Voltas i Otamendi carreguen contra el periodisme oficialista en un debat a Ripollet

Sense censures. Eduard Voltas i Martxelo Otamendi, dos dels responsables de “‘L’11-M. El periodisme en crisi” van fer un repàs molt crític al periodisme que s’exerceix actualment. El debat, organitzat per la Revista, va ser tot un èxit de públic.

El periodisme està enfonsat en un pou ple de merda i és vital treure'l i recuperar-lo perquè ens hi va la democràcia". Amb aquesta contundència es va expressar Eduard Voltas, l'editor de l llibre "L'11-M El Periodisme en crisi", que va ser a Ripollet per parlar, precisament, sobre manipulació informativa.
El debat, organitzat per l'Associació Ràdio Ripollet, tenia com a objectiu fer un repàs exhaustiu, sense censures, sobre l'estat del periodisme. Com a ponents, l'Associació va convidar a Voltas i a Martxelo Otamendi, l'exdirector d'Euskaldunon Egunkaria i actualment responsable de Berria. Otamendi i Vicent Partal han escrit "L'11-M. El Periodisme en crisi" a quatre mans . El llibre és un diàleg que vol ser una reflexió sobre l'actuació dels mitjans de comunicació després de l'atemptat de Madrid.
Otamendi va explicar detalladament tot el que va passar des del moment en el que es va tenir notícia de l'atemptat i com van reaccionar els diferents polítics i mitjans de comunicació. En opinió del director de Berria, "la subordinació dels mitjans de comunicació" va quedar palesa. Des del moment en el que es va posar en dubte que la responsable de l'atemptat fos ETA, cap allà les 9,15, l'objectiu d'Otamendi va ser "donar la màxima informació i el màxim d'elements" per posar en qüestió l'autoria. El que no podia dir el diari "era que no havia estat ETA perquè això no ho podíem saber, però sí que podíem donar elements perquè el lector fes el seu propi anàlisi". Una de les redactores de Berria fins i tot es va desplaçar a Londres per parlar amb el diari que havia publicat la carta en la que un grup satèl·lit d'Al-Qaeda, reconeixia ser l'autor de l'atemptat.
Otamendi va criticar que els grans mitjans de comunicació es limitessin a "seguir amb la línia que marcava el ministeri de l'Interior" i va destacar que l'únic mitjà que havia tingut una "credibilitat no oficialista" va ser Vilaweb.

Anàlisi
Si Otamendi va fer un repàs exhaustiu al que va passar després de l'atemptat, Eduard Voltas va fer un anàlisi als problemes que té avui en dia el periodisme. Uns problemes que, en la seva opinió "ens afecten molt directament" perquè la salut democràtica també depèn de la informació que arriba als ciutadans.
Així, Voltas, que va parlar sense embuts, va assenyalar que el periodisme és ara per ara "una corretja de transmissió de les veritats oficials". La pràctica d'aquesta professió s'ha convertit, segons aquest professor de periodisme, "en una carrera estúpida per competir no en qualitat sinó en quantitat".
Aquí no es va acabar el decàleg que va donar Voltas per analitzar la salut del periodisme. També va criticar "l'ús irreflexiu de la imatge del dolor", un bon exemple seria precisament les fotografies que van publicar alguns diaris de l'atemptat de Madrid i la "nul·la o escassa capacitat de fer anàlisi, els mitjans de comunicació no van pensar sinó que van actuar com a lloros".
En el cas del conflicte basc, segons Voltas, els mitjans de comunicació "no actuen seguint criteris professionals". La "falta d'humilitat" dels periodistes per "reconèixer els propis errors" va ser un dels altres dards que Voltas va llançar contra el periodisme.
A les rodes de premsa, que convoquen polítics i institucions per comunicar i difondre el que els interess, hi falten les preguntes dels periodistes. "Hi ha una acceptació submisa per part dels periodistes", va explicar Voltas. A més, el contingut d'aquestes rodes de premsa, continua Voltas, acaba sent "el 70% del contingut dels diaris".
La reproducció de declaracions i les conseqüents contrarèpliques, la informació convertida en espectacle i la censura i autocensura dels periodistes van acabar de configurar el quadre que va fer Voltas de la professió. Però, com actuar davant el precari estat de salut del periodisme?

La Revista
Des dels seus inicis el periodisme havia de ser l'interl·locutor del ciutadà, una defensa d'aquest cap al poder. En opinió de Voltas és "vital" recuperar-lo perquè "no hi pot haver una democràcia de debò, sinó tindrem la que tenim ara que és de baixa qualitat".
Un exemple de com fer periodisme independent, va assenyalar Voltas, és el de la Revista de Ripollet perquè "és un mitja comunitari no pertany a cap institució sinó a un grup de gent i això és el que hem d'intentar recuperar".

‘El periodisme està enfonsat en un pou ple de merda i és vital treure’l i recuperar-lo perquè ens hi va la democràcia’

‘Hi va haver una nul·la o escassa capacitat d’anàlisi, els mitjans de comunicació no van pensar sinó que van actuar com lloros’