Cal Galobart

Any de construcció: 1878.
Tipologia original: residència d´estiueig.
Estat actual: desapareguda.
Situació: Carrer Padró núm. 16.
Descripció: Podem considerar aquesta construcció com la primera torre d´estiueig de grans dimensions bastida a Ripollet, a inicis de l´època en què la vil.la es convertí en destí d´estiueig. L´edifici tenia la peculiaritat de comptar amb accés principal pel pis superior, degut a que el solar on es situava tenia una alçada inferior a la del carrer col.lindant.
La planta principal, a nivell de carrer, allotjava les estances de la família Galobart: quatre dormitoris, sala, menjador i cuina. El pis inferior contenia la vivenda dels masovers, que tenien cura de la torre durant l´absència de la família benestant. Aquesta diferència de classes es traduïa també en l´ornamentació en façana: mentre la planta inferior estava arrebossada, la superior s´adornava amb fabrica de maó en forma de cenefes variades, rematada per una cornisa que ocultava les cobertes de teula. Destacava una gran galeria de dos nivells visible desde molt lluny, i que donava a un immens jardí festonejat de til.lers i palmeres (aquestes últimes encara es conserven al lloc).

De portes endins

Aquesta torre va estar molts anys deshabitada i fou per això la imatge prototípica de la mansió encantada. Però el cert és que mentre va tenir vida va ser una de les torres més espectaculars, i sens dubte la més visible gràcies a la seva situació privilegiada davant l´esglèsia de Sant Esteve.
La famíliaGalobart eren uns grans terratinents. L´hereu de la família, Enric Galobart, es va casar amb Maria Lluïsa Sampere, provinent d´una altra família que havia fet fortuna amb l´indústira tèxtil. El matrimoni va disfrutar de moltes estades tranquiles a la vil.la. Moltes tardes solien rebre la visita d´uns familiars que estiuejaven al carrer Verge de Montserrat, el cap de família dels quals sabia tocar el piano, i amenitzava sovint les vetllades amb música. L´afició, però, del senyor Enric era la pintura, a més de ser-ne un gran col.leccionista: la torre mateixa era plena de quadres, realitzats per ell o adquirits a renombrats artístes.
La casa va ser deshabitada sobtadament a inicis dels 50 degut a la mort de la filla del matrimoni, Mª Lluïsa, durant el part de tres criatures. Els Galobart van canviar la residència per una finca a Granollers on no tingueren tants mals records. La casa restà tancada i mica en mica s´anà ensorrant, L´Ajuntament va decidir a la dècada dels 80 expropiar la finca per fer-hi el parc que actualment porta el nom de la filla morta.