Otamendi
Martxelo Otamendi ens visità la darrera setmana, convidat per l'Associació Ràdio Ripollet. El motiu era, i és, debatre sobre l'estat de la matèria informativa, peça clau per entendre i relacionar-nos en el món avui dia. Potser la conclusió més rellevant podria ser el tràgic moment pel que travessen gran part dels mitjans de comunicació avui dia a casa nostra (i no només parlem de Ripollet, eh?). Com molt bé recordava el també ponent i convidat Eduard Voltas, el periodisme en general s'està jugant una mala passada empapat de poder, convertit en un nou poder que s'estableix com a corretja de transmissió del sistema. I amb el deteriorament periodístic arriba també el deteriorament social, explicava Voltas, intentant fer entendre que el problema no és sectorial: ens afecta. Ens afecta perquè ens intoxiquen, desorienten, censuren explícita i implícitament (què és més greu, no fer aparèixer una notícia o decidir què és i què no és portada?). Intoxicats i intoxicades, empapats i empapades d'ideologia que fa ferum però que s'escampa també a cop de telenotícies, de programa d'entreteniment sota façana informativa i de còpies de comunicats de premsa oficials i policials disfressats de notícia, un grup juvenil es proposà impedir la xerrada convocada exposant el perill que suposava el principal ponent. Ja se sap, Otamendi és basc i els bascos només volen ser bascos, les basques són dolentes i estan boges, els bascos porten banyes i cua com el dimoni... i volen trencar l'esperança o el miratge d'una 'grande y libre patria'. Afortunadament la xerrada va tenir lloc amb una mínima normalitat i el públic present en va treure bon suc: el torn de dubtes i preguntes s'allargà en un bon debat sobre mitjans de comunicació, intoxicació informativa, informació, conflicte i comunicació. El grup de fora potser hauria tret més profit a dins que a la fresca. De ben segur, però la intoxicació ens fa veure dimonis on hi ha persones. Per si de cas, jo que també m'exposo a la intoxicació informativa dia rera dia, vaig fixar-me en el Martxelo. Ni rastre de banyes, ni rastre de cua. Assegurat. De primera mà. Ho diu la Revista, que sí que va cobrir l'acte...
Alir