Votar a les europees
Diuen les enquestes que amb prou feines la meitat de la població europea anirà a votar aquest diumenge. El concepte 'Unió Europea', tot i sonar familiar per la reiteració de sentir-lo als mitjans de comunicació, l'entenem com una cosa llunyana, com un organització que mana sobre moltes coses, però que difícilment sabem apreciar en la nostra vida quotidiana. Ens consta visualitzar com a nostres els centenars de diputats que s'asseuen als escons d'Estrasburg. Ens queda lluny. No entenem quins poden ser els lligams entre Catalunya i Lituània. Brussel·les, allà dalt del continent, amb la bandereta blava i amb tot de gent amb vestit-jaqueta i corbata i molts idiomes a la llengua. Però si ens parem a pensar, el Parlament Europeu i, per extensió, tots els organismes que en depenen, sí que ens influeixen molt en la nostra vida quotidiana. Són els que donen diners (els famosos fons de cohesió) perquè a casa nostra es puguin fer canonades o escoles, els que tindran la última paraula pel finançament del Pla Hidrològic Nacional o els que hauran de permetre (o no) una rebaixa de l'IVA dels productes culturals. Per això és important que diumenge anem a votar, perquè és un dret legítim que ens dóna veu en aquest gran país en que ens hem convertit. També és cert que aquestes eleccions europees són com la Ventafocs, les últimes d'un any trufat de comicis que han acabat per esgotar l'electorat. Vam començar amb les municipals, vam passar per les autonòmiques, pràcticament vam enllaçar amb les generals i ara, les europees. Les més desconegudes i les que es queden amb les escurrialles de tot: de mítings, de ganes d'anar a votar i, perquè no dir-ho, de candidats. Però això no ens ha de desanimar. Voteu a qui volgueu, a les dretes o a les esquerres, als progres o als conservadors…però voteu. Segur que valdrà la pena per alguna cosa.
Alir