Passejar pels parcs de Ripollet, una autèntica carrera d’obstacles

Passejar pot ser una experiència olfactiva desagradable. Des de fa anys s’intenta combatre l’incivisme d’alguns amos de gossos, que deixen les seves mascotes defecar a qualsevol lloc i no recullen res. El lamentable estat d’alguns pipicans, però, no hi ajuda.

Passejar per alguns dels parcs de Ripollet pot ser tota una experiència, bastant desagradable, olfactiva. El nas ja ens alerta que hem d'anar en compte amb els peus, ja que podem ensopegar amb allò tan desagradable que deixen els gossos quan els seus amos els treuen a passejar. Per exemple, quan un entra al Parc Maria Lluïsa Galobart, ha de sortejar tota una sèrie d'excrements. Allà l'olor és molt forta, i malgrat que al pipican sí que es fa servir, aquest està envoltat d'excrements. És a dir, els gossos, defequen a dins i a fora del pipican. La Maria diu que ja no s'hi passeja i encara menys s'asseu en un dels bancs del parc, perquè "estan envoltats d'una catifa de caques". Una situació semblant passa al parc Maria Regordosa. Just a poca distància del pipican d'aquest parc, que per molts passa desapercebut perquè està situat en un racó, envoltat d'arbres i vegetació, hi ha orines i excrements de gossos.

Sense gossos
També l'aparcament del carrer Verge de Montserrat, just davant el pipican, i una zona d'arbres que hi ha, està molt bruta. En Guillermo Andrés, veí del barri, critica l'estat dels carrers, "estan fets un fàstic, als pipicans quasi mai hi ha gossos".
S'ha intentat combatre els amos incívics, aquells que ni recullen ni es preocupen d'on dipositen els seus gossos, de mil maneres. Ara l'Ajuntament ha decidit augmentar les sancions, als amos dels gossos els hi pot caure una multa de 30 a 60 euros. També contractarà un treballador perquè es dediqui exclusivament a recollir excrements. Una de les altres solucions és l'invent dels pipicans.
Però malgrat que a Ripollet n’hi ha set de pipicans, els gossos continuen preferint el carrer i els parcs. Per què? La majoria crítica l'estat d'aquests recintes. Manuel Serafín, assegura que "no m'agraden els pipicans perquè fan molta mala olor, no estan nets.. No sé si serà per la forma de neteja, però jo mai he portat al meu gos i prefereixo anar amb una bossa o amb un diari". El mateix opina la Laura Caballero, que explica que "mai he portat el meu gos allà, qualsevol l'hi fica". La Lídia Dalmau tampoc els utilitza perquè "estan molt bruts i fan molt mala olor, sobretot a l'estiu".
Santi Gili és veterinari de la clínica Gosbet. I en la seva opinió, els pipicans són eficaços sempre i quan "es mantinguin en unes bones condicions d'higienització, s'ha d'intentar que la neteja sigui freqüent i sobretot que es desinfecti la zona".
Un dels problemes que detecta Gili és que a Ripollet hi ha pocs pipicans, i mentre que n'hi ha alguns que s'utilitzen molt, n'hi ha d'altres que estan ubicats en zones on els ciutadans s'hi passegen poc. Gili també crítica la higiene d'alguns d'aquests pipicans: "jo mai dissenyaria un pipican que tingués sorra, com passa a Ripollet, perquè la sorra costa molt de netejar; a més, s'hauria de fer algun tipus de drenatge que permetés l'eliminació de residus de manera continuada". Així, s'aconseguiria "suprimir les males olors i el focs d'infecció, que pot ser nociu no només per les persones sinó també pels gossos". Gili creu que els gossos se'ls ha d'educar des de petits, però tot i així, "no podem pretendre que l'animal s'aguanti perquè sovint els pipicans estan massa separats". Llavors el que s'ha de fer és recollir els residus.

‘Els carrers estan fets un fàstic, i als
pipicans quasi mai hi ha gossos’

‘Jo mai dissenyaria un pipican amb sorra perquè costa molt de netejar’