Cal Tano

Època de construcció: aprox. principis segle XX.
Tipologia original: vivenda i local comercial.
Estat actual: desapareguda.
Situació: Carrer del Sol núm. 1.
Descripció: Construcció cantonera en la cruïlla dels carrers La Palma i del Sol, de murs de pedra i maó, i coberta de teula a dues aigües. Destacava entre la resta d'habitatges per la considerable amplada de la seva façana frontal, on s'obrien balcons de gran tamany. En una façana posterior es disposava una bonica galeria d'arcs de mig punt. Les galeries d'arcs eren exclusives de les cases més grans, cosa que ens dóna idea de les dimensions d'aquesta.
L'edifici, de planta baixa més dos plantes, fou molt ben conservat fins l'últim moment. La planta baixa sempre va allotjar la botiga, essent un espai de grans dimensions, que fins i tot va permetre, passats molts anys, de llogar-ne la meitat a un taller de costura o, més tard, d'ubicar-hi un taller de reparació de cotxes.

De portes endins

El nom de cal Tano era popularment utilitzat per anomenar tant la casa com el negoci familiar, que se centrava en la venta de derivats del porc confeccionats per ells mateixos: botifarra blanca, botifarra negra, embotits diversos... L'eslogan comercial resava: "Si quieres estar gordo y sano, come butifarras de cal Tano". Com que abans aquest productes eren considerats més "luxosos" que no pas els pollastres, els ous, les verdures, la llet o el gra que venien a altres comerços locals, podríem dir que Cal Tano era de més "categoria". Si més no, no era un lloc de visita diària, sinó que la gent hi feia comandes per a festes i dates especials. L'entrega de tals comandes solia endarrerir-se, ja que els de cal Tano tenien fama de tranquils.
I és que el mateix pare de família, en Gaietà o Gaietano (d'aquí prové el nom de Tano) era home molt panxacontent, però, això sí, també molt irònic; quan un cop algú li va dir, per haver perdut el tren: "Tano, que no veus que fas tard?", ell va respondre: "No home, que jo vinc per agafar el tren de tres quarts de quinze!".
D'aquesta família en sorgiria més tard en Gaietà Renom, famós cantant de la cançó tradicional catalana resident a Barcelona.