Només el 7% dels ajuntaments catalans tenen paritat entre homes i dones

Tot i que en 25 anys de democràcia s’ha avançat molt, a les dones encara ens queda molt camí per a recòrrer i és que als ajuntaments de Catalunya les dones alcaldesses no superen el 10%, tal i com mostra l’estudi ‘Les dones en els governs locals catalans’.

La presència de les dones a la política és un tema del que sempre se n’ha parlat, sovint amb un to reivindicatiu per part de les dones. Aquesta reivindicació ha portat a l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya ha realitzar una anàlisi sobre la presència de les dones als governs locals. L’estudi, amb el títol Les dones en els governs locals catalans, ha comptat amb el suport de l’Institut Català de la Dona i es va presentar el passat 27 d’abril a Cerdanyola del Vallès. A banda d’aquesta presentació, també es va fer una taula rodona sobre el temps que es mantenen les dones al poder. Hi van intervenir Cristina Real (PSC), Olga Olivé (CiU), Carme Martínez (ICV), Magdalena Guiu (PP), Dolors Tresserras (ERC) i Dolors Calvet (Entesa per Sabadell).
A grans trets, la conclusió que es desprèn de l’estudi és que encara ens trobem lluny d’equiparar-nos amb alguns països d’Europa com Suècia, Finlàndia i Dinamarca, que es mouen en un índex de participació de les dones al poder local d’entre un 30 i un 40%, mentre que a Catalunya les alcaldesses no superen el 10%, les regidores el 23% i el 90% dels ajuntaments catalans no arriben a la paritat. En 25 anys de democràcia local, s’ha passat del 4 al 23% de dones regidores i de l’1 al 10% d’alcaldesses, però encara un 21% dels pobles no tenen cap dona als òrgans representatius municipals i només el 7% arriben a la paritat entre homes i dones.
Aquestes dades han estat elaborades a partir del nombre de dones presentades i electes dels 946 ajuntaments catalans, a les passades eleccions municipals de l’any 2003. Només el 10% de titulars dels ajuntaments catalans estan a càrrec de dones, fet que suposa un augment del 30% en relació a les eleccions de 1999, en què el percentatge d’alcaldesses a Catalunya era del 6,7%. Malgrat tot aquest 10% no es reparteix de la mateixa manera en cada província, mentre que Barcelona i Tarragona es situen lleugerament per sobre de la mitjana, Girona i Lleida es situen per sota. El que és cert és que totes aquestes xifres es troben per sota de la mitjana de l’Estat Espanyol amb una diferència d’un 1,5.

Alcaldesses per província
La majoria de les 94 alcaldesses que trobem a Catalunya ho són de municipis petits o mitjans, i només 4 (Badalona, Sant Boi, Girona i Rubí) governen en municipis superiors als 50.000 habitants. No obstant, només en el cas de Barcelona pot corroborar-se la hipòtesi que una major taxa d’urbanització afavoreix les possibilitats de les dones per a ser electes a alcaldesses. Així, les comarques més densament poblades de Barcelona, entre les quals està el Vallès Occidental, s’observen els percentatges més alts de dones a càrrec dels executius locals. A la resta de províncies, les alcaldesses es concentren als municipis amb menor quantitat d’habitants.
Pel que fa al comportaments dels partits polítics, els partits d’esquerra tenen més alcaldesses que els partits de dretes. El PSC és el que presenta una proporció de dones més gran, mentre que CiU es situa en l’extrem oposat, per sota de la mitjana catalana. Aquesta hipòtesi es verifica de manera més o menys similar a les 4 províncies amb l’excepció de Lleida, on el PP presenta la proporció més alta i el PSC la més baixa. A la comarca del Vallès Occidental només ostenten alcaldesses IC-V, que en té 1, i el PSC, que en té 3.
Finalment pel que fa a les regidories, al Vallès Occidental un percentatge molt alt de les regidories que ocupen les dones es concentra en els anomenats Serveis a les Persones (educació, serveis socials, sanitat...). A més, també s’observa una tendència creixent de dones que exerceixen la responsabilitat d’hisenda i recursos humans i, en canvi, una minoria està en urbanisme i obres.

Conclusions
De l’estudi se’n desprenen diverses conclusions. La primera d’aquestes conclusions és que l’escàs nombre d’alcaldesses obeeix, entre d’altres factors, a que els processos de selecció de candidatures no són neutres des del punt de vista de gènere, ja que existeixen “mecanismes distorsionadors com a resultat d’una organització social androcèntrica, que posa obstacles (polítics, socioeconòmics i ideològics) pel canvi de les pràctiques polítiques”.
Una altra de les causes de la manca de paritat als governs locals és que a l’hora d’elaborar-se les llistes electorals, les dones es troben amb més obstacles per formar-ne part.
De tota manera, l’índex de representació femenina als ajuntaments catalans és tan baix que és molt difícil apreciar si les dones tenen un estil diferent de fer política, una recomanació europea estableix que per poder realitzar aquesta anàlisi cal que la representació de les dones sigui superior al 30%, una dada a Catalunya encara no hem assolit. Esperem que avancem en aquest aspecte i que la paritat als governs catalans deixi de ser una utopia per a convertir-se en una realitat. Potser així, d’aquí a uns anys, surt un altre estudi sobre les diferències que tenen els homes i les dones a l’hora d’exercir la política. Un aspecte està molt clar, segons les ponents de la taula rodona, les dones “són pràctiques, perfeccionistes i reflexives” i si estan menys temps a la política és per la dificultat afegida que tenen de conciliar la vida familiar amb la professional.

Acte de presentació de ‘Les dones en els governs locals catalans’

Suècia, Finlàndia i Dinamarca tenen entre un 30 i un 40% d’alcaldesses

Al Vallès Occidental hi ha un 82,6% d’alcaldes i només un 17,4% d’alcaldesses

Els partits d’esquerres tenen més nombre d’alcaldesses que els partits de dretes