Les
creus de terme són comuns a tota l´Europa cristiana i es
van començar a aixecar, cap a l´Edat Mitjana, en punts
estratègics del territori, per simbolitzar la fe de la població
que vivia pels paratges al voltant del monument. També, i sobretot,
tenien un caràcter funcional, ja que anunciaven al viatger que
es trobava a l´entrada d´una població, prop d´un
santuari o en algún enclavament especial.
La creu de Ripollet es va aixecar en el punt més alt de tot el
terme municipal, uns dirien que per estar més a prop del cel,
altres que per pura informació topogràfica. El fet és
que aquesta creu, força més senzilla que les creus gòtiques
de poblacions veïnes, ja queda documentada a principis del segle
XIX, situada en el lloc anomenat “el Pedró”, unes
terres als afores del nucli urbà de llavors, dedicades al cultiu
de la vinya.
Antigament, el dia de la Santa Creu i el dilluns de Pasqua, aquest monument
rebia al rector i a la resta del poble en processó per fer l´acte
de benedicció del terme.