‘Les dues hores que li dones al cos de relaxació amb l'hort és millor o similar al gimnàs’

Amics dels Horts és una associació que va néixer el 1997, arran del pla urbanístic d'en Molí d'en Rata. Els seus membres tenien un hort allà i van haver de passar a Molí d'en Xec. El seu president, José Manuel Izquierdo, defensa aquesta iniciativa, que s'ha imitat a municipis veïns.

Revista de Ripollet: Com va néixer l'associació d'Amics dels Horts?
José Manuel Izquierdo: L'associació es va crear l'any 1997, quan es va executar el pla d'en Molí d'en Rata. Volíem intentar que se'ns proporcionés el que havíem tingut, una forma d'entreteniment, però millor del que teníem: més regulat, amb unes normes de funcionament i adjudicacions, etc. I ara estem als horts al costat del sector Baricentro, a Molí d'en Xec.
Andrés Pérez: I com van sobrar horts, es van adjudicar entre els jubilats que els havien sol·licitat.
RdR: Per què aquesta afició i no una altra?
Juan Ocaña: Perquè el meu pare ha tingut un hort tota la vida.
A.P.: Això és la sang, es porten les arrels de la terra...
J.O.: Et quedes sense hort i és com si no tinguessis res. Et falta alguna cosa...
RdR: En lloc d'estar a casa, davant la televisió, preferiu estar a l'hort...
J.M.I.: Hi ha qui opta per utilitzar les instal·lacions del poliesportiu, juga a tennis, va al gimnàs; hi ha altra gent que li agrada més anar a l'hort, preparar la terra, sembrar el tomàquet, recollir-lo, seguir-lo dia a dia i al final menjar-se'ls. És una forma de vida. No és pel que tu agafis, perquè són 70 parcel·les molt petites, d'uns 120 m2.
RdR: I arran del canvi a la zona d'en Molí d'en Xec, quina opinió teniu de la parcel·la actual?
J.O.: Estan millor que les que teníem abans. Tenim aigua per regar en cada parcel·la, que és lo principal. També hi tenim un petit espai per guardar les eines, el tipus de tanca és igual. I després cadascú té la seva parcel·la a la seva manera.
RdR: I què sembreu normalment?
A.P.: De tot. A l'agost es sembren els calçots i les cebes; a la tardor, més cebes i es comencen a recollir els calçots... va segons l'època de l'any.
RdR: I la vostra família, què opina d'aquesta afició?
A.P.: Hi ha moltes que la comparteixen i unes altres que no. Jo el cap de setmana tinc clar que estaré allà. Si t'apropes un dia, sobretot dissabte o diumenge, podràs trobar-te allà 70 famílies, més els familiars. I a més, les relacions personals són molt bones: és estrany que no ens coneguem tots... és com una petita comunitat.
RdR: Què és lo que més us aporta aquesta activitat?
J.M.I.: El treball físic relaxa un munt. Tu vas a l'hort i desconnectes del treball i dels problemes de cada dia. Tu et poses a treballar i si et poses a treballar amb el cap, segurament acabaràs malament en poc temps. Però el treball físic només es permet tenir la ment centrada en la coordinació de braços i cames: mou aquest braç, sembra això, recull allò altre... Les dues hores que li dones al cos de relaxació amb l'hort és millorar o similar al gimnàs.
A.P.: És un oci que mentre ho estàs fent, només estàs pensant només en això.
J.M.I.: Hi ha dia que vas al llit i se m'han quedat coses per fer a l'hort. Doncs, tinc un pensament positiu: al llit estic pensant en allò que haig de fer a l'hort. Però unes altres vegades, si no has pogut anar-hi, vas al llit pensant en els problemes que has tingut en el dia. És una altra forma de desconnectar del dia a dia, com si et vas en bicicleta o a fer exercici físic.
RdR: Hi ha gent de totes les edats o predomina la gent gran?
J.M.I.: El més jove ha de rondar els 40 anys i arribem fins els 76 d'alguns membres. I els veus allà i no notes les diferències. Moltes vegades són una enveja: ja m'agradaria a mi arribar a la seva edat amb la seva vitalitat.
Jaime Muñoz: I al final són dels que millor tenen els horts.
J.M.I.: Els veus a l'hort i estan de meravella. La seguretat social hauria de subvencionar-ho.
A.P.: Hi ha molts que es passen hores allà i van i venen caminant... I quan estan recollint les patates, per exemple, les posen a la motxilla i se les duen a casa.
RdR: Són tots homes o hi ha alguna dona?
J.M.I.: Només hi ha dos amb l'hort adjudicat. Quan el marit mor, es poden quedar amb l'hort. Però, per exemple, hi ha una dona que el seu marit va morir a la fase d'adjudicació i ella va decidir quedar-se'l.
J.O.: És un treball pesat, però hi ha moltes dones que van allà, sobretot els caps de setmana, i es dediquen a arrencar herbes que molts homes.
RdR: Quant de temps li dediqueu a l'hort a la setmana?
A.P.: Depèn de l'època de l'any. A l'hivern hi ha dos mesos en que és més fluix, però ara és una època bona. La temporada forta és la primavera i principis de l'estiu: has de preparar moltes coses i comences a recollir d'altres que havies sembrat.
RdR: Per vosaltres l'hort és una alternativa al gimnàs. Amb quina sensació compararies el fet de recollir el fruit del teu hort?
J.M.I.: És una satisfacció major que la del gimnasta.
A.P.: Estar al gimnàs el que fas és cansar-te. Nosaltres tornem cansats, però amb una bossa plena de fruits, del que sigui.
RdR: Si poguéssiu canviar alguna cosa per les vostres parcel·les, que seria?
J.M.I.: Que fossin més grans, no molta cosa, però una mica més.

Federico Alcaraz, José Manuel Izquierdo, Juan Ocaña, Jaime Muñoz, Antonio Jiménez, Andrés Pérez i Luciano Linares, membres d’Amics dels Horts.