reixac que atorga la Fundació Lluís Carulla i el del Centre d’Estudis Pedagògics de Ripollet, Montcada i Santa Perpètua.

Revista de Ripollet:: En què consisteix el vostre treball de recerca?
Ana Mª Jiménez: El treball de recerca que hem fet porta com a títol La Prevenció de Lesions en l’Activitat Castellera. Primerament vam fer una introducció general sobre les lesions que es produeixen en els diferents esports i després vam aprofundir més en el món dels castells. Vam parlar de les lesions castelleres, de la seva prevenció i, finalment, vam fer un estudi sobre la nostra colla, els Vailets de Ripollet.
RdR: Com comenceu a treballar en el tema?
A.Mª.J.: La primera part està més relacionada amb l’educació física, vam parlar amb el professor i vam llegir llibres.
Raquel Ruiz: Per la resta del treball, vam consultar llibres de castells, vam parlar amb la gent de la colla i vam agafar llibres de l’Arxiu de Vailets. També vam entrevistar al metge de Minyons. A més, cada any es fan unes jornades de prevenció de lesions castelleres on es fan uns dossiers, també els vam llegir.
RdR: I quines són les lesions més freqüents?
A.Mª.J.: Les lesions que més es produeixen són les contusions i les contractures. Després hi ha les luxacions.
R.R.: Malgrat que les més freqüents són les contusions, a Vailets les que més es donen són les contractures perquè som una colla que, tot i que portem 9 anys, no hem caigut massa per tant és normal que els cops no siguin la lesió fonamental. Les lesions que més tenim són les contractures de cara als Vailets que ocupen la posició de baixos.
RdR.: Quina posició ocupeu vosaltres a la colla?
R.R.: Som quarts, durant els assatjos ens ensenyen a col·locar-nos però a la pràctica és diferent. Quan estàs a d’alt cadascú es col·loca com pot.
RdR.: I us ensenyen a caure?
R.R.: No et dóna temps a reaccionar. Tot i que hi ha algunes colles que donen consells sobre com has de caure, però estem parlant de colles més grans. En la majoria dels casos quan caus, no et dóna temps a fer res. Malgrat tot, la posició que ocupa la pinya és molt important, és bàsic que no estiguin distrets perquè pot ser perillós alhora de caure des de d’alt.
RdR.: Fins a quin punt és important la tècnica alhora de fer un castell?
A.Mª.J.: La tècnica és el cent per cent. Encara que quan tú ho veus sembla fàcil, darrera hi ha un treball tècnic molt rigorós.
R.R.: Has de saber com reaccionar de cara a un cop que et vingui des de d’alt o si, per exemple, la persona que tens a sota s’aboca. També has de saber com posar els peus i les mans.
RdR.: Tornant al treball de recerca, quin tipus de preguntes heu fet?
A.Mª.J.: Hem fet enquestes a diversos membres de la colla. Hem preguntat si creien que tenien una bona posició, quant de temps portaven a la colla, si sabien què havien de fer per prevenir lesions...
R.R.: Tothom deia que ho sabia tot però sincerament no ens en fiem massa. La majoria no han estat sincers, ens deien que sí o que no però no argumentaven.
RdR.: I quines són les tècniques principals per prevenir les lesions?
R.R.: Sobretot s’ha de fer un escalfament abans de començar per preparar el cos, sinó després venen les lesions. També has de tenir una bona preparació física perquè el teu cos ha d’estar acostumat a fer un esforç. A més, és important la propiocepció, que és la relació que hi ha entre el cervell i les diferents parts del cos.
A.Mª.J.: Tú has de saber si has de compensar més un peu que un altre, la posició dels braços...
R.R.: És important ser conscient que no estàs tú sol al castell, sinó que tens gent a d’alt i a sota. Has de tenir tot el cos en equilibri perquè sinó la gent que tens a sota pot patir molt. A més, s’ha de portar una fitxa tècnica o mèdica de cada casteller per saber quines són les lesions que té tendència a patir. Has de tenir una fitxa mèdica per saber quines malalties ha patit perquè depèn de com sigui cada persona ocupa una posició o una altra. Això és molt important tot i que nosaltres no ho fem, això sí que ho fan a les colles grans, com Minyons.
RdR.: Algún element més que s’hagi de tenir en compte?
R.R.: Els elements protectors. La gran part d’aquests elements no serveixen. La faixa sí que serveix per recolzar la zona lumbar però altres com el casc o la protecció dental, no els pots portar. Els que sí que s’utilitzen són els embenats, ens embenem els canells i els dits.
RdR.: Ara que sabeu tant no heu pensat en fer una xerrada per la colla?
R.R.: Estaria bé però no crec que la gent tingués molta resposta. Hi va haver una època a Vailets que teniem un monitor de piscina que ens feia fer escalfament al principi de cada assaig però no ho feia gairebé ningú, la gent passa molt.
A.Mª.J.: Li pots dir a la canalla perquè s’entretingui però la gent més gran no ho fa perquè es pensen que fan el pallasso.
RdR.: En resum, manca conscienciació de la importància que té tota aquesta prevenció, no?
R.R.: Té més consciència la gent de troncs, és a dir la gent que puja, que la gent de la pinya, i com hem dit, és molt important també.
A.Mª.J.: Tots els buits del castell estan plens, cadascú ocupa el seu lloc.

Ana Maria Jiménez
i Raquel Ruiz, guanyadores del Premi Baldiri Reixac

‘En la majoria de casos quan caus, no et dóna massa temps a reaccionar’