‘La meva manera de pensar no és la d’un polític pròpiament dit’

Magdalena Guiu va venir a Ripollet quan tenia 10 anys amb motiu de l’esclat de la Guerra Civil. Es va quedar vídua poc després de casar-se i va decidir entrar al món de la política per teràpia, un remei que la va portar a estar 12 anys a l’oposició de l’Ajuntament local. Tenaç, persistent i amb molt de caràcter, Guiu va dur a terme el seu propi estil de fer política, superant, sovint, molts entrebancs.

Revista de Ripollet: Quina edat tenia quan va venir a Ripollet?
Magdalena Guiu: Vaig néixer a Sant Andreu i vaig venir a Ripollet quan tenia 10 anys, el mes de febrer de l’any 1937, perquè l’any 1936 va esclatar la guerra, nosaltres teníem una casa a Ripollet, recordo que la meva mare no volia venir perquè aquí no hi havia gairebé res. En aquella època a Ripollet s’estava més tranquil que a Sant Andreu.
RdR: Com va decidir entrar al món de la política?
M.G.: Jo vaig entrar al món de la política per teràpia, el meu cas és una mica especial, potser per això no he fet mai política. Jo em vaig casar als 52 anys i encara no havia fet els 53 quan em vaig quedar vídua, aquest fet em va causar una trauma molt gros. El meu marit va morir a finals de l’any 1978, aleshores uns amics de Ripollet em van proposar de fer una candidatura i vam fer una candidatura independent que es deia Independents per Ripollet, aquest grup no pertanyia a cap partit. Ells em van dir que jo tenia capacitat per anar-hi i que això em distrauria, així em van convèncer. En principi, com deia, vaig anar per teràpia però ràpidament em vaig adonar que era molt important per Ripollet que hi haguessin persones que vetllessin perquè es poguessin treure els màxims i es poguessin fer coses. Poc a poc em vaig anar involucrant cada vegada més. En realitat, jo a Ripollet he fet molt poques coses però vaig donar el meu vot a molts projectes que sense el meu recolzament no s’haurien dut a terme. Jo sabia que no podia realitzar cap projecte perquè no guanyaria, malgrat tot, preferia donar el meu vot. Vaig estar 12 anys a l’oposició.
RdR: De vegades a la política això costa d’entendre...
M.G.: Sóc conscient que la meva manera de pensar no és la d’un polític pròpiament dit, algunes regidores es queixen que a les dones als ajuntaments sovint se’ns dóna l’àrea de serveis però ara tots els partits d’esquerra volen l’àrea de serveis perquè és la que dóna vots.
RdR: Com recorda aquells anys al consistori local?
M.G.: Vaig tenir la sort d’estar molt ben considerada, sempre he estat molt respectuosa amb tothom. A més, he donat el vot a iniciatives que sense mi no es tindrien, o potser sí però 10 anys més tard. També és veritat que la primera legislatura va ser una bogeria perquè es van fer molts disbarats i en deien encara més. La situació es va anar tranquil·litzant amb el temps, els primers dos anys fins i tot em trucaven amenaçant-me a les nits i em deien que em deixarien en una cadira de rodes. La primera legislatura va ser molt dura i havia molt de rencor. Vaig estar a punt de tirar la tovallola però el representant de Ripollet del CDS em va dir que si tirava la tovallola jo, ell també ho deixaria, ell i jo erem les dues persones de l’Ajuntament que no erem d’esquerres. Jo no recomanaria a ningú que aquella situació es tornés a repetir. A mesura que avançava la legislatura l’aspecte econòmic es va anar arreglant una mica més i quan aquest aspecte rutlla, ja tot funciona molt millor i desapareixen els mals pensaments.
RdR: Ara aquesta situació, per sort, ha canviat, no?
M.G.: Ara és molt maco estar a l’Ajuntament. Per sort jo sóc una dona amb molt de caràcter perquè estic acostumada a manar i a portar departaments de comptabilitat, perquè sinó no se si me n’hauria sortit.
RdR: Pel que fa a la il·lusió, creu que això sí que ha canviat respecte als primers anys de democràcia?
M.G.: No crec que la il·lusió s’hagi perdut sinó més aviat al contrari, si es fan coses, la il·lusió i les ganes de treballar es van mantenint. És com quan tú et fas un vestit, sempre miraràs de fer-te un altre de més maco al cap d’un parell de mesos.
RdR: Vostè que ha estat tants anys a l’oposició. Creu que la relació dels partits també ha canviat en l’actualitat?
M.G.: Crec que entre els partits d’esquerra no s’han estimat massa, no es miraven massa bé. Els comunistes i els socialistes es barallaven. Jo els hi deia: si tots venim a l’Ajuntament a treballar per aconseguir el millor per al poble, no entenc perquè ens hem de barallar, em de pensar el mateix i el que hem de fer és mirar totes les opinions i intentar millorar-les. El meu tarannà no va ser mai polític, ells em deien que jo els hi feia de fre. A més, he estat molt tenaç, sempre he volgut conèixer tot el que passava i que m’amagaven. Dels temes que més m’interessaven, em vaig mirar tots els llibres de registres, els d’entrada i de sortida. Les hores que he passat a l’Ajuntament...! de vegades ho penso, tota una vida.

Magdalena Guiu,
va estar 12 anys a l’oposició de l’Ajuntament de Ripollet

‘Jo a Ripollet he fet poques coses però vaig donar el meu vot a molts projectes que sense el meu recolzament no s’haurien fet’

‘Tots els partits
d’esquerra volen l’àrea de serveis perquè és la que dóna més vots’